Visita la Cecot

Sobre la seu històrica de Terrassa

A la ciutat de Terrassa ha estat un fet la presència constant de gremis i organitzacions amb la finalitat de propiciar el desenvolupament econòmic de la vila. Des dels inicis de la industrialització feien aquesta funció el Gremi de Fabricants de Teixits de Llana i l’Associació de Fabricants per a la Compra i Venda de Rebuigs de Llana, i de la fusió d’aquestes dues va néixer, el 1873, l’Institut Industrial de Terrassa, interessat sobretot per la defensa de la indústria tèxtil, la majoritària aquells anys.
A inici del segle XX una nova associació econòmica, la futura Unió Comercial i Industrial, naixia per cobrir les necessitats de la resta de sectors econòmics de la ciutat. L’Institut Industrial de Terrassa i la Unió Comercial i Industrial serien les grans organitzacions empresarials de la ciutat fins a la seva fusió, l’any 1978, sota el nom de Cecot.

La presència  a la ciutat s’ha manifestat no només a escala econòmica, sinó també social. L’ocupació de l’espai al centre de la ciutat ha contribuït a la preservació d’aquest edifici, que ha esdevingut peça del nostre patrimoni arquitectònic i, també, històric.

L’edifici fou manat construir per Pasqual Sala i Sallés l’any 1893 i destinat a l’emmagatzematge de teixits. L’arquitecte va ser Joan Trays i els “mestres d’obra” Baltasar Gorina i Vicens Aymerich. La construcció d’aquest edifici recorda més a un petit palau que a un magatzem de teixits. Han constituït una tipologia d’edificis que ha destacat Terrassa per la qualitat i originalitat de la seva arquitectura.
Se situaven als carrers pròxims a l’estació del Nord, per on arribaven els viatgers a la ciutat i eren l’aparador de les noves indústries, per la qual cosa sempre han presentat les solucions constructives més arriscades  o les façanes més originals. No ha d’estranyar, doncs, que el modernisme es manifestés abans en un magatzem que en edificis públics o particulars.

Tanmateix, el Magatzem Pasqual Sala no és d’estil modernista sinó eclèctic, d’estructura classicista i decorat amb referents històrics. Rodejat d’un jardí d’estil anglès, façana a quatre carrers i cercat per una tanca de ferro treballat. La façana principal és simètrica, amb un cos central que sobresurt en alçada. El 1958 s’inaugurà com a seu de l’Institut Industrial de Terrassa. L’adaptació la va fer l’arquitecte Soteras.