Preocupa el baixíssim grau de desenvolupament de la generació energètica amb renovables, motivada en molts casos per l’arrelament a una determinada concepció del territori que frena la seva expansió.
Les conseqüències derivades de la urgència climàtica i la mateixa dependència energètica en què ens trobem, han d’implicar assumir un repte majúscul i un compromís social per tal de promoure un àmbit d’actuació on, territori, paisatge i desenvolupament econòmic siguin plenament compatibles i complementaris.
En aquesta línia, cal plantejar a les institucions responsables del país l’establiment d’un nou marc legislatiu general i normatiu d’urbanisme i ordenació territorial que reculli la realitat actual, tingui visió de futur i defineixi, de forma clara i transparent, les competències que són atribuïdes a les administracions públiques en l’exercici de les seves funcions, per a la tramitació dels expedients d’energies renovables i, de manera especial, a l’administració local en tot allò que afecta l’autoconsum.