És indiscutible el gran avenç que va suposar la implantació per part de la Cambra de Comerç Internacional (CCI) dels anomenats Incoterms, i que, des de la primera edició, l’any 1936, ha permès acotar, entre d’altres aspectes, les responsabilitats del comprador i del venedor en una compravenda internacional de mercaderies, així com la transmissió del risc.
Sens dubte, l’expansió del comerç internacional no hauria estat la mateixa de no existir aquesta regulació i acceptació per part de la comunitat empresarial internacional.
Les diferents revisions dels Incoterms, dutes a terme de manera periòdica per part de la CCI (l’última revisió és la versió de l’any 2020), han permès adaptar i clarificar el seu contingut, adoptant noves terminologies o suprimint aquelles que havien quedat desfasades.
Els actuals Incoterms són d’aplicació en tot allò relatiu a l’intercanvi de mercaderies i que comporten, per tant, un transport d’un producte d’un lloc a un altre, existint un punt de control intermedi (una duana) si es parla d’operacions de comerç internacional.
Els actuals Incoterms han estat pensats per a mercaderies que tenen una tangibilitat i que, per tant, podem clarament identificar, classificar i transportar.
No obstant això, els actuals Incoterms no poden ser directament aplicats a una altra tipologia d’operacions de comerç internacional, com és l’intercanvi internacional de serveis. El comerç de serveis adquireix una enorme importància en l’actualitat gràcies a la globalització i a la introducció de noves tecnologies a través de la xarxa. El futur del comerç internacional són els serveis, amb un creixement sostingut molt per sobre del de les mercaderies.
Una de les barreres més importants dins el comerç internacional de serveis és la fiscalitat aplicable, lligada en bona part al lloc de la prestació del servei. Imaginem, per un moment, la gran diferència existent a l’hora de poder fixar una cotització internacional si es tracta d’una empresa que treballa amb mercaderies o si opera amb serveis. En el primer supòsit, una empresa fabricant de béns d’equipament podrà realitzar una oferta internacional sense problemes gràcies a la correcta utilització dels Incoterms. En el segon cas, imaginem una empresa de consultoria: caldrà detallar tant la forma i el lloc de prestació del servei com els impostos aplicables.
Entenem, per tant, que, per clarificar l’intercanvi internacional de serveis, cal que, de la mateixa manera que es van implementar els Incoterms per a les mercaderies, es consensuï, a través de la Cambra de Comerç Internacional (CCI), un nou marc regulatori pensat i adaptat a les seves característiques, entre les quals hi ha la inexistència d’un transport o la seva intangibilitat.
No es tractaria en cap cas de crear una proposta des de zero, sinó d’aprofitar l’actual regulació dels Incoterms de mercaderies i desenvolupar una normativa paral·lela aplicable als serveis. Creiem que s’hauria de desenvolupar una nomenclatura específica per als serveis sota l’epígraf, per exemple, d’Inserterms (International Service Terms).
JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA
Un dels majors obstacles i barreres que presenta la prestació de serveis a l’exterior és, d’una banda, clarificar el lloc de prestació del servei ofertat, i si aquest és al domicili de l’empresa prestadora o si es tracta de la prestació al domicili de l’empresa client o en un tercer punt.
El següent punt en disputa, i que genera grans problemes i reclamacions, és poder clarificar si en la prestació del servei estan o no inclosos els impostos associats a aquest servei (normalment l’IVA, encara que podem pensar en altres impostos), i si aquests impostos són els d’origen o de destí.
Uns Inserterms acceptats per la comunitat de negoci internacional i recolzats per una entitat del prestigi de la CCI serien una excel·lent palanca per expandir i facilitar els negocis internacionals de les empreses de serveis.
Els Inserterms, en tot cas, no resoldrien tots els possibles punts de disputa, ni si una determinada prestació de serveis és o no factible en un determinat país, ni si seria correcta l’aplicació d’impostos de destí en cas de contrariar disposicions o normatives legals. Cal tenir molt clar que els Inserterms no autoritzarien la validesa d’una operació comercial en el cas de prohibicions o contradiccions amb normatives legals, igual que succeeix amb l’aplicació dels actuals Incoterms.
Finalment, els Inserterms vindrien també a donar una adequada resposta a tots aquells models de negoci en línia basats en els anomenats sistemes de descàrrega i que permeten, amb un sol clic, rebre o enviar tota mena de dades (i, per tant, de serveis) o la subscripció a determinats serveis.
ESTRUCTURA INSERTERMS
L’estructura d’aquests Inserterms estaria basada en els principis següents:
- Lloc de prestació del servei (en origen o en destinació).
- Impostos relatius al servei (en origen o en destinació).
- Possibilitat de prestació del servei en un punt intermedi (ni al domicili del proveïdor ni a casa del client que paga el servei).
En base a aquest esquema es donarien:
PRESTACIÓ DE SERVEIS EN ORIGEN SENSE IMPOSTOS LOCALS PAGATS
Salvant tota comparativa, seria una espècie d’Ex-works.
PRESTACIÓ DE SERVEIS EN ORIGEN AMB IMPOSTOS LOCALS PAGATS
Salvant tota comparativa, seria una espècie de FCA.
PRESTACIÓ DE SERVEIS EN DESTINACIÓ SENSE IMPOSTOS LOCALS PAGATS
Salvant tota comparativa, seria una espècie de DDU.
PRESTACIÓ DE SERVEIS EN DESTINACIÓ AMB IMPOSTOS LOCALS PAGATS
Salvant tota comparativa, seria una espècie de DDP.
S’hauria de preveure, a més, una altra modalitat que inclogués:
PRESTACIÓ DE SERVEIS EN UN TERCER PAÍS SENSE IMPOSTOS LOCALS PAGATS
Seria un equivalent a un CIF, salvant les distàncies.
PRESTACIÓ DE SERVEIS EN UN TERCER PAÍS AMB IMPOSTOS LOCALS PAGATS
Seria un equivalent a un DDP, salvant les distàncies.
Per poder incloure clàusules del tipus DDP en la prestació de serveis, caldria que l’empresa emissora disposés d’una empresa disposada a facturar i assumir els impostos de destinació.
Una vegada acordada l’aplicació dels Inserterms, es buscaria una terminologia i simbologia adequada per a cadascuna de les diferents tipologies (igual que succeeix amb els Incoterms).
PRESTACIONS DE SERVEIS BASATS EN MODELS DE NEGOCI VIA TRAMESA DE DADES
En aquest supòsit, l’aplicació dels Inserterms seria la mateixa, i la responsabilitat en la prestació del servei electrònic estaria condicionada a quina de les parts pren la iniciativa:
- Si es tracta de l’empresa emissora.
- Si es tracta de l’empresa adquirent, en el cas d’una actuació “passiva” per part del titular del servei.
En el primer cas seria un equivalent a un DDP o DDU (de serveis).
En el segon cas, parlaríem d’un Ex-Works o FCA (de serveis).
PROPOSTA
Amb tota la modèstia, se sotmet aquesta proposta a consideració i estudi de totes les entitats que treballen i promouen el comerç internacional a casa nostra perquè, sota la batuta de la Delegació de la CCI ubicada a Barcelona, es pugui debatre i realitzar una proposta en ferm per avançar en la delimitació de les obligacions de les parts en el comerç internacional de serveis, de cara a futures revisions dels Incoterms. Des de Cecot volem avançar en aquest repte.
