En una empresa, una diferència entre socis, un desacord amb un proveïdor o una tensió interna pot acabar derivant en un conflicte difícil de reconduir. I, amb freqüència, la següent parada són els tribunals. Per a Luis Cano, cofundador de Concilians, aquí està precisament un dels grans problemes: a Espanya hi ha poca cultura de diàleg i negociació abans de recórrer a la via judicial.
La reflexió de Luis Cano parteix també de la seva pròpia trajectòria professional. Durant més de 30 anys va ocupar llocs directius de recursos humans en companyies nacionals i multinacionals, on va conviure de prop amb conflictes i desacords dins de les organitzacions. “Les empreses cometen l’error de no dialogar prou i no invertir temps a buscar solucions. La tendència és resoldre-ho per la via legal, amb la famosa pregunta de ‘qui té raó?’”, explica.
Després de deixar aquella etapa professional, es va formar en mediació i negociació a la Universitat Pompeu Fabra i, al costat de Natalia Manzana, companya del màster, van posar en marxa Concilians.
Les empreses cometen l’error de no dialogar prou i no invertir temps a buscar solucions
La percepció de Luis Cano troba suport en les estadístiques europees. Segons l’EU JusticeScoreboard 2025, Espanya és el tercer país de la Unió Europea amb major nombre de nous litigis civils i mercantils en primera instància per cada 100 habitants, per sobre d’economies comparables com França, Itàlia o Alemanya.
A aquesta elevada litigiositat se suma el temps necessari per a resoldre els procediments. En els litigis civils i mercantils en primera instància, Espanya ronda els 400 dies estimats de resolució, per sobre de França i Alemanya. Per a ell, el problema no pot reduir-se només a la saturació dels jutjats. “Necessitem un canvi cultural. Davant un conflicte, la primera opció hauria de ser intentar arribar a un acord, bé directament o a través d’un mediador professional”.
A més, el volum d’assumptes pendents mostra la dimensió del repte. Les dades de 2025 del Consell General del Poder Judicial situen en prop de 2,7 milions els procediments pendents només en l’àmbit civil i mercantil. “Els jutjats estan col·lapsats, però la solució no pot ser únicament posar més mitjans”, defensa.
Concilians treballa principalment amb conflictes mercantils i laborals. Entre els casos que reben hi ha desacords entre socis, diferències entre directius, problemes amb proveïdors o clients i tensions entre empresa i treballadors. “Abans de pledejar, intentem que les parts se senten, entenguin quins interessos té cadascuna i busquin punts en comú”, resumeix Luis Cano.
El perfil de les companyies és molt divers. Han treballat tant amb grans empreses com amb pimes i startups, on els conflictes solen aparèixer per diferències d’estratègia, creixement o finançament. “A vegades uns socis volen créixer en una direcció i altres en una altra, uns estan disposats a assumir més deute i altres no. No sempre parlem d’un conflicte obert, sinó de controvèrsies relatives criteris distints que es van allunyant”.
En aquests casos, el treball no passa tant per determinar qui té raó com per identificar què necessita cada part, els seus interessos, i fins a on està disposada a arribar. La mediació busca precisament facilitar aquest acostament, mentre que la conciliació permet que el professional pugui aportar també una proposta o criteri si les parts així ho desitgen.
«Necessitem un canvi cultural. Davant un conflicte, la primera opció hauria de ser intentar arribar a un acord, bé directament o a través d’un mediador professional”
El temps és un altre dels factors que considera decisius per a una empresa. Enfront d’un procediment judicial que pot prolongar-se aproximadament un any en primera instància, aquests processos solen resoldre’s en un termini molt més curt. “Hi ha assumptes que es poden tancar en un dia o en una setmana i altres que necessiten més temps, però normalment parlem d’un o dos mesos”, assenyala.
Quan les parts aconsegueixen un acord, Luis Cano destaca sobretot el nivell de compromís posterior. “Quan una solució la construeixen les mateixes parts, hi ha més voluntat de complir-la”, sosté. Per això, el treball no acaba necessàriament amb la signatura, sinó que en alguns casos les empreses tornen mesos després per a revisar com s’està aplicant els pactes o per a resoldre noves diferències sorgides a partir d’aquell acord.
No tots els processos, no obstant això, acaben amb consens. De fet, calculen que al voltant d’un terç dels casos no arriba a un acord complet, ja sigui perquè alguna de les parts no està disposada a cedir o perquè considera que la via judicial continua sent la millor opció. “Mediar no significa que sempre calgui posar-se d’acord. L’important és haver intentat, de bona fe, buscar una solució abans d’arribar a judici”, assenyala.
Aquest és precisament el canvi que Concilians cerca impulsar. Per a Luis Cano, la mediació i la conciliació encara tenen poca presència en l’àmbit empresarial espanyol, especialment fora d’aquells procediments en els quals existeix una obligació prèvia d’intentar un acord. El seu objectiu és que acudir a un tercer per a resoldre una diferència deixi de percebre’s com l’últim recurs i passi a formar part de la gestió habitual dels conflictes.
«La mediació i la conciliació són, abans de res, gestió i lideratge; en definitiva, una cultura”
Necessitem un canvi com a societat perquè, davant una diferència, el primer que pensem sigui a parlar i no a demandar, conclou. Per a Luis Cano, recuperar aquesta lògica de l’acord no suposa inventar res nou: recorda que la conciliació ja era present en institucions històriques com el Tribunal de les Aigües de València i en la mateixa Constitució de 1812.
A Espanya es va eliminar en 1984 a causa de l’ús oportunista i purament burocratitzat de l’oportunitat de mediar, romanent únicament en el dret laboral. Finalment, la llei 1/2025 torna a posar sobre la taula aquesta oportunitat de negociació directa o davant tercers, fixant-la com a criteri de procedibilitat. Esperem que aquesta oportunitat sigui la definitiva per a poder aconseguir entre tots una nova cultura de diàleg en lloc de la del litigi a la qual ens han acostumat.
