Fa anys que a Catalunya parlem d’indústria i, darrerament, ho fem amb paraules gruixudes: reindustrialització, sobirania productiva, valor afegit, talent. Però sovint passem per alt una evidència incòmoda: una part important de la base productiva treballa en polígons que no estan a l’altura del relat.
Costa retenir i atraure inversions si les empreses han d’operar amb paviments degradats, enllumenat insuficient, manca de neteja, problemes d’aparcament, inseguretat, tràmits lents i, sobretot, amb la sensació que l’entorn on produeixen no és una prioritat real de la política pública.
«Costa retenir i atraure inversions si les empreses han d’operar amb la sensació que l’entorn on produeixen no és una prioritat real de la política pública»
Des de la Cecot hem volgut posar-hi dades i veu empresarial amb un informe que aspira a ser una eina de treball per a les diferents administracions. El diagnòstic és nítid: els polígons industrials són un actiu clau per a la competitivitat del país, però arrosseguen mancances que no són anecdòtiques, sinó estructurals. I, si no actuem amb determinació, el cost serà alt: inversions que no arriben, talent que se’n va i oportunitats que es desplacen a altres territoris.
Llegeix la notícia completa al mitjà original aquí.
