Pensa abans d’escriure. Sé el que em dic. Sempre ho he recomanat a les meves formacions i ara amb la IA, encara més. Potser no em coneixes, però fa 30 que soc redactora publicitària -copywriter- i he treballat creant campanyes en agències multinacionals. Ara ja fa 15 anys que ho faig pel meu compte per a clients alineats amb els meus valors. Molt feliç. Però quan el 2023 la meva professió va aparèixer en el tercer lloc del ranking de les deu més amenaçades d’extinció per l’aparició de la IA, em vaig espantar. Corrents, vaig anar a una d’aquelles sessions informatives que van oferir al Cibernàrium sobre la IA i el futur laboral de tots plegats. 200 persones omplint l’auditori. Tots majors de 45 anys i amb el cul encongit. Quan ens van cantar la frase aquella ja tòpica de “qui et prendrà la feina serà qui sàpiga fer servir la IA abans que tu”, ho vaig tenir clar i de seguida vaig començar un curs que em va donar les claus que em calien. Tres mesos després ja era una altra. Vaig incorporar la IA a la creativitat i a les formacions que imparteixo en un temps rècord. En aquest temps m’he seguit formant i aquí em teniu, fent de copy amb intensitat i sense fre. Porto moltíssimes hores de vol exprimint-la i tot allò que n’està sortint, la nova manera de treballar l’estic compartint en diferents formacions a diferents institucions. Ho faig més des d’una visió artesana d’algú que va integrant el copilot màgic a l’ofici en mode prova i error, que no pas des de la visió tecnològica que no tinc.
En aquesta transformació, com tothom, he passat diverses fases: flipada total i ulls amb cara de plat, por per si la IA em posa en evidència les mancances, l’època súper creativa de veure com li pots treure suc pujant-li fotos de tot el que es mou i demanat-li coses mil relacionades amb la vida domèstica (he aconseguit que no se’m cremi la pizza reajustant les instruccions de cocció a les característiques del meu forn ultrapotent.) Tot això ha donat pas a la superintensitat megaproductiva amb mals de cap inclosos per culpa de l’eufòria -i addicció- que genera la “màquina”. Amor i odi, excés i mesura, ordre i aventura, moments de tot. Frustració màxima i al·lucinacions en el moment més inoportú. Forçar-la amb peticions creatives per veure fins on és capaç de conceptualitzar i veure que has de ser tu qui porti el volant. Mentre, entre tots l’hem convertit en el gran tema a networkings i dinars, li hem buscat els límits i les costures i el cert és que en poc temps ens n’han fet superaddictes.
He entès que no ens podem enamorar d’una IA, no es tracta de bàndols
I ara, on som? Doncs justament 3 anys després de l’explosió, jo em trobo canviant de fase. He entès que no ens podem enamorar d’una IA, no es tracta de bàndols. No Android o Apple. Fora la mandra. Hem de fer servir la que en cada moment ens va millor per a segons què. I mentre accepto que he de fer conviure la tira de quotes en funció del projectes com qui combina Netflix amb HBO a l’hora de triar sèrie, vaig veient com la propera onada m’obligarà a introduir la IA al meu ordinador i el prompt màgic donarà pas a una integració fins a l’últim arxiu del meu cloud.
Però mentre passen aquests cinc minuts, no vull deixar d’explicar el rebuig que em genera llegir posts a Linkedin on puc sentir la flaire de ChatGPT a milles de distància. És l’antiengagement. El copy paste descarat sense haver revisat, contraproduent i evident. Reconec que en algun moment he fet servir fórmules com les que ara detecto i em grinyolen. Ni me n’adonava. Hi ha qui encara no ho veu, però estem llegint una pobra quantitat d’estructures sintàctiques circulars que es van repetint a tot arreu. Amb el mateix lèxic i intenció pomposa. L’altre dia mateix, la ministra de Sanitat parlant de l’homeopatia: “No va de, va de…” declaracions fetes amb ChatGPT, m’hi jugo un pèsol. Hi ha altres elements com ara les frases que comencen amb la conjunció “I”, els guions llargs, descripcions amb tres adjectius seguits, ritme simètric, quasi cacofònic, els mateixos emoji posats al mateix lloc i la ditxosa estructura: “No és tal. És qual”. Aquí sí que no puc. Aquesta és la reina i es repeteix moltíssim!
“Una veritat incòmoda”
No us passa que us acaba generant rebuig? Parlant d’expressions habituals a la IA sé si la guanya “una veritat incòmoda”. Per això us proposo que ara, a l’hora de treballar en un projecte i generar contingut, entreu més tard a la IA. Penseu, escriviu, si pot ser a mà, i quan ja ho tingueu una mica elaborat, si creieu que cal demaneu a la IA que us ho millori. Però no us conformeu amb aquella com a darrera versió. Torneu-ho a repassar vosaltres, amb la vostra intel·ligència natural i amaniu-ho amb la collita pròpia genuïna que només pot sortir de vosaltres i connecta amb autenticitat. Més val entrar més tard i marxar més aviat.
