Entrevista a Carlos Cosials, president de l’ Associació d’Empreses d’Informàtica i Tecnologies de la Comunicació de Catalunya (ASEITEC)

Què passa quan el sector TIC decideix deixar de parlar de tecnologia i comença a parlar de lideratge, comunitat i país?

En un context d’incertesa i canvi accelerat, Carlos Cosials, president de l’ASEITEC, defensa que cal donar valor “real” a allò que sovint encara és intangible, i reivindica el paper estratègic del sector.
Parlem amb ell en el marc d’una Jornada de Reflexió Estratègica celebrada a la seu de la Cecot, pensada per repensar col·lectivament els reptes de futur del sector TIC i el valor de l’associacionisme.

Quan la tecnologia és capital productiu
La transformació digital és omnipresent… però encara es malinterpreta. Què falla?

Encara hi ha qui entén que la informàtica és una despesa. Per mi, la clau és entendre que la tecnologia és capital productiu, igual que una màquina que et permet produir més ràpid o millor.
I aquí assumeixo que també és responsabilitat nostra: no sempre hem sabut explicar prou bé que el que venem augmenta la capacitat de les empreses.

“La tecnologia no és una despesa. És capital productiu.”

Què frena avui moltes empreses a l’hora d’invertir en tecnologia?

En veig tres de molt clars. Primer, el caràcter intangible: una màquina es veu i es toca; el software, no, i si és al núvol encara menys.
Segon, aquesta idea instal·lada que allò que ve d’internet ha de ser gratis, i això desvaloritza tota la feina que hi ha al darrere.
I tercer, la por a la obsolescència: molts empresaris em diuen que no saben com fer els números d’una inversió que són conscients que quedarà obsoleta però no saben ni quan ni per què.

Com es fa tangible l’intangible en una conversa amb la indústria?

Crec que hem de ser un punt de referència neutral i de confiança. Una empresa pot anar a proveïdors concrets, però si vol una mirada més neutra, l’ASEITEC i la Cecot hem de ser aquest centre on adreçar-se.
Des d’allà intentem fer una primera captació del “neguit” generalitzat, entendre què els preocupa abans de parlar de solucions.

El sector TIC com a “metge de capçalera”

Amb qui parleu realment dins les empreses: està “professionalitzada” la interlocució?

Depèn de la mida. A les empreses més petites, l’interlocutor acostuma a ser la propietat o la gerència, i això limita molt la conversa tècnica.
A les grans hi ha departaments d’informàtica més professionalitzats i la interlocució és més fructífera, tot i que tampoc no és perfecta.
El problema de fons és que, sovint, la gent no sap ni el que vol: no sap posar nom al problema, i així és molt difícil comprar bé.

“Sovint, la gent no sap ni el que vol: no sap posar nom al problema.”

Quin rol hauria d’assumir avui el sector TIC: especialistes o consultors?

Cada vegada més crec que hem de jugar el paper de metge de capçalera abans que el d’especialista. Si vas directament a la farmàcia amb un dolor genèric, et donaran el que tenen; el que realment necessites és algú que t’escolti, entengui el problema i després et derivi.
Per això defenso un rol més consultiu: abans d’explicar el nostre catàleg de solucions, hem de saber quin problema té el client.

En un sector fragmentat, la col·laboració és condició per innovar?

És clau. La tecnologia és tan ampla que ningú pot dominar-ho tot: si jo soc molt fort en ERPs però tinc mancances en ciberseguretat o màrqueting digital, necessito partners.
Jornades com la d’avui m’ajuden a posar cara a aquests partners: si demà em surt un projecte en un àmbit que no domino, ja sé qui és el primer a qui trucaré.

La força del “nosaltres”: què és l’ASEITEC

Què és l’ASEITEC i per què existeix?

L’ASEITEC és l’associació que agrupa empreses TIC de l’àmbit català, sobretot pimes i microempreses, que vivim la tecnologia com una part estructural de qualsevol activitat econòmica. Som indústria, però de caire digital, i aquest és un matís que m’agrada remarcar.​

Què aporta una associació com l’ASEITEC que una empresa o un professional no poden aconseguir sols?

Cap empresa pot abastar totes les subdisciplines tecnològiques que hi ha dins el que en diem TIC. L’associació ens permet compartir coneixement, generar confiança i articular projectes conjunts quan un client ens demana més del que podem assumir sols.​

Què costa més a l’hora de construir comunitat en un sector tan divers?

Ho estem construint, i no és senzill. El primer pas és el networking intern: que ens coneguem entre nosaltres, que sapiguem què fa cadascú i tinguem espais per parlar dels reptes comuns. Hi ha una necessitat latent d’associar-se, però encara no hem sabut convertir-la prou en negoci tangible per al soci, i aquí és on volem avançar.​

Quan escolteu els socis, quines inquietuds es repeteixen més? On notes que “els fa més mal” el dia a dia?

La demanda més no satisfeta és el networking. Altres serveis, com la formació o l’assessorament legal, els tenim molt b coberts a través de la Cecot. On tenim recorregut és en ajudar-los a fer negocis entre ells i amb la resta de col·lectius de la casa.​

En un escenari tan canviant, quin rol han de tenir les associacions empresarials?

Crec que hem de ser referents. Referents davant l’administració, davant el mercat i davant la clientela. Ara mateix tenim una assignatura pendent: hi ha moltes associacions per comarca o per subàmbit, i això dilueix la nostra força. Si l’administració catalana vol parlar amb “el sector TIC”, costa saber amb qui s’ha d’asseure, i això ho hem de corregir.​

De la reflexió a l’acció: una jornada pensada per continuar

Quina necessitat concreta volíeu atacar amb aquest format més “de portes endins”?

El 2024 vam fer una enquesta als socis i la demanda principal era fer networking; el 2025, amb el 30è aniversari, ja vam començar a congregar més socis al voltant d’aquest objectiu. Aquesta jornada dona continuïtat al camí iniciat el 2024, però en format més íntim i de treball intern: volíem reflexionar portes endins i fer-ho de manera estructurada.​

Com eviteu que aquestes jornades quedin en una foto i poca cosa més?

Des del principi la vam dissenyar pensant en la continuïtat. Vam definir vuit àmbits de treball prou separats perquè fossin d’interès i vam estructurar la jornada perquè la gent treballés de debò, no només escoltés. Del treball d’avui n’han sortit tres labs que tindran recorregut.​

Per què “labs” i no “grups de treball”? I què s’hi farà?

No volíem parlar de grups de treball o comitès perquè sonava massa tradicional i poc motivador, per això els vam anomenar labs. N’han sortit tres: un sobre intel·ligència artificial; un sobre el pas de proveïdors de solucions a empreses d’assessorament i gestió de dades; i un tercer sobre regulacions, normatives i estàndards, que per mi és clau. Sense estàndards i sense “signatura” som massa intercanviables i no som percebuts com imprescindibles; això ho hem de corregir.​

“Sense estàndars i sense “signatura”, som intercanviables. Això ho hem de corregir.”

Lideratge en context d’incertesa

Com vas arribar a la presidència?

Vaig entrar a la Junta perquè l’anterior president em va enxampar un dia i jo no sé dir que no. Al cap d’un temps, quan ell va demanar el relleu, els membres de Junta van pensar en mi, que en aquell moment era dels més joves, i així vaig acabar assumint la presidència. Des de fora és molt fàcil criticar o qüestionar; quan et poses al davant, t’adones que les coses no són tan senzilles com semblaven.​

“Des de fora és molt fàcil criticar o qüestionar; quan et poses al davant, t’adones que les coses no són tan senzilles.”

Com descriuries el teu estil de lideratge?

Em considero bastant col·legial: m’agrada consensuar i prendre decisions amb la Junta. Ara bé, també tinc clar que hi ha bales que algú ha d’assumir al capdavant, i en un càrrec com aquest toca exposar-s’hi. Aquesta jornada n’és un exemple: va néixer d’un empeny meu, treballat i acordat amb la Junta, però algú havia de dir “hi anem” i tirar-la endavant.​

Com combines el rol empresarial, el docent i el compromís associatiu?

Alguns van al gimnàs, i jo me’n vinc a la Cecot. A banda de dirigir l’empresa, també em dedico a la docència, i entenc l’associacionisme com una manera de retornar part del que el sector m’ha donat.​

“Alguns van al gimnàs, i jo me’n vinc a la Cecot.”

Quines habilitats són imprescindibles per liderar una empresa avui?

A banda de les paraules de moda com flexibilitat o agilitat, n’hi ha una que per mi és fonamental: l’observabilitat. Vol dir saber llegir les dades i les senyals que tens a casa teva: clients, persones, processos. Dades en tenim de sobres; el que ens falta és capacitat per digerir-les bé.​

Què passa si una empresa renuncia a pensar estratègicament i es limita a “anar tirant”?

El risc és treballar per inèrcia. En un entorn tan canviant, el “sempre ho hem fet així” ja no val. Crec que l’estratègia a llarg termini, tal com l’entenien abans, s’ha mort: un canvi polític o una nova tecnologia et poden capgirar el mapa en un any. Això no vol dir que l’estratègia no tingui sentit, al contrari: l’has de revisar constantment i has d’estar disposat a tancar línies, encara que fossin producte final, resultat de l’esforç del teu avi.​

“En un entorn tan canviant, el ‘sempre ho hem fet així’ ja no val.”

Entre el ‘hype’ i el que encara no veiem

Quina tecnologia creus que s’ha sobrevalorat i quina està infravalorada?

Per mi, una tecnologia clarament sobrevalorada ha estat el blockchain: semblava que ho canviaria tot i al final ha quedat en alguns nínxols, però no ha entrat de debò a les organitzacions.

En canvi, veig la tecnologia quàntica com la gran infravalorada del moment. Encara és molt incipient i a mi mateix em costa d’entendre’n del tot l’abast, però estic convençut que el dia que funcioni de veritat l’impacte pot ser molt més bèstia del que hem vist amb els xats d’IA.​

Mirada de país i especialització

Quina és la teva major preocupació pels pròxims anys?

Em preocupa el reconeixement i el valor del sector. Som enginyers, però molts cops sense “firma”: la nostra signatura no val el mateix que la d’altres enginyeries. Si un dia tots plegats féssim vaga i baixéssim braços, el país s’aturaria, però aquesta força subjacent encara no s’ha traduït en valor social.​

“Si un dia tots plegats baixéssim braços, el país s’aturaria.”

Cap a on hauria d’apostar Catalunya per competir al món?

Apostar de veritat per una especialització intel·ligent. Quan Europa demanava a les regions que triessin àmbits d’especialització, aquí vam optar per “anar a totes”, i això dispersa l’esforç.

Des de la meva experiència industrial, crec que el futur passa per productes d’alta complexitat i mida relativament petita: dispositius mèdics, drons, satèl·lits…​

Catalunya és la regió d’Espanya amb més  sectorfarma i amb més volum de negoci al voltant de la salut, i ja tenim empreses que fan satèl·lits des d’aquí. Fer satèl·lits, drons o un dispositiu mèdic molt complex té una cosa en comú: molta intel·ligència concentrada en poc espai, molta tecnologia, molt valor. És aquí on crec que hauríem d’apostar fort com a país.​

Titulars de futur: cap a on vol anar l’ASEITEC

D’aquí tres anys, què t’agradaria que es digués de l’ASEITEC?

M’agradaria que es pogués dir que l’ASEITEC és l’associació TIC de Catalunya, l’única. No ho dic en clau excloent, sinó perquè això voldria dir que el sector s’ha sabut cohesionar i que, davant l’administració i la societat, tenim una veu clara i reconeguda.​

Quin primer pas recomanaries a una empresa que vol  innovar sense equivocar-se?

No pots innovar sense equivocar-te. El que sí que pots fer és intentar equivocar-te poc i ràpid. Jo recomanaria pensar des del primer moment en dues coses: quina és la següent implicació del que estàs fent i quin abast vols per al teu producte (local, europeu o global).

El llindar ja no és la nau industrial de 600.000 euros: avui pots néixer digital i aspirar al món, però això té implicacions i cal pensar-les des del principi.​

Com es pot apropar una empresa o un professional a l’ASEITEC i què hi trobarà?

La Cecot és sovint la porta d’entrada natural: des d’allà us adreçaran cap a l’ASEITEC. El que hi trobareu és una Junta implicada, que creu en la força del “nosaltres” i que té ganes d’afrontar els propers 30 anys del sector amb més veu, més reconeixement i més negoci compartit.

Vols formar part d’aquesta comunitat i del debat sobre el futur del sector TIC?

La veu de les empreses d’informàtica i tecnologies de la comunicació de Catalunya. Defensem els interessos de les empreses del sector TIC i treballem per ajudar-les a créixer, formar-se o innovar.