La presidenta de CEPYME, Ángela de Miguel, analitza els principals reptes de les pimes espanyoles, l’impacte de la regulació, els costos laborals i la pressió fiscal, i reivindica la importància de tenir en compte la realitat de les petites empreses a l’hora de legislar.
Quines diria que són actualment les principals preocupacions que comparteixen les pimes catalanes amb la resta d’Espanya?
Bàsicament, els principals problemes que ens trobem totes les pimes a Espanya tenen molt a veure amb la càrrega reguladora. D’una banda, tenim una càrrega reguladora excessiva que està frenant la competitivitat i la productivitat de les nostres pimes.
Estem parlant que qualsevol petit comerç que pugui obrir aquí, a Terrassa, una botigueta petita, té més de 3.500 normes que ha d’aplicar, cosa que és pràcticament impossible de conèixer, i amb unes 3,5 normes diàries més o menys noves que tenen alguna vinculació amb les diferents activitats empresarials. I això sense comptar amb activitats molt regulades, com un sector tan important a Terrassa com és el sector químic o el farmacèutic, que tenen moltíssima regulació específica.
Per tant, aquesta hiperregulació a tots els nivells fa que sigui molt complicat poder créixer i desenvolupar una activitat empresarial.
Després, d’altra banda, tenim el tema de les càrregues laborals. Han augmentat moltíssim els costos laborals per a les empreses, associat al tema de les vacants: costa molt trobar persones per a les nostres empreses. I molt associat també al tema de l’absentisme.
L’absentisme és un problema molt greu ara mateix aquí, a Espanya, i afecta especialment les pimes. Té una part econòmica important: parlem de 33.000 milions que ens va costar l’any 2025 a Espanya el tema de l’absentisme.
Però quan parlem d’una empresa petita de dos treballadors, si te’n falta un, moltes vegades no pot tirar endavant. Pensem en un forner que puguin ser dues persones aquí, a Terrassa: una despatxant el pa i l’altra al forn. Si et falla una de les dues, ja no pots obrir. I si només tens un treballador en un petit comerç, doncs ja directament no es pot obrir.
Per tant, la part organitzativa és molt important. I aquí estem parlant també de temes de gestió que es poden solucionar. En concret, Catalunya ha estat una de les primeres comunitats autònomes que té aquest acord amb les mútues de treball i estem veient si es pot implementar perquè realment es redueixin aquests nivells d’absentisme.
I un altre dels grans problemes és la pressió fiscal que recau especialment sobre les empreses en general. A Espanya parlem d’una pressió fiscal del 37,5%, quan la mitjana europea és del 25%. Per tant, tenim una pressió fiscal molt més alta que la mitjana de la Unió Europea. Això també ens resta moltíssima competitivitat.
Aleshores, tots aquests elements fan que les empreses tinguin problemes per competir en un món global, problemes per créixer i problemes per néixer.
Sí que m’agradaria destacar d’aquesta terra que és una terra d’emprenedoria. Hi ha moltíssima vitalitat econòmica, s’ha estat capaç d’adaptar-se i teniu programes des de Cecot que també ajudeu les empreses, com el programa Reempresa, a poder superar les diferents complexitats o problemes que sorgiran en la vida empresarial, que sempre sorgeixen.
I crec que també cal destacar aquest model i aquests empresaris tan potents i tan valents que tenim aquí, a Terrassa.
Les microempreses i les pimes representen la immensa majoria del teixit empresarial espanyol. Quin considera que és el principal repte que han d’afrontar per continuar creixent i guanyant competitivitat els pròxims anys?
Bé, la veritat és que la pime espanyola està fent una feina molt important per guanyar dimensió i guanyar competitivitat. I ara, el principal repte al qual s’enfronta actualment és l’excessiva regulació, l’augment dels costos laborals i la pressió fiscal.
La pime espanyola està guanyant productivitat, n’ha guanyat durant l’últim any. L’únic que passa és que la millora de la productivitat, que s’ha fet a base d’inversió en digitalització, millora de processos, etcètera, amb innovació, tota aquesta millora se l’ha absorbit l’augment dels costos laborals.
Per tant, aquí tenim aquest doble repte. D’una banda, les nostres pimes estan fent els deures. Organitzacions com Cecot estan ajudant molt en aquesta part de professionalitzar les pimes, de millorar el procés productiu i d’anar guanyant dimensió, que és molt important.
El que també estem veient és que la mitjana o la petita empresa té molta més capacitat, per les economies d’escala, de fer front a tots els reptes que es plantegen en aquest moment.
Però la pime sí que està fent aquest esforç. El problema és que de vegades l’excessiva càrrega reguladora i la pressió fiscal i laboral no es tradueixin, com ens agradaria, en aquest creixement real de les empreses.
Parlem ara del col·lectiu de treballadors autònoms. Els treballadors autònoms d’empreses de menor dimensió solen tenir més dificultats per afrontar canvis normatius, tecnològics o laborals. Com els acompanya CEPYME en aquest procés d’adaptació i transformació?
Bé, doncs a CEPYME treballem a escala nacional i som presents al territori a través d’organitzacions com Cecot, que fa una feina molt important, un desenvolupament fonamental de feina amb les pimes.
A escala nacional, a més d’aquesta col·laboració que fem amb els diferents territoris, amb organitzacions com Cecot, d’una banda, el que intentem és millorar tot el tema regulador.
Hem aconseguit aturar les 37 hores i mitja amb el suport d’altres organitzacions empresarials, per descomptat, totes les d’aquí de Catalunya, amb CEOE, altres organitzacions empresarials, i estem constantment fent informes i informant de l’impacte que tindria.
Recentment ho hem fet amb el sector tèxtil: l’impacte que tindria una proposta de llei que portaria al tancament de més de 15.000 pimes a Espanya. Per tant, tractem una mica, de manera preventiva, a través d’informes i d’influència, d’avisar o explicar què passaria amb determinades normes si s’apliquen a les pimes.
I després, d’altra banda, per exemple, tenim el Consell de Digitalització de la Pime, on estem treballant en el Llibre Blanc de la Pime per fer una anàlisi de quin és el moment en què es troben les pimes en matèria de digitalització i, després, a partir d’això, veure com podem millorar o quins elements calen perquè les pimes vagin treballant en la digitalització i, a més, tots els reptes que representa la intel·ligència artificial.
En general, la pime espanyola està bastant digitalitzada en un nivell baix i mitjà. Falta la part més avançada, que és on estem treballant en l’acompanyament i, diguem-ne, en aquests nivells que ja ens permeten aplicar la tecnologia de manera que transformi les nostres empreses i faci que siguin millors.
I després, una altra de les coses que fem, per exemple, és el programa Pime 500, en el qual escollim les 500 pimes amb més potencial de creixement d’Espanya, entre 10 milions i 200 milions. En aquestes empreses treballem en diferents verticals perquè puguin millorar i ser tractores al territori i a escala global i perquè puguin fer aquest salt que volem cap a gran empresa.
Treballem digitalització, treballem talent, finançament, internacionalització i diferents verticals.
La productivitat, el creixement empresarial i la simplificació administrativa són temes recurrents en el debat econòmic. Quines mesures considera imprescindibles perquè les nostres empreses es puguin desenvolupar en un entorn més favorable?
Bé, doncs nosaltres també ho fem. Jo soc la vicepresidenta de SMEunited, que és la patronal de les pimes europees, i allà el que estem intentant és la concepció de «pensa en petit primer».
Al final, molta de la normativa en general, tant a tots els nivells —des de l’àmbit local, la comunitat autònoma, l’Estat i la Unió Europea— està pensada per a empreses de més dimensió. Després arriba un moment en què volen fer algun retoc perquè es pugui adaptar a la pime. És impossible.
La realitat d’una empresa de dos treballadors és tan diferent de la d’una multinacional que, per molta adaptació que fem, és impossible que una empresa petita es pugui adaptar a aquesta normativa.
Per tant, nosaltres estem treballant perquè la norma tingui en compte la realitat de l’empresa de dos treballadors, perquè si tu tens en compte la realitat de l’empresa d’un, dos, tres, cinc o deu treballadors, no hi haurà cap problema i una gran empresa la podrà aplicar sense cap problema.
A la inversa és impossible, perquè estem parlant de dues realitats diferents, que és una de les coses que més ens importa.
Si aconseguim que es pensi en petit i es pensi en la pime i en la importància que té la pime des del punt de vista territorial, es veu perfectament aquí, a Terrassa, la importància que té la petita i mitjana empresa des del punt de vista territorial, com a element d’identitat cultural, de foment del creixement i de fixació de població.
Té aquí un element social molt important i, a banda de l’impacte econòmic, creiem que en molts casos no s’està tenint en compte i estem lluitant perquè es valori.
Si pensem en petit, al final ho tindrem tot adaptat i crearem un ecosistema que permeti l’emprenedoria i el creixement de les empreses, i això està tot inventat.
És a dir, ja se sap quina palanca o quines eines són importants per tenir aquest ecosistema que permeti que un emprenedor pugui començar amb el seu projecte empresarial i que pugui continuar creixent.
Ara mateix, a Espanya, el 50% de les empreses no sobreviuen als tres primers anys, per la qual cosa caldria veure aquestes barreres d’entrada i eliminar-les. Però tot va molt relacionat, en molts casos, amb aquest plantejament: si tu penses en petit, afavoriràs automàticament el naixement d’empreses i el creixement.
La relació entre CEPYME i Cecot ve de lluny i avui comptem, a més, amb una representació directa a través de la vicepresidència que ocupa Xavier Panés en nom de Foment del Treball. Quin valor aporten les organitzacions territorials com Cecot per apropar la realitat de les pimes als àmbits de decisió estatals?
Bé, doncs jo crec que és fonamental perquè no es pot representar una cosa que no es coneix.
Per tant, cal tenir en compte que Espanya és un país amb moltíssima diversitat i una de les coses que tenim a CEPYME és que hi estan representats tots els territoris d’Espanya i és una organització que va de baix a dalt perquè, al final, l’empresa a Espanya és al territori.
Per tant, és molt important poder escoltar aquesta veu i que ens arribi tota la informació.
En concret, en el cas de Xavier Panés, que és vicepresident de CEPYME, amb una participació molt activa dins de l’organització, a més de traslladar una mica aquesta veu de les pimes catalanes, també ens proposa idees de bones pràctiques que farem dins de l’organització.
Com fa Cecot amb la quantitat de projectes que té Cecot, dels quals ens van informant, també està ajudant i treballant perquè CEPYME pugui desenvolupar projectes que també ajudin les pimes de tot el territori.
I jo crec que és fonamental perquè és important que les organitzacions vagin de baix a dalt i que es pugui escoltar el teixit empresarial real, perquè no pots representar una cosa que realment no coneixes.
Per això és tan important la presència en aquestes dues vies: d’una banda, transmetre aquesta informació i, de l’altra, totes les bones pràctiques que ja s’estan fent en moltes organitzacions territorials, en concret a Cecot, que tot això també pugui enriquir-ho i traslladar-ho una mica, i que se’n puguin veure afavorides totes les empreses espanyoles.
Per acabar, quin missatge li agradaria traslladar als milers de petits empresaris i empresàries i treballadors autònoms que cada dia impulsen l’activitat econòmica i l’ocupació al nostre país?
Bé, doncs a mi primer m’agrada donar-los les gràcies.
Jo crec que és molt important agrair la feina que cada dia fan aquests milions de petits i mitjans empresaris d’Espanya, de Catalunya, de Terrassa, que cada matí, malgrat com de complicat ens ho estan posant, cada dia és més difícil.
Han desaparegut 25.000 microempreses a Espanya des de la pandèmia, aquí, en un moment de creixement econòmic, sobretot a causa de les barreres artificials que ens estan creant. Doncs no són problemes econòmics, sinó que són problemes administratius, burocràtics, d’excessiva càrrega.
I crec que són autèntics herois, compromesos amb el seu territori, compromesos amb la seva ciutat, i que a més fan una funció social molt important i una funció de traslladar aquesta identitat cultural que té cada territori.
Aquesta identitat cultural es trasllada, es transmet a través de les pimes, es fixa població, es genera riquesa i fem una Espanya molt més diversa gràcies a les nostres pimes.
Per tant, jo estic molt agraïda, especialment en aquest cas, a totes les pimes de Terrassa, un gran nucli econòmic, un exemple del que és un ecosistema que funciona amb pimes, amb empreses que van començar petites i ara tenim empreses mitjanes i empreses grans locals.
Això s’ha fet a base de treball, d’esforç, de cultura emprenedora i de moltíssim compromís amb la societat i amb el territori.
