Més habitatge i menys traves: les 20 mesures de la Cecot per millorar l’accés a l’habitatge

18 de novembre de 2026
0 mins. de temps de lectura
Escolta l'article · 0:00

La Cecot presenta un informe que proposa agilitzar la construcció, mobilitzar sòl i ampliar el parc d’habitatge social fins a la mitjana europea, amb mesures agrupades en set àmbits d’actuació.

L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un dels grans reptes socials i econòmics del país. L’escassetat d’oferta, l’augment dels preus i la lentitud dels procediments administratius dificulten l’accés a un habitatge assequible i també condicionen la capacitat de les empreses per atraure i retenir talent.

Davant d’aquesta situació, des de la Cecot hem presentat l’informe «20 propostes Cecot per millorar l’accés a l’habitatge. Més habitatge, més accessible i més ràpid», elaborat sota la direcció de José María Raya, catedràtic d’Economia Aplicada de TecnoCampus, centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra.

El document, presentat el 17 de novembre a la seu de la Cecot, planteja dues grans prioritats: incrementar l’oferta d’habitatges i accelerar-ne la construcció, i ampliar el parc d’habitatge social fins a assolir la mitjana europea. Segons l’informe, aquest segon objectiu requeriria triplicar o quadruplicar el pressupost anual actual.

La presentació va comptar amb la participació de Xavier Panés, president de la Cecot; Mario Blasco, membre de la Junta Directiva i president del Club Financer Fiscal de la Cecot, que va moderar l’acte, i José María Raya, director de l’estudi.

L’habitatge, un repte social que també afecta la competitivitat empresarial

La dificultat per accedir a un habitatge no només té conseqüències en les economies familiars. També afecta la mobilitat laboral, la disponibilitat de professionals i les possibilitats de creixement de les empreses.

Durant la presentació, Xavier Panés va posar l’accent en aquesta relació entre habitatge i competitivitat:

«Si trobem un perfil professional que necessitem, però aquella persona no pot accedir a un habitatge assumible a una distància raonable del lloc de treball, tenim un problema. I si l’alternativa és anar a viure més lluny, però les nostres infraestructures no garanteixen una mobilitat àgil i fiable, el problema es multiplica».

Des de la Cecot defensem que la resposta ha de combinar polítiques públiques sostingudes, més capacitat de construcció i participació del teixit empresarial.

Panés va remarcar que les mesures presentades no pretenen resoldre immediatament un problema que s’ha agreujat durant dècades, però sí contribuir a avançar amb propostes concretes.

«Cap d’aquestes mesures, per si sola, resoldrà el problema. Però moltes mesures concretes, eficaces i ben executades poden començar a donar aire», va assenyalar.

El principal repte: disposar de més oferta d’habitatge

Una de les conclusions de l’informe és que l’escassetat d’oferta constitueix el principal obstacle per millorar l’accessibilitat a l’habitatge.

José María Raya va advertir de la importància d’encertar la diagnosi abans de definir les polítiques:

«Equivocar el diagnòstic equivoca la política: les mesures que no augmenten l’oferta només gestionen la cua de l’escassetat».

Segons les dades recollides a l’estudi, a Espanya existeix planejament urbanístic per a uns set milions d’habitatges potencials. Tanmateix, transformar aquest sòl en habitatges construïts pot requerir entre 9 i 18 anys.

Aquesta lentitud, sumada a les dificultats per executar el planejament, limita la capacitat de resposta davant la demanda residencial.

Per això, l’informe aposta per facilitar la construcció, mobilitzar els recursos disponibles i simplificar els processos, sense deixar de banda les mesures necessàries per ampliar el parc social i assequible.

Les 20 propostes de la Cecot, agrupades en set àmbits

1. Mobilitzar sòl i facilitar la construcció

La primera línia d’actuació se centra a aprofitar millor el sòl disponible i reduir els obstacles que dificulten l’execució dels projectes residencials.

Entre les mesures plantejades destaquen:

  • Executar el sòl ja planificat, establint terminis i prioritzant les zones amb més demanda, així com facilitar que la urbanització i l’edificació es puguin desenvolupar simultàniament.
  • Traslladar la gestió dels grans desenvolupaments urbanístics a l’àmbit supramunicipal, seguint el model de les Àrees Residencials Estratègiques.
  • Mobilitzar sòl públic disponible, incloent-hi casernes, solars d’equipaments buits i patrimoni de l’Estat, per destinar-lo a habitatge assequible.

2. Aprofitar millor l’espai de les ciutats

En entorns urbans amb una elevada demanda d’habitatge i poc marge de creixement, la Cecot proposa revisar els criteris d’edificabilitat i facilitar nous usos residencials.

Les mesures inclouen:

  • Permetre més alçada i edificabilitat en determinats sectors.
  • Generalitzar l’increment del 20 % d’edificabilitat en parcel·les plurifamiliars, facilitar la divisió d’habitatges grans i afavorir els canvis d’ús de locals, oficines i naus en desús.
  • Revisar requisits urbanístics que poden incrementar els costos de construcció sense aportar un benefici proporcional, com els mínims obligatoris d’aparcament.

3. Reduir els terminis administratius

La simplificació dels tràmits és un dels eixos centrals de l’informe.

La Cecot planteja:

  • Diferenciar els elements estratègics dels plans urbanístics dels aspectes operatius que necessiten modificacions més àgils.
  • Reduir el termini de concessió de llicències a un màxim d’un o dos mesos, mitjançant finestretes úniques, tramitació digital i altres mecanismes de simplificació administrativa.
  • Establir terminis màxims de resposta per als grans operadors de subministraments.
  • Aprovar per lectura única la llei catalana de simplificació de tràmits urbanístics i ambientals.

4. Ampliar el parc d’habitatge social i assequible

L’informe també identifica la necessitat d’incrementar de manera sostinguda el parc social, que actualment és insuficient per donar resposta a les necessitats existents.

Per avançar cap a la mitjana europea, proposa:

  • Atraure capital privat a llarg termini mitjançant sòl públic en dret de superfície, banca pública i garanties públiques dels lloguers.
  • Garantir que els habitatges desenvolupats amb ajuts públics es mantinguin permanentment dins del parc públic.
  • Adquirir drets d’ús d’habitatges buits o el dret a llogar-los durant períodes de 20 o 25 anys.

5. Reforçar la seguretat jurídica

La incertesa normativa i urbanística també pot dificultar la promoció i la disponibilitat d’habitatges.

En aquest àmbit, es proposa:

  • Evitar que defectes concrets de tramitació comportin l’anul·lació íntegra dels plans urbanístics.
  • Ampliar els mecanismes públics d’assegurança d’impagaments per facilitar l’accés al lloguer de persones joves i col·lectius vulnerables sense necessitat d’avals familiars.

6. Revisar la fiscalitat de l’habitatge

L’estudi defensa una fiscalitat que tingui en compte l’ús residencial dels immobles i que contribueixi a facilitar l’accés a l’habitatge.

Les mesures plantejades són:

  • Aplicar un tipus del 0 % d’IVA i de l’impost sobre transmissions patrimonials en la compra del primer habitatge habitual.
  • Reduir al mínim la fiscalitat vinculada a l’habitatge social al llarg de totes les fases.
  • Establir una fiscalitat diferenciada segons l’ús de l’habitatge, afavorint la residència habitual i el lloguer residencial davant dels usos turístics, de temporada o dels habitatges buits, sense penalitzar els grans tenidors pel simple fet de ser-ho.

7. Impulsar la construcció industrialitzada

L’últim bloc se centra en la necessitat de modernitzar els sistemes constructius i reforçar les capacitats del sector.

L’informe assenyala que la construcció industrialitzada representa aproximadament el 2 % de l’edificació a Espanya.

Per potenciar-la, proposa:

  • Programar la producció d’habitatge públic amb una perspectiva plurianual, facilitar el finançament de la construcció industrialitzada i agilitzar l’homologació dels sistemes constructius.
  • Impulsar la Formació Professional Dual en construcció per contribuir al relleu generacional i a la disponibilitat de professionals qualificats.

Un pacte d’Estat per garantir continuïtat a les polítiques d’habitatge

Més enllà de les actuacions concretes, l’informe defensa la necessitat d’establir una estratègia a llarg termini, amb compromisos sostinguts que permetin incrementar l’oferta d’habitatge i el parc social.

José María Raya va reclamar «un pacte d’Estat amb objectius anuals de producció d’habitatge i de pressupost, estables en el temps».

Des de la Cecot considerem que la continuïtat de les polítiques, l’agilitat administrativa i la col·laboració entre el sector públic i el privat són elements necessaris per començar a revertir les dificultats actuals d’accés a l’habitatge.

Com va defensar Xavier Panés durant la presentació:

«Posem avui aquestes vint mesures damunt la taula sense pretendre tenir l’única resposta. Ho fem amb la voluntat que tenim des de la Cecot: ser útils, aportar i ajudar a avançar».

La Cecot farà arribar les propostes a les administracions i als diferents partits polítics amb la voluntat de contribuir al debat i impulsar mesures que permetin avançar cap a un habitatge més accessible.

Consulta l’informe complet: 20 propostes Cecot per millorar l’accés a l’habitatge

cecot
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Podeu revisar la nostra Política de Privadesa i Cookies