Reelegit president de la Cecot per a un nou mandat de quatre anys, Panés reivindica una primera etapa “apassionant”, marcada per l’ordenació dels serveis, l’impuls d’una comunitat empresarial i professional i la defensa d’una administració més àgil, eficient i orientada a resultats.
El passat mes de juny, Xavier Panés va ser reelegit president de Cecot per a un nou mandat de quatre anys. La continuïtat al capdavant de l’organització arriba després d’una primera etapa que defineix, sense dubtar-ho, com “apassionant” i amb la voluntat de donar continuïtat a projectes que, per la seva ambició i profunditat, no es poden completar en només quatre anys.
“Quan vaig comptar amb el recolzament unitari de l’Assemblea vaig sentir alegria”, explica Panés quan recorda el moment de la reelecció. “Tenia al cap continuar amb moltes coses que no pots fer amb només quatre anys. Més que pensar, vaig sentir.” Aquesta idea de continuïtat, però, no s’entén com una simple prolongació del càrrec, sinó com la voluntat d’assolir nous objectius. “La presidència de Cecot no s’acaba mai i sempre hi ha noves metes i noves coses per fer”, afirma.
Durant aquests anys, Panés assegura que no ha hagut de prendre decisions que qualifiqui de difícils, però sí decisions importants, quotidianes i assumides amb responsabilitat. “Cecot és una entitat transversal on hi ha projectes vitals”, remarca. Per això, representar milers d’empreses, gremis i professionals en un context econòmic i polític canviant implica una pressió que no defuig: “Seria un inconscient si no la notés. Intento fer el millor possible allò que se m’ha encarregat.”
“He hagut de prendre decisions importants i quotidianes amb molta responsabilitat i que afecten moltes persones perquè Cecot és una entitat transversal on hi ha projectes vitals.”
L’entrevista (Part I)
Si hagués de resumir el primer mandat en una sola paraula, Panés escull “apassionant”. En fa un balanç marcat per tres grans vectors: l’ordenació dels serveis als associats i als gremis, la construcció d’una comunitat empresarial i professional i la capacitat d’incidir en debats clau per a la competitivitat del país.
“Hem aconseguit ordenar els serveis que oferim als associats i als gremis i això ens ha permès passar a la fase de crear una comunitat empresarial i professional”, explica. En paral·lel, destaca un avenç que considera especialment rellevant: haver contribuït, juntament amb altres actors, a situar la simplificació administrativa i la reducció de la burocràcia entre les prioritats del debat públic i institucional.
P: Ha dubtat algun cop sobre si continuar com a president?
No. No he tingut clar sempre continuar, però estàvem fent allò que volíem fer arribant als objectius. Es tracta més aviat d’aconseguir que no pas només continuar. La presidència de Cecot no s’acaba mai i sempre hi ha noves metes i noves coses per fer.
“He hagut de prendre decisions importants i quotidianes amb molta responsabilitat i que afecten moltes persones perquè Cecot és una entitat transversal on hi ha projectes vitals”
P: Com gestiona la pressió de representar milers d’empreses en un context econòmic i polític tan canviant?
Seria un inconscient si no notés la pressió i per tant, intento fer el millor possible allò que se m’ha encarregat. Se m’ha demanat que representi a tot un conjunt d’empreses, de gremis, associacions i de professionals.
P: Si hagués de resumir el seu primer mandat en un titular, quin seria?
Apassionant. Hem aconseguit ordenar els serveis que oferim als associats i als gremis i això ens ha permès passar a la fase de crear una comunitat empresarial i professional. Alhora, som una patronal nascuda de la indústria que posa en valor la indústria com a motor econòmic i eix fonamental de l’autonomia estratègica del país.
I tal com les empreses ens reclamaven, hem aconseguit posar la simplificació administrativa i la reducció de la burocràcia a l’ordre real del dia a dia.
Aquesta reivindicació ha estat una de les línies de treball més constants de Cecot durant el primer mandat i s’ha projectat també a través del FERA, l’espai impulsat per diverses entitats de la societat civil per promoure la reforma de l’Administració, que ha contribuït a impulsar el CETRA i ja hi han alguns avanços reals. Aquest treball ha contribuït a generar un canvi d’agenda i a obrir la porta a mesures com la professionalització dels càrrecs directius públics o la simplificació de determinats tràmits urbanístics.
P: Em pot posar un exemple d’aquests avenços reals en matèria de simplificació administrativa i reducció de la burocràcia?
La recent aprovació per part del Govern de la Generalitat del Projecte de llei de la Direcció Pública Professional ara a finals de juliol, connecta directament amb aquesta línia d’incidència. Professionalitzar determinats càrrecs no és una qüestió partidista, sinó una condició per donar continuïtat a les polítiques públiques i evitar que cada canvi polític comporti tornar a començar.
L’any 2024 vam fer un acte amb el FERA a la Llotja de Mar on hi havia diferents entitats de la societat civil. Un acte que va motivar el Govern a prendre algunes mesures com, per exemple, posar les bases per una llei de professionalització dels càrrecs directius o la simplificació d’alguns tràmits urbanístics. Professionalitzar certs càrrecs nomenats pels governs no és una qüestió política i permet donar continuïtat a les polítiques que s’estan aplicant i no dependre del color polític de cada persona.
“Hem contribuït a situar la simplificació administrativa i la reducció de la burocràcia entre les prioritats del debat públic i institucional.”
Una veu empresarial amb els peus a terra
Panés defensa que el valor diferencial de Cecot és la proximitat amb la realitat de l’empresa petita, mitjana i gran. “La gran diferència és tocar de peus a terra”, afirma.
P: Creu que hi ha decisions polítiques recents que han perjudicat les empreses catalanes?
Recents i no recents. No rebaixar la fiscalitat de les empreses perjudica a les empreses catalanes i també a la societat catalana. No estem demanant reduir impostos per guanyar més diners, tot al contrari. Creiem que la rebaixa fiscal incentivaria l’activitat econòmica i permetria ingressar més diners a les administracions. Les decisions polítiques que s’han pres per intentar resoldre el problema gravíssim de l’habitatge també han perjudicat i fins i tot, s’ha posat en dubte la propietat privada.
P: Ideologia o realitat?
No crec que sigui una qüestió ideològica, sinó tècnica i numèrica. Sé que hi ha postures ideològiques que defensen una recaptació d’impostos més gran per pagar i subvencionar la despesa pública. Nosaltres també volem uns serveis excel·lents i garantir la societat del benestar, però no és una qüestió ideològica i la manera d’arribar-hi està sent equivocada des del meu punt de vista.
P: La Cecot s’ha consolidat com una veu referent en el debat econòmic. Quin és el seu valor diferencial respecte d’altres organitzacions empresarials?
La proximitat amb la realitat i amb l’empresariat, ja sigui persona autònoma com empresa petita, mitjana o gran. La gran diferència és tocar de peus a terra i estar allunyat, en el bon sentit de la paraula, de motivacions polítiques. La nostra obligació és vetllar perquè el botiguer, l’empresari i l’autònom puguin aixecar la persiana i tirar endavant la seva activitat. Nosaltres posem l’empresa al centre com a cèl·lula fonamental d’aquesta societat i això vol dir les persones empresàries i les persones treballadores. A la Cecot ens preocupa i ens ocupa l’empresa i el benestar de les persones i de la societat.
“El valor diferencial de Cecot és la proximitat amb la realitat empresarial de qualsevol grandària. A Cecot ens preocupa i ens ocupa l’empresa i el benestar de les persones i de la societat.”
Els eixos del nou mandat: simplificació, comunitat i talent
De cara al nou mandat, Panés situa la simplificació administrativa com una de les prioritats principals. L’objectiu és avançar i, si és possible, culminar aquesta agenda de reducció de traves i millora de l’eficiència administrativa. Però el president de Cecot també apunta a un segon repte de fons: consolidar una manera pròpia d’entendre l’associacionisme empresarial, basada en el valor, la proximitat i la comunitat.
P: Quins són els eixos prioritaris d’aquest nou mandat?
En primer lloc, avançar i acabar -si es pogués- la simplificació administrativa. Hem de continuar consolidant la nostra manera de veure l’associacionisme i la comunitat empresarial i professional. Hem de ser capaços de donar valor als nostres socis i també els qui no ho són. Aquesta és una feina de fons que segur que no l’acabaré jo quan deixi la presidència. Un repte important és ajudar les empreses amb el talent i això vol dir gent que vulgui compartir el projecte de fer empresa, des dels operaris fins a càrrecs intermedis, directius o propietaris. Un altre objectiu important de mandat és la formació professional al llarg de la vida laboral.
La formació dins de la casa sempre ha sigut molt nuclear. Volem ajudar les empreses a trobar gent que necessita formar-se en els seus oficis i per això, continuarem col·laborant amb els col·lectius empresarial, gremis i associacions, a per impulsar la formació de professionals.
P: Les dificultats per trobar talent són una constant. Quin és el problema: formació, mercat laboral o condicions?
N’hi ha diversos. El talent són persones i les empreses no trobem persones per fer determinades funcions. Hi ha un problema demogràfic i aquí podem entrar ja en el tema de les polítiques d’immigració. També hi ha un problema del sistema educatiu de formació professional dual que no té l’èxit que tots voldríem, falta desenvolupar-ho. La societat i la gent jove han canviat i les seves prioritats són diferents. Potser no són ells qui s’han d’adaptar, sinó nosaltres.
P: Per què hi ha sectors que no són atractius per als joves? Es deu al canvi de la societat?
En part sí… La gent té altres prioritats, pel motiu que sigui. Els joves veuen el món diferent i hi ha un decalatge entre els joves i els no tan joves. Tenim tendència a culpabilitzar el jovent, però potser els culpables som nosaltres. El mercat laboral està tensionat perquè l’activitat econòmica va creixent, el nombre de naixements va minvant, la població ocupacional s’està envellint, no hi haurà relleu i necessites gent per treballar. Una de les palanques pot ser la immigració, però cal mirar a llarg termini si volem mantenir el model de benestar que tenim.
P: Creu que ha canviat també la relació entre treballadors i empresaris?
Sí, hi ha molta diferència entre la petita, la mitjana i la gran empresa. Ara hi ha molta més proximitat i complicitat entre l’empresari o el directiu i el treballador sobretot a la petita i la mitjana empresa. També s’ha de dir que tothom treballa. Ni el treballador veu l’empresari com l’explotador ni l’empresari veu el treballador com una persona feble i aprofitable. A les grans empreses valoren d’una manera molt més integral i estratègica les persones com un actiu fonamental.
“Tenim tendència a culpabilitzar els joves, però potser els culpables som nosaltres. El mercat laboral està tensionat perquè l’activitat econòmica va creixent, necessites gent per treballar i tenim factors demogràfics, culturals i educatius que cal tenir en compte.”
Una presidència orientada a assolir objectius
El nou mandat s’obre, doncs, amb la voluntat de donar continuïtat a una agenda ja iniciada i amb la convicció que Cecot ha de seguir actuant com una organització arrelada a la realitat empresarial, exigent amb les administracions i compromesa amb el benestar de les persones. Per a Panés, la presidència no és una finalitat en si mateixa, sinó una eina per assolir objectius col·lectius.
Aquest primer lliurament de l’entrevista posa el focus en el balanç del primer mandat i en les prioritats del nou cicle. En la propera entrega, Xavier Panés aprofundirà en la indústria, la regulació, les polítiques públiques i el paper que ha de tenir la patronal en el segle XXI.
