La producció i comercialització de materials amb amiant es va prohibir a l´Estat espanyol l´any 2002, amb l’aprovació del Reial Decret 1406/1989, de 10 de novembre, encara que no s´obliga legalment a retirar els materials amb amiant instal·lats si no s´ha arribat a la fi de la seva vida útil, molts dels materials amb amiant a Catalunya es van instal·lar entre els anys 60 i 80 i estan arribant al final de la seva vida útil estimada de 30 a 50 anys.

El Parlament Europeu va fixar terminis per reemplaçar els materials amb amiant en l’àmbit privat per al 2032 i en el públic per al 2028. La substitució d’ aquests materials busca millorar la qualitat de vida, reduir els costos d’ atenció mèdica, beneficiar el medi ambient i re valoritzar els espais afectats, a més d’ impulsar un sector empresarial especialitzat en la gestió i substitució d’ aquests materials.

S’estima que a Catalunya hi ha 150 milions de metres quadrats de cobertures de fibrociment, moltes d’elles en naus industrials. La presència d’amiant també afecta la transició energètica de les empreses, ja que la legislació actual impedeix el seu ús per a instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic i planteja desafiaments relacionats amb l’eficiència tèrmica de les instal·lacions.

El passat 24 de maig 2023 es va publicar la Resolució ACC/1734/2023 de convocatòria d’ajuts destinats a la retirada, en origen, de residus de materials d’aïllament i de la construcció que continguin amiant, ubicats a l’àmbit territorial de Catalunya, i a instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic en cobertes afectades amb l’objectiu principal de promoure i fomentar la retirada de residus de materials d’aïllament i de la construcció que continguin amiant, en òptimes condicions amb la finalitat de millora ambiental i la minimització dels riscos que aquest material comporta per a la salut pública.