Permisos per cures: una regulació pendent per adaptar-se a la realitat actual

El sistema vigent de permisos retribuïts i permisos per cura de familiars està basat en una realitat social, mèdica i laboral que ha evolucionat significativament. La normativa no reflecteix els canvis que han experimentat tant el sistema sanitari com les estructures familiars i les condicions laborals actuals. En concret, no incorpora:

• L’evolució de les tècniques mèdiques, com les cirurgies ambulatòries i els processos de recuperació ràpida.
• Les noves configuracions familiars, com les famílies monoparentals, ni les necessitats reals de conciliació.
• Les transformacions en l’organització del treball, incloent-hi el teletreball i altres formes de flexibilitat laboral.

Aquesta desactualització normativa genera disfuncions en la seva aplicació. Per exemple, actualment un treballador pot sol·licitar cinc dies de permís retribuït per hospitalització o repòs domiciliari d’un familiar fins a segon grau, incloent-hi cunyats o avis de la parella. En la pràctica:

• Aquest dret s’aplica indistintament a casos lleus i greus (com un transplantament), sense diferenciar la intensitat ni la durada de la necessitat de cura.
• El mateix fet causant pot donar dret al permís a diversos membres de la mateixa família, generant duplicitats.
• Les empreses tenen dificultats per planificar i gestionar els equips, especialment en entorns amb alta rotació o càrrega operativa.
• El buit normatiu afavoreix interpretacions àmplies per part dels tribunals, amb jurisprudència desigual segons el territori, fet que incrementa la inseguretat jurídica i els costos associats.

La regulació actual, recollida a l’article 37 de l’Estatut dels Treballadors, presenta un redactat excessivament genèric i ambigu, que comporta:

• Conflictes interpretatius entre empreses i persones treballadores.
• Situacions d’abús en l’aplicació dels permisos, que poden contribuir a l’increment de l’absentisme laboral.
• Un impacte directe en la productivitat i la competitivitat de les empreses.

Finalment, cal destacar que Espanya ha anat més enllà del que estableix la Directiva Europea 2019/1158, que fixa un permís de 5 dies per any per cura de familiars. En canvi, la legislació estatal concedeix 5 dies per cada fet causant, sense límit anual ni criteris de proporcionalitat, i sense una avaluació prèvia del seu impacte econòmic ni de la seva sostenibilitat.