Actualidad

• La Cecot va organitzar ahir a la tarda una trobada empresarial amb el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños per traslladar-hi algunes de les preocupacions del teixit empresarial, especialment de la indústria.

• La trobada amb al ministre Bolaños es va plantejar com una sessió de treball on cinc representants de la Cecot van compartir propostes de millora en relació a la complexitat amb què operen les empreses; en relació a la fiscalitat i la tributació d’autònoms i pimes; sobre la necessitat d’un nou marc de relacions laborals per al segle XXI i, un dels més importants, l’energia.

Ahir a la tarda, la seu de la patronal catalana Cecot va acollir una trobada empresarial amb el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños. A la trobada, conduïda pel president de la Cecot, Xavier Panés i moderada pel secretari general Oriol Alba, van participar prop de noranta representants empresarials associats a la l’entitat i va comptar amb la presència del cap de l’Oposició del Parlament de Catalunya, Salvador Illa; per la delegada del Govern a Catalunya, Ma Eugènia Gay i els vicepresidents de la Cecot, Núria Betriu i Toni Palet.

Després d’una breu visita institucional a l’edifici de la Cecot, i de la signatura al llibre d’honor de l’entitat, per part del ministre Félix Bolaños, la sessió de treball va començar amb la benvinguda del president de la Cecot qui va posar en context el territori i el teixit empresarial que representa l’entitat tenint en compte l’anunci del Govern d’Espanya per potenciar la reindustrialització i l’autonomia estratègica com a eix central durant la seva pròxima presidència de la UE a la segona meitat d’any.  “Ens satisfà enormement que, per fi, aparentment, la indústria sigui un tema d’estat i ens enorgulleix rebre’l en aquesta seu patronal d’origen i tradició industrial i manufacturera com ho és la Cecot, patronal de referència industrial. Benvingut, doncs, a una de les regions més industrialitzades del sud d’Europa”, ha començat Panés.

El Vallès en el seu conjunt està habitat per més d’1.353.000 persones i té un PIB de quasi 40.000M d’euros (2021). “És a dir, aquesta petita part d’Espanya, té un PIB superior al de vuit comunitats autònomes espanyoles”, ha continuant explicant el president de la Cecot. “El Vallès per sí sol representa el 3,27% del PIB d’Espanya i el 18% del de Catalunya. I si ens centrem en termes industrials, les dades encara el fan més potent. Aquesta regió suposa el 6% del PIB Industrial de tota Espanya, estem generant un Valor Brut Industrial superior al de Biscaia, la província basca més industrial i amb més població, i quasi la doblem en nombre d’ocupats industrials”.  Seguidament, el president de la Cecot ha exposat al ministre Bolaños l’ecosistema empresarial que existeix al Vallès i que engloba parcs científics, centres tecnològics, universitats i escoles de negoci de referència i importants clústers de diferents sectors. “I el nostre paper, com a patronal de referència, és el de connectar tot aquest potencial amb la nostra realitat productiva”. 

Des de fa dècades, el Vallès ha estat motor econòmic clau en el país, amb un teixit empresarial diversificat i una llarga tradició industrial en sectors com el metall, tèxtil, automòbil, químic, electrònic, alimentari o logístic. “Amb la meva intervenció, senyor Ministre, vull posar de manifest la rellevància de la indústria que representem i la seva contribució al desenvolupament econòmic i social d’Espanya. Per això ens signifiquem públicament com a territori clau per l’estratègia industrial d’Espanya i esperem poder rebre més sovint membres del seu govern i poder cooperar i mantenir un diàleg obert i constant per poder avançar”, ha conclòs la seva intervenció Xavier Panés.

RESUM D’INTERVENCIONS REALITZADES A LA SESSIÓ DE TREBALL DE LA CECOT AMB EL MINISTRE FÉLIX BOLAÑOS  

A continuació s’ha dut a terme cinc intervencions per traslladar al ministre Bolaños aspectes clau de competitivitat empresarial que, des del teixit empresarial, es considera necessari millorar des del Govern:

Indústria

La vicepresidenta de la Cecot, Núria Betriu, va fer una radiografia sobre la complexitat en la que operen les empreses actualment i els elements que frenen la competitivitat de les empreses industrials.

Va destacar l’enorme capacitat de resiliència del teixit empresarial i l’esforç realitzat aquests darrers tres anys per transformar les empreses, fet que aporta un cert optimisme sobre les perspectives de futur i la capacitat competitiva en un entorn global. “Estem davant d’una transformació digital important i tenim raons per ser optimistes, però a l’hora sentim que tenim moltes deficiències estructurals que no ens permeten ser competitius a nivell europeu i a nivell mundial”.

Segons Betriu, les empreses tenen grans reptes en la transformació cap a la indústria 4.0 i l’automatització però “ens trobem que molts dels nostres competidors europeus reben molt més suport per part dels seus governs del que tenim nosaltres i això impacta sobre la nostra competitivitat”. Una altra de les necessitats especificades per la vicepresidenta de la Cecot per ajudar el teixit industrial és la captació de talent, “el talent és la base per construir empreses capaces de competir a nivell internacional i aquest és un gran repte que tenim sobre la taula i que s’ha de plantejar conjuntament amb l’administració”.

Finalment, Betriu ha explicitat una queixa sostinguda i unitària per part de tot el teixit empresarial i és el fet que “hi ha massa burocràcia a totes les administracions. Es demana a les empreses que actuïn amb rapidesa, que siguin eficients i resilients. D’acord. Però el mateix principi hauria de servir per l’administració. Reciprocitat”.  

En aquest punt, el ministre Félix Bolaños va reconèixer que les administracions encara tenen deures pendents en quant a la simplificació administrativa i que son conscients que han de ser un element d’impuls empresarial i no un factor d’alentiment. 

Fiscalitat i tributació

“Un sistema tributari modern ha de tenir uns atributs que són els que marcaran la diferència entre un bon sistema tributari o un sistema fiscal que simplement serveixi per recaptar impostos. Des del punt de vista de la Cecot s’han de donar dos principis rellevants: el primer és que ha de ser previsible i aportar seguretat jurídica, i el segon que és que ha de ser just i equitatiu. I creiem que avui dia no es compleixen”, va contextualitzar el president del Club Cecot Financer Fiscal, Mario Blasco a l’inici de la seva intervenció.

La contínua proliferació de nous impostos, introduïts de manera precipitada, sense comptar amb l’opinió ni la complicitat dels sectors afectats i sense una correcta avaluació dels seus impactes, “ens planteja situacions que dificulten moltíssim l’activitat de les empreses”. Blasco ho ha argumentat en base a tres exemples:

El primer és la modificació de tipus de l’Iva amb poques hores de marge, sense tenir en consideració que la seva implantació té conseqüències a nivell operatiu, informàtic i financer per les empreses; el segon, la posada en marxa de l’impost sobre els envasos no reutilitzables, amb un gran impacte i que ha generat un caos enorme, fins i tot dins de la pròpia AEAT qui, malgrat els seus esforços per a donar suport a les empreses, es veuen superats per canvis de criteri motivats per una realitat súper complexa, no avaluada correctament en el seu moment, i que està generant una improvisació contínua; i el tercer exemple fa referència a les normatives dispars en relació a les futures obligacions de facturació, entre les promogudes per l’AEAT basades en la prevenció del frau fiscal, i les promogudes des d’Economia (facturació electrònica), sense cap connexió entre elles i que ens fa impossible conèixer, en aquest moment, com i quan s’implementarà.

“Tot això genera inseguretat econòmica, al no ser capaços de predir quines noves càrregues s’imposaran a les nostres activitats i inseguretat jurídica en fer-nos aplicar uns impostos que no estan correctament desenvolupats, que generen una quantitat enorme d’incerteses per a tots els actors, amb la diferència que per a l’Administració el canvi de criteri és gratis i per a les empreses suposen sancions, a vegades, molt quantioses”. Blasco també va apuntar la gran quantitat d’obligacions registrals, protocols, traçabilitats, etc. que s’han de fer per a facilitar la tasca de l’Administració que  “s’està convertint, a poc a poc, en un ens alentidor de l’activitat econòmica. L’obligació i la fi de l’empresa és generar activitat, riquesa, i cada vegada l’estem burocratitzant més fent-la menys competitiva per aquesta assumpció de sobre costos i dilacions que no aporten cap valor”.

Urgeix deflactar totes les escales impositives de tots els impostos

Recuperant de l’exposició de context inicial el fet que el sistema tributari ha de ser just i equitatiu, per la Cecot vol dir que ha de mantenir un equilibri entre la pressió fiscal i la renda disponible que deixa en mans del ciutadà. En escenaris inflacionaris, qualsevol sistema fiscal que pretengui ser just ha d’adequar les seves tarifes impositives a aquesta inflació. “Com es pot justificar que mentre una Ministra del Govern fa campanya contra les empreses per “atemptar” contra el poder adquisitiu dels seus treballadors no declara públicament que de l’augment que l’empresa farà per a corregir l’efecte de la inflació, un 30% no arribarà a la butxaca del treballador perquè el pagarà de major quota en la seva declaració d’IRPF?”.

I el problema no és simplement enguany, sinó que aquesta situació es consolida, la qual cosa suposa un increment de la pressió fiscal encoberta que es perpetua en el temps i que suposa una sobre recaptació impositiva. És urgent deflactar totes les escales impositives de tots els impostos.

Reforma de la Tributació dels Autònoms

Finalment, Blasco ha donat veu a l’Autcat, Organització d’Autònoms de Catalunya durant la seva intervenció, per traslladar al ministre Bolaños que “a Autcat coneixem profundament les preocupacions i les dificultats per a competir en un mercat tan complex, i li asseguro que no conec a cap autònom que no vulgui complir amb les seves obligacions, però el que no entén una persona que està tot el dia al carrer, treballant amb el seu vehicle, parlant pel seu telèfon, fent a vegades molts kilòmetres per a poder fer la seva tasca, que després l’AEAT els digui que totes aquestes despeses no són deduïbles per una redacció de la Llei, que l’única cosa que demostra és la gran desconfiança que l’administració té dels seus conciutadans”.

“És cert que tots hem de pagar sobre els nostres beneficis, però el que no és lògic és que hàgim de pagar per un benefici que no tenim. A més, ara que la cotització en el Règim d’Autònoms dependrà de la mateixa base d’IRPF, el problema s’ampliarà. I això és per una qüestió tècnica de fàcil solució, que es pot resoldre amb presumpcions com s’ha fet en altres impostos i que suposaria, no sols reparar una injustícia tributària que fa dècades que dura, sinó donar suport efectiu als autònoms més enllà dels discursos que ja no tenen credibilitat”, ha proposat Blasco en nom de l’Autcat.

Àmbit laboral i formació professional

L’assessor laboral de la Cecot, Josep María Bosch, ha demanat al ministre de la Presidència, que “juntament amb el seu grup parlamentari i els seus socis de govern, liderin l’inici dels treballs per l’elaboració del Codi de Treball, ja projectat fa 43 anys, en seu parlamentària. I, per fer-ho, dialoguin amb els agents socials, els operadors del mercat de treball, els operadors econòmics, i també els operadors jurídics i amb els experts en Dret Laboral de l’àmbit acadèmic”.  

Bosch va fer la petició partint de la base que el primer text de l’Estatut dels Treballadors (14/03/1980) contemplava en la seva Disposició Addicional Tercera el següent: “El Gobierno, a propuesta del Ministerio de Trabajo, recogerá en su texto único denominado Código del Trabajo, las distintas leyes orgánicas y ordinarias que, junto con la presente, regulas la materias laborales…”. És el mateix redactat que recull el text refós del vigent Estatut dels Treballadors però en la seva Disposició Addicional Vuitena.  

“Aquestes Disposicions Addicionals, amb idèntic redactat, van referides a entorns socials totalment diferents. Han passat 43 anys!”, ha concretat Bosch, “la societat del 2023 és molt diferent a la del 1980, i malgrat les diferents reformes de l’Estatut dels Treballadors, considerem que ha arribat el moment de regular el mercat de treball del segle XXI”. Paraules que no formaven part del nostre lèxic habitual l’any 1980, com globalització, resiliència, treball flexible, coworking, treball a distància, etc. conformen avui l’entorn laboral del nostre mercat de treball en tots els àmbits de prestació de serveis laborals. “És per tot això que a la Cecot estem convençuts que és necessari abordar la regulació del mercat laboral de manera integral, mitjançant un Codi del Treball, on estiguin inclosos tots els operadors de treball: tant les persones que contracten i persones treballadores, qualsevol que sigui el seu règim de prestació de serveis”.  

Per la seva part, el president del Club Cecot de Recursos Humans, Àngel Buxó, va centrar-se en proposar al Govern el fet de “recuperar la figura de l’aprenent, amb les consideracions que calgui, com a mesura per ajudar a tot aquell jovent que deixa els estudis per diferents casuístiques i que formen part d’aquesta estadística tant preocupant a nivell europeu on Espanya lidera els índex d’atur juvenil amb un 29,6%. Ja estem per sobre de Grècia que va tancar el 2022 amb un 28,9%” (dades Eurostat).  “Ens preocupen les futures generacions”. Segons Buxó, el sistema i les polítiques de contractació estan orientades a recolzar els joves que estudien, o han acabat els seus estudis, però cal pensar en tots els joves que no han volgut o no han pogut estudiar. Hem de donar una sortida social a tot aquest jovent, per això plantegem una via similar a la de l’aprenent que hi havia fa uns anys però adequada als requisits que marquin els temps actuals. Intentem trobar la via perquè aquests joves s’introdueixin al mercat de treball i a l’aprenentatge d’un ofici mitjançant les empreses”.

Energia

Finalment, el director de l’Oficina per la Transició Energètica, Josep Casas, va centrar la seva intervenció, malgrat la gran complexitat que suposa l’àmbit energètic en el teixit productiu i empresarial, en dos factors com són l’impacte del preus de l’energia sobre les empreses i els frens que s’estan trobant les empreses a l’hora de plantejar la transició energètica. Entre aquests frens, Casas ha destacat tant la necessària transposició de la normativa europea en la creació de comunitats energètiques, com el fre que suposa a la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les teulades de les naus industrials per la gran quantitat de metros quadrats de sostres amb fibrociment.

Des de l’inici de la crisi energètica el preu de les factures elèctriques de les empreses s’ha multiplicat per 4 o per 5 en comparació amb els 10 anys anteriors, al seu torn el preu del gas s’ha multiplicat per 10 o per 15. L’excepció Ibèrica només ha reduït la factura entre un 15 i un 20% i les perspectives per 2023 són que, encara que puguin baixar puntualment, els preus es mantindran alts. “Cal aplicar mesures urgents i contundents per a no perdre teixit empresarial i activitat econòmica. El topall de preu de 180€ MWh, l’excepció Ibèrica, no resoldrà el problema, no obstant això, és important convèncer a Europa per a mantenir-lo fins que aquesta crisi se superi”.

“És necessari plantejar ajudes (finançament, fiscalitat o ajudes directes) per als sectors més afectats per les pujades de preus, com és el cas dels consumidors industrials de gas i electricitat del segment de les petites i mitjanes empreses que si tenir el volum de consum de les grans, en termes relatius sofreixen el mateix efecte per la pujada de preus. Sectors com el tèxtil, el plàstic o el químic poden veure en joc la seva viabilitat a causa d’aquesta situació”. Casas també ha afegit en aquest punt que caldrà replantejar els costos afegits que en l’estat espanyol s’inclouen en la factura i que van més enllà del preu de l’energia i les despeses de manteniment del sistema elèctric, “com el dèficit de factura i altres partides que històricament han fet que els preus de l’energia en l’estat estiguessin, any rere any, en el podi dels més cars d’Europa”.

Transposició de la normativa de comunitats energètiques

Casas ha urgit a Bolaños a que el Govern transposi la normativa europea de comunitats energètiques de manera que el paper d’aquest instrument en la transició energètica sigui el que la normativa europea ha volgut assignar-li. “Aquesta transposició té al nostre entendre uns punts clau als quals volem donar la visió del sector empresarial” i que són els següents:  

• Participació: ens preocupa que el desenvolupament normatiu en l’estat prengui com a referència només un model de comunitat energètica participada per la ciutadania i no es tingui prou en compte les mitjanes i petites empreses en aquest disseny.  

• Proximitat. La directiva permet adaptar el concepte de proximitat, s’ha de tenir en compte les diferències i particularitats dels diferents territoris per a no limitar en alguns entorns geogràfics més dispersos, el desenvolupament d’aquestes comunitats.  

• Beneficis econòmics, socials i mediambientals. La directiva deixa als estats membres la definició d’aquests conceptes. En el cas dels beneficis econòmics una interpretació massa restrictiva d’aquest concepte, podria ser un greu impediment per la viabilitat d’alguns d’aquests projectes.  

• Marc facilitador. Aquesta directiva també defineix que els estats membres han de desenvolupar un marc facilitador que garanteixi el desenvolupament de les CER (Comunitats Energètiques Renovables), entre altres els següents:
  • L’eliminació d’obstacles reglamentaris i administratius per la creació de les comunitats.
  • La cooperació del gestor de la xarxa a l’hora de posar en marxa i gestionar les transferències d’energia d’aquestes comunitats.
  • Coneixement públic de l’estat de la xarxa per a poder conèixer prèviament la viabilitat de connectar una instal·lació d’autoconsum compartit amb abocament d’excedents a la xarxa.
  • Garantir un tractament just en els registres, llicències, tarifes, càrrecs i impostos que se’ls apliqui.

“Si es desenvolupa aquesta normativa sense tenir en compte les necessitats del sector empresarial perdrem una gran oportunitat de posar al servei de la transició energètica empresarial un instrument clau per al seu èxit”, ha afirmat el director de l’Oficina per la Transició Energètica de la Cecot.

El fibrociment, un fre a la transició energètica industrial

Casas ha exposat al ministre Bolaños que el problema de l’amiant a Espanya no és només un problema de salut pública i ambiental, sinó que pot suposar també un fre perquè moltes de les empreses puguin afrontar el repte de la seva transició energètica.

Alguns estudis comptabilitzen 150 milions de m² en cobertes de fibrociment a Catalunya, uns altres comptabilitzen més de 44 milions de m² en cobertes de naus situades en els polígons d’activitat econòmica catalans que van anar creixent al llarg dels anys 60, 70 i 80, al voltant de les principals zones industrials.

Una de les coses que dificulta que les empreses propietàries d’aquestes cobertes de fibrociment puguin fer els primers passos cap a la transició energètica, és la impossibilitat legal d’utilitzar-les per a col·locar una instal·lació d’autoconsum fotovoltaic, altres problemàtiques que tindrien aquestes empreses vindrien relacionades amb l’àmbit de l’eficiència tèrmica de les seves instal·lacions.

Així doncs, les empreses que no vulguin quedar-se enrere en l’objectiu de ser més eficients i competitives energèticament i vulguin complir en un futur amb la normativa europea, hauran d’afrontar importants inversions per a retirar i substituir les seves cobertes de fibrociment, una despesa que avui dia i després de les diferents crisis que hem sofert en els últims anys i l’alt nivell d’endeutament que arrossega part del sector empresarial, farà que moltes empreses tinguin dificultats per a afrontar aquestes inversions.

“Però com passa a vegades, dins del problema es podria trobar la solució, la substitució de les cobertes de fibrociment vinculada a la inversió en la nova coberta d’una instal·lació fotovoltaica per autoconsum i/o per a autoconsum compartit. Això permetria a les empreses aconseguir una reducció en la seva despesa energètica, al mateix temps que contribuirien en la generació elèctrica amb fonts renovables i reduirien l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle”.

Aquesta solució, no obstant això, requeriria d’ajudes per part de l’administració que incentivin de manera efectiva la promoció d’aquestes inversions. “Les ajudes a la retirada de fibrociment vinculades a les instal·lacions de renovables que s’han plantejat en les convocatòries dels fons Next Generation no representen incentiu per a les empreses i les ajudes específiques a la substitució de cobertes que apareixen cada any són d’una intensitat i un volum total que tampoc ens porten a resoldre un problema de tanta dimensió”.

Per tot això “des de la Cecot estem treballant en un projecte de col·laboració publicoprivada que implica la coordinació de diferents administracions, entitats empresarials, empreses, consumidors, inversors i propietaris de les naus afectades amb fibrociment per tal de donar una solució relacionada amb l’autoconsum compartit per generar comunitats energètiques i promoure la venda i el consum d’energia de proximitat amb els beneficis de la qual els inversors amortitzarien les instal·lacions. Les empreses consumidores obtindrien una energia més econòmica que la de mercat i els propietaris de les naus actualitzarien els seus actius”.

El ministre Bolaños va expressar la seva preocupació per la magnitud que aquesta problemàtica pot suposar extrapolada a tota Espanya i ha mostrat interès a analitzar amb deteniment aquesta situació.

En el torn de rèplica, el ministre de la Presidència ha donat resposta a totes i cadascuna de les propostes i reflexions realitzades pels portaveus de la Cecot i ha considerat la sessió una oportunitat per conèixer de manera directa algunes qüestions que, malgrat el Govern està al corrent, no es poden conèixer amb el detall o la profunditat amb què s’expressen els professionals o representants empresarials que operen cada dia.