NOTA DE PREMSA · 17 de novembre de 2026

La Cecot presenta 20 propostes per construir més habitatge, més ràpid, i fer créixer el parc social fins a la mitjana europea

0 mins. de temps de lectura
Escolta l'article · 0:00
  • L’informe, dirigit pel catedràtic d’Economia Aplicada de TecnoCampus (UPF) José María Raya, situa l’escassetat d’oferta com el principal repte i reclama un pacte d’Estat amb objectius anuals de producció d’habitatge i de pressupost.
  • Xavier Panés, president de Cecot: “Contraposar permanentment l’interès públic i l’activitat privada no ens farà avançar. Posem avui aquestes vint mesures damunt la taula sense pretendre tenir l’única resposta perquè les empreses no són el problema, les empreses som part de la solució i ens sentim interpel·lats a fer propostes per fer passes endavant”.
  • José María Raya: “Equivocar el diagnòstic equivoca la política: les mesures que no augmenten l’oferta només gestionen la cua de l’escassetat”.

Terrassa, 17 de novembre de 2026 – Cecot ha presentat aquest dimarts l’informe 20 propostes Cecot per millorar l’accés a l’habitatge. Més habitatge, més accessible i més ràpid, elaborat sota la direcció de l’economista José María Raya, catedràtic d’Economia Aplicada de TecnoCampus, centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra.

El document analitza els factors que avui frenen l’accés a l’habitatge i planteja 20 mesures, agrupades en set blocs, que s’articulen al voltant de dos grans eixos: construir més i més ràpid, i fer créixer el parc d’habitatge social fins a la mitjana europea, un objectiu que implicaria triplicar o quadruplicar el pressupost anual actual. La patronal catalana farà arribar, a partir d’avui, les propostes tant a l’administració, com als diferents partits polítics. 

La roda de premsa, celebrada a la seu de la Cecot, ha comptat amb la participació del president de l’entitat, Xavier Panés; de Mario Blasco, membre de la Junta Directiva i president del Club Financer Fiscal de la Cecot, que ha moderat l’acte; i del mateix José María Raya.

La Cecot és conscient que cap de les propostes és una solució immediata ni definitiva, i que un problema que s’ha anat agreujant durant dècades no es resoldrà en un any. “Però l’entitat vol contribuir-hi amb una actitud propositiva i ser part de la solució: moltes de les mesures plantejades són concretes, de vegades modestes, però d’aplicació relativament ràpida”, ha afirmat el president de la Cecot. S’han apuntat mesures com com escurçar els terminis de les llicències, aprovar per lectura única la llei de simplificació urbanística o facilitar els canvis d’ús.

Xavier Panés ha defensat que la diagnosi en matèria d’habitatge és clara: “sabem que falten habitatges, que els preus de compra i de lloguer s’han allunyat de la capacitat econòmica de moltes persones, que tenim un parc d’habitatge social i assequible insuficient i que els procediments urbanístics i administratius són massa lents”. Una preocupació que, ha recordat, ja no és només d’experts i administracions, sinó social, com han evidenciat les mobilitzacions dels darrers dies. Per això, ha remarcat, l’informe vol ser “rigorós, però sobretot útil i orientat a l’acció”.

El president de la Cecot ha situat l’habitatge també com una qüestió econòmica i de competitivitat. “Les empreses no són el problema. Les empreses han de formar part de la solució”, ha afirmat, i ha recordat que el teixit empresarial està format majoritàriament per autònoms, microempreses i pimes. Panés ha alertat que l’accés a l’habitatge condiciona cada vegada més la capacitat de les empreses per atraure i retenir talent: “si trobem un perfil professional que necessitem, però aquella persona no pot accedir a un habitatge assumible a una distància raonable del lloc de treball, tenim un problema. I si l’alternativa és anar a viure més lluny, però les nostres infraestructures no garanteixen una mobilitat àgil i fiable, el problema es multiplica”.

Panés ha apel·lat al realisme: “No existeix una solució única, immediata i senzilla. Un problema tan gran i estructural com el de l’habitatge no es resoldrà amb una sola llei, amb una única mesura, ni d’una tacada”. I ha recordat que “no podem solucionar en dos o quatre anys un problema que hem anat construint durant dècades”. Tot i això, ha defensat que sí que es pot començar a desllorigar: reduint terminis administratius, mobilitzant el sòl ja planificat, facilitant la rehabilitació i els canvis d’ús o ampliant el parc assequible. “Cap d’aquestes mesures, per si sola, resoldrà el problema. Però moltes mesures concretes, eficaces i ben executades poden començar a donar aire”, ha assenyalat.

Panés ha emmarcat l’informe en la vocació propositiva de l’entitat: “Posem avui aquestes vint mesures damunt la taula sense pretendre tenir l’única resposta. Ho fem amb la voluntat que tenim des de la Cecot: ser útils, aportar i ajudar a avançar”. Per això ha reclamat a les administracions que assumeixin el lideratge que els correspon, especialment en habitatge social, i que la iniciativa privada pugui formar part de la solució, perquè “contraposar permanentment l’interès públic i l’activitat privada no ens farà avançar”. I ha conclòs: “Necessitem decisions. Necessitem continuïtat. I, sobretot, necessitem començar a executar”.

Per la seva banda, Mario Blasco ha destacat que la Cecot ha volgut aportar “una mirada econòmica, rigorosa i basada en dades davant d’un debat en què sovint conviuen molts interessos, percepcions i posicionaments diferents”, a partir d’una pregunta molt concreta: “Què podem fer, de manera realista, per millorar l’accés a l’habitatge?”.

Raya: “Hi ha sòl, però convertir-lo en habitatge pot trigar fins a 18 anys”

José María Raya ha situat l’escassetat d’oferta com el principal repte del mercat residencial. “Equivocar el diagnòstic equivoca la política: les mesures que no augmenten l’oferta només gestionen la cua de l’escassetat”, ha defensat. Segons l’informe, a Espanya hi ha planejament per a uns 7 milions d’habitatges potencials, però el procés per convertir aquest sòl en habitatges pot durar entre 9 i 18 anys, i a les grans ciutats només s’executa entre un 28 % i un 47 % dels habitatges previstos.

El catedràtic ha reivindicat el paper de la iniciativa privada, que “és i vol ser part de la solució”, perquè “sense la seva capacitat de construir i de posar habitatges en lloguer no hi ha solució possible”. En aquesta línia, ha subratllat que “llogar no és especular” i que la protecció dels més vulnerables “l’ha de liderar l’administració i no s’ha de fer a costa del propietari: quan recau sobre ell, es gira contra l’oferta”. L’informe recorda, a més, que l’accessibilitat també es juga fora del mercat de l’habitatge: una bona xarxa de transport multimodal acosta les oportunitats a qui viu lluny dels grans centres, i sense guanys de productivitat que facin créixer els salaris l’habitatge no serà accessible.

Raya ha insistit que es tracta de “mesures amb un ampli consens possible, però que necessiten continuïtat: un pacte d’Estat amb objectius anuals de producció d’habitatge i de pressupost, estables en el temps”. I ha posat d’exemple Viena, on el parc social “és fruit de més de cent anys de política constant”. “Construir més és possible. Fer més habitatge social és possible. Totes dues coses disciplinen els preus i els lloguers, avui i en el futur”, conclou l’informe.

Les 20 propostes, en set blocs

1. Més sòl disponible i facilitar la construcció

Entre 2019 i 2025 el sòl per a habitatge pràcticament no ha crescut, tot i l’augment de la demanda. L’informe proposa executar el sòl ja planificat, amb terminis i prioritat per a les àrees amb més demanda, flexibilitzar-ne l’ús i permetre urbanitzar i edificar alhora (proposta 1); traslladar la gestió dels grans desenvolupaments a l’àmbit supramunicipal, seguint el model de les Àrees Residencials Estratègiques (2); i mobilitzar sòl públic, com casernes, solars d’equipaments buits i patrimoni de l’Estat, amb adjudicacions transparents orientades a l’habitatge assequible (3).

2. Densificar allà on es pugui

Les ciutats amb més demanda són les que tenen menys marge per créixer en extensió. La Cecot planteja permetre més alçada o edificabilitat a tot el sector, no només a canvi d’habitatge assequible (4); generalitzar el +20 % d’edificabilitat en parcel·les plurifamiliars, la divisió d’habitatges grans i els canvis d’ús de locals, oficines i naus en desús, en un context en què només a l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha uns 5.000 locals buits (5); i revisar estàndards que encareixen sense un benefici proporcional, com els mínims obligatoris d’aparcament (6).

3. Simplificar els processos administratius

Revisar un pla general pot requerir entre 70 i 100 informes sectorials, i a Barcelona només el 37 % de les llicències es resolen en menys de tres mesos. Les propostes passen per dividir els plans en un nucli estratègic estable i una part operativa modificable (7); concedir les llicències en un termini no superior a un o dos mesos, amb finestreta única, tramitació digital, silenci positiu per als informes sectorials i el suport de les entitats col·laboradores de l’administració (8); fixar terminis màxims als grans operadors de subministraments (9); i aprovar per lectura única la llei catalana de simplificació de tràmits urbanístics i ambientals (10).

4. Facilitar el creixement del parc d’habitatge social i assequible

Al ritme actual de programes com Casa 47, es trigarien unes set dècades a arribar a la mitjana europea de parc social. L’informe proposa atraure capital privat pacient mitjançant sòl públic en dret de superfície, banca pública i garantia pública dels lloguers (11); garantir que l’habitatge amb ajut públic no surti mai del parc públic (12); i comprar drets d’ús d’habitatges buits o el dret a llogar-los durant 20 o 25 anys, seguint els models de Bizigune i Dublín (13).

5. Seguretat jurídica per a tothom

El 2023, uns 94 municipis tenien el planejament anul·lat, i un vici de forma menor pot fer caure un pla sencer. La Cecot proposa blindar el planejament perquè un defecte concret no anul·li tot el pla (14) i ampliar l’assegurança pública d’impagaments, a l’estil del programa francès Visale, perquè joves i col·lectius vulnerables puguin llogar sense aval familiar (15).

6. Una fiscalitat raonable i segons l’ús

En els millors anys, només un 25 % del que es recapta de l’habitatge torna a polítiques d’habitatge. L’informe planteja un tipus del 0 % d’IVA i d’ITP en la compra del primer habitatge habitual (16); reduir al mínim la fiscalitat de l’habitatge social en totes les fases (17); i gravar l’habitatge segons el seu ús i no segons el comprador, afavorint la residència habitual i el lloguer residencial davant del lloguer turístic o de temporada i l’habitatge buit, sense sobregravar el gran tenidor pel simple fet de ser-ho (18).

7. Impulsar la construcció industrialitzada

La construcció industrialitzada representa només un 2 % de l’edificació a Espanya, molt per sota dels països europeus. La Cecot proposa programar l’habitatge públic de manera plurianual, crear línies de finançament i garanties públiques adaptades a la producció en fàbrica i agilitar l’homologació dels sistemes industrialitzats (19), així com impulsar l’FP dual en construcció per garantir el relleu generacional en un sector amb una edat mitjana d’uns 48 anys (20).

Vols contactar amb el nostre departament de comunicació?

Truca’ns al 93 736 11 15 o envia’ns un correu electrònic a premsa@cecot.org

cecot
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.

Podeu revisar la nostra Política de Privadesa i Cookies