Compartim la preocupació per l’habitatge, però considerem que una vaga general no és la resposta

Des de la Cecot reiterem el nostre desacord amb la convocatòria de vaga general prevista per al dimecres 11 de novembre i considerem que una aturada general de l’activitat econòmica no és l’instrument adequat per donar resposta als problemes socials i econòmics que motiven la mobilització.

Compartim la preocupació per les dificultats creixents d’accés a l’habitatge i considerem que es tracta d’un problema social de primer ordre que afecta treballadors i treballadores, però també persones autònomes, comerciants, empresaris i empresàries. En un teixit productiu format pràcticament en la seva totalitat per microempreses i pimes, la crisi residencial afecta el conjunt de la societat i no pot plantejar-se com un conflicte entre treballadors i empreses.

“El problema de l’habitatge és real, greu i compartit. Però no es resoldrà aturant l’activitat econòmica ni traslladant a les empreses una responsabilitat que correspon abordar principalment des de les polítiques públiques”, afirma el president de la Cecot, Xavier Panés.

Considerem especialment inoportú recórrer ara a una vaga general, en un context electoral que ja condiciona i paralitza una part important de la presa de decisions. Entenem que la mobilització en el marc del calendari electoral pot intensificar la confrontació, però difícilment facilitarà els consensos amplis i estables que exigeix un problema estructural com el de l’habitatge.

Les actuacions necessàries van més enllà d’una legislatura i dels diferents cicles electorals. Requereixen una estratègia de país sostinguda en el temps, coordinació entre administracions, seguretat jurídica, agilització de llicències i tràmits, mobilització de sòl, foment de la construcció i la rehabilitació i fórmules capaces d’incrementar de manera efectiva l’oferta d’habitatge assequible.

“L’habitatge necessita menys confrontació i més política pública. Cal ampliar l’oferta, escurçar els terminis administratius, revisar la fiscalitat que pot desincentivar la construcció i la rehabilitació i promoure una col·laboració publicoprivada real. L’empresariat vol participar també en aquesta solució”, sosté Panés.

La crisi de l’habitatge també afecta la competitivitat empresarial

Des de la Cecot advertim que les dificultats per accedir a un habitatge assequible tenen conseqüències directes sobre l’activitat econòmica. Quan una persona no pot viure a una distància raonable del seu lloc de treball, es redueix la mobilitat laboral i les empreses tenen més dificultats per captar, contractar i retenir els perfils professionals que necessiten.

Aquesta situació afecta especialment les pimes, que disposen de menys recursos que les grans empreses per compensar els problemes de mobilitat, oferir solucions residencials o absorbir l’increment general dels costos.

Per aquest motiu, rebutgem que les empreses siguin presentades com l’origen de la crisi. “Les empreses també en pateixen les conseqüències. La manca d’habitatge assequible dificulta cobrir vacants, limita la mobilitat professional i pot frenar projectes empresarials i decisions d’inversió”, explica Panés.

Remarquem que incrementar el poder adquisitiu dels treballadors és un objectiu legítim, però alertem que no es pot presentar l’augment generalitzat dels salaris com la principal resposta a la crisi residencial. Augmentar la capacitat de pagar no resol, per si mateix, un mercat tensionat per la insuficiència d’oferta.

En aquest sentit, recordem que, més enllà de les reivindicacions vinculades a l’habitatge que van impulsar inicialment la mobilització, la convocatòria formal de vaga presentada per CCOO i UGT incorpora també objectius específicament laborals, com l’increment del poder adquisitiu dels salaris i la represa immediata de la negociació del VI Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC).

Considerem que aquestes qüestions disposen precisament d’un marc propi per ser abordades, el diàleg social i la negociació col·lectiva, i defensem intensificar aquesta via per avançar en acords compatibles amb la millora dels salaris, la productivitat, la competitivitat i la sostenibilitat de les empreses.

Defensem que les millores salarials s’han d’abordar mitjançant el diàleg social i la negociació col·lectiva, tenint en compte la situació de cada sector i de cada empresa, així com la seva productivitat, competitivitat, estructura de costos i capacitat real.

“No totes les empreses tenen la mateixa situació ni els mateixos marges. Hem de fer compatibles uns salaris que permetin progressar amb unes empreses productives, competitives i capaces de crear ocupació estable i de qualitat”, assenyala Panés.

Interpel·lem els sindicats: “Ara, vaga? Vaga contra qui?”

El nostre posicionament davant la convocatòria de l’11 de novembre dona continuïtat al que Xavier Panés ja va exposar públicament el passat 8 d’octubre durant la 31a Nit de l’Empresa.

Davant l’anunci de la mobilització, el president de la Cecot va interpel·lar directament les organitzacions sindicals sobre l’oportunitat i els destinataris d’una vaga general en el context econòmic actual.

“Ara, vaga? Vaga contra qui? Contra el Govern? Ah no, contra les empreses?”, va plantejar Panés, recordant que les empreses es troben immerses en una espiral d’increments de costos i disrupcions internacionals i que la immensa majoria del teixit empresarial està configurat per petites i mitjanes empreses i microempreses.

En aquella mateixa intervenció, Panés va remarcar que compartim l’objectiu de millorar el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores, però va convidar les organitzacions sindicals a ampliar el focus de les reivindicacions:

“Per quan les protestes contra l’increment dels costos energètics o contra la no deflactació dels trams de l’IRPF? Quan sortim per demanar la reforma urgent de l’Administració o la simplificació administrativa? Quan toca parlar de l’establiment de mesures que impulsin la reconversió de la nostra economia cap a una de més valor afegit, més productiva i que permeti generar una ocupació de més qualitat?”.

Una crida a construir un front comú

Des de la Cecot convidem les organitzacions sindicals a superar la confrontació entre salaris i empresa i a construir un front comú per millorar l’estructura econòmica del país.

Considerem que empreses i treballadors comparteixen objectius fonamentals: una economia més productiva, salaris que permetin avançar, una ocupació estable i de qualitat, millors serveis públics i unes condicions de vida dignes.

Aquests objectius requereixen reforçar la productivitat, la formació, la innovació, la dimensió empresarial i la competitivitat del teixit productiu.

“Les empreses no són el problema. Són una part imprescindible de la solució. Per això convidem els sindicats a treballar conjuntament per construir una economia que generi més valor, millors salaris i més oportunitats per al conjunt de la ciutadania”, afirma el president de la Cecot, “fa temps que des de Cecot demanem un canvi de model econòmic que incrementi el pes de la indústria, per garantir ocupació de qualitat”.

Defensem recuperar el diàleg i la concertació social com a instruments per avançar en aquests reptes i evitar que empreses i treballadors assumeixin el cost d’un conflicte que requereix, en gran part, respostes polítiques, pressupostàries i administratives.

Informació, assessorament i seguiment de la jornada

Davant la convocatòria de l’11 de novembre, hem activat un dispositiu específic d’informació i assessorament adreçat a les empreses per explicar les condicions de la convocatòria, els drets i deures de totes les parts i els principals aspectes laborals i organitzatius que cal tenir en compte.

Durant la jornada de vaga, també desplegarem un dispositiu de seguiment entre les nostres empreses associades per conèixer el grau d’incidència de l’aturada i el seu impacte sobre l’activitat empresarial, la mobilitat, la logística, les cadenes de subministrament i la prestació de serveis.

Demanem que la jornada es desenvolupi amb plena normalitat democràtica i amb el màxim respecte als drets de tothom: tant al dret de vaga de les persones que decideixin exercir-lo com al dret a treballar i a mantenir l’activitat de les persones i empreses que decideixin no secundar-la.

“Habitatge, salaris, productivitat, talent i competitivitat són reptes massa importants per abordar-los des de la simplificació o la confrontació. Necessitem polítiques públiques eficaces, responsabilitat compartida i voluntat de construir solucions que millorin el benestar de les persones i reforcin, al mateix temps, la capacitat de les empreses per generar ocupació i prosperitat”, conclou Panés.