Elvira García és CEO d’Inoxforma i compta amb més de trenta anys de trajectòria en el sector industrial. També és vicepresidenta de la Cambra de Comerç de Manresa i de la Patronal Metal·lúrgica de la Catalunya Central. Des de la seva experiència empresarial i de representació del sector, defensa una indústria catalana més competitiva, innovadora i oberta als mercats internacionals, amb l’especialització i el treball en equip com a elements clau per afrontar els reptes de futur.
Quins són els principals reptes, amenaces i oportunitats de la indústria del metall?
Tot canvia molt de pressa, més del que voldríem! Sempre hi ha hagut canvis, evidentment, però ara es produeixen a una velocitat que ens obliga a adaptar-nos constantment.
Per a mi, el més important és entendre que estem entrant en un nou paradigma. Els esquemes que teníem establerts han canviat i ens hem d’adaptar als nous, però sense esperar, perquè mentre ens ho pensem ja poden haver tornat a canviar.
Hem de ser molt conscients de la posició que ocupem en el sector i intentar tenir alguna cosa especial que ens faci atractius, no només per als clients, sinó també per als treballadors. Hem de ser professionals, rigorosos i capaços d’oferir solucions.
Quan ens limitem a oferir productes genèrics, sense valor afegit ni cap element diferenciador, estem perduts en un món globalitzat com l’actual.
Hem de treballar en molts àmbits, adaptar-nos i, sobretot, ser pioners en algun d’ells per diferenciar-nos dels competidors.
La transformació digital és un procés que no s’acaba mai. Quan sembla que ja domines una eina, n’apareix una altra.
Hem de deixar de mirar-nos el melic i entendre que el nostre mercat és el món. No hem de tenir cap vergonya ni recança de presentar-nos tal com som i mostrar tot el que podem arribar a fer.
Quin impacte té la inestabilitat geopolítica en la indústria?
Aquest és un dels aspectes que més em va costar acceptar quan vaig començar a treballar. A la universitat estava acostumada que l’esforç es traduís en unes qualificacions, però en el món professional no sempre és així.
Per molt que treballis, els resultats no sempre són proporcionals a l’esforç. Hi ha molts factors que no pots controlar i que poden fer que tota la feina feta no serveixi de res.
Nosaltres vam ser dels primers a anar a l’Iran amb molta il·lusió per obrir un nou mercat. No va ser gens fàcil. Hi vam dedicar molt temps i esforç i, quan ja teníem els prototips homologats i tot estava a punt, els Estats Units van tornar a imposar sancions.
També vam invertir molt temps, diners i esforços a Rússia, un mercat que va arribar a representar més del 10% de la facturació total de la nostra empresa i que ens va desaparèixer d’un dia per l’altre.
Són situacions que fan molt de mal i davant les quals no pots fer pràcticament res. Després dels moments de frustració, no queda cap altra opció que aixecar el cap, mirar endavant i intentar convertir els obstacles en reptes i oportunitats per fer coses noves.
Actualment, vivim una inestabilitat molt important que fa que tant nosaltres com els nostres clients ens replantegem moltes decisions. Hem de treballar per convertir aquesta situació en una oportunitat.
Per què la indústria és un dels grans pilars de la nostra economia? Com podem reforçar el model industrial?
Per a mi, la indústria és el gran pilar de la nostra economia. Crea llocs de treball estables, amb bons salaris i condicions laborals que contribueixen a generar riquesa i benestar.
Durant els últims anys, però, crec que no s’ha considerat prou la indústria com un sector estratègic. S’ha posat el focus en altres sectors, com el turisme i els serveis, que evidentment també són molt importants, però no podem oblidar que la indústria és un motor fonamental del país. I crec que hem perdut pistonada.
Des de la Cambra de Comerç de Manresa i la Patronal Metal·lúrgica de la Catalunya Central no podem canviar les tendències, però sí fer arribar les inquietuds del sector als poders públics perquè coneguin els problemes que afrontem i les necessitats de les empreses.
Al mateix temps, considero prioritari ajudar els empresaris a ser més professionals i a obrir-se al món.
Les grans empreses ja disposen de departaments especialitzats per gestionar moltes qüestions, però les petites i mitjanes empreses necessitem suport per tirar endavant projectes, conèixer les normatives que ens afecten i afrontar nous reptes.
Per a mi, aquestes organitzacions han de ser centres de coneixement i punts de trobada entre empresaris. Ens hem d’ajudar i fer pinya per avançar en un entorn cada vegada més complex.
Què significa per a tu liderar en el sector industrial?
He de dir que la paraula liderar no m’agrada gaire. Líder de què?
Em sento molt més identificada amb la teoria del doctor Bernadich: hem de ser directors d’orquestra. No som millors que cap dels membres del nostre equip. La nostra feina és coordinar-los, treure el millor de cadascun i ajudar-los a superar les mancances que tots tenim.
El més difícil és motivar l’equip, aconseguir que sentin els colors, que comparteixin la il·lusió i que visquin els projectes com a propis.
El futur de l’empresa és de tots i cadascun de nosaltres hi té un paper important. Estic molt orgullosa del meu equip, que m’ajuda cada dia a tirar endavant i fer una bona feina.
Abans predominaven les organitzacions piramidals, amb una figura al capdavant que semblava estar per sobre de tothom. Ara és diferent.
A casa nostra tenim una estructura horitzontal, amb les dependències necessàries, però en què cada responsable disposa d’un equip, unes funcions i unes responsabilitats, sempre amb el suport dels altres.
Una pràctica que ens funciona molt bé és reunir-nos cada matí per comentar els temes pendents. De vegades són reunions de deu o quinze minuts i d’altres s’allarguen més d’una hora. És una manera d’analitzar els problemes conjuntament i treballar tots en la mateixa direcció per resoldre’ls.
Quines polítiques públiques serien necessàries per potenciar la indústria del metall?
Es podrien fer moltes coses: impulsar la formació i la captació de talent, incentivar la innovació i la digitalització, reduir els costos energètics, millorar les infraestructures industrials, facilitar les inversions o potenciar l’economia circular.
Molts d’aquests aspectes ja estan inclosos en el Pla Nacional de la Indústria, és cert.
Però crec que el que realment necessitem de les administracions és que ens deixin treballar, que ens facilitin la feina i que no ens posin més pals a les rodes.
Què implica ser empresària i directiva en un sector tradicionalment masculinitzat?
Saps què em sap greu? Que avui encara ens fem aquestes preguntes.
És cert que treballo en un sector amb una presència majoritària d’homes i on encara no hi trobo gaires dones.
Jo mai he demanat cap tracte de favor. Al contrari, em molesten determinades actituds. Sempre he volgut que em tractessin igual, ni millor ni pitjor.
A banda de ser empresària, soc mare, i aquest és el projecte més important de la meva vida.
El que realment és difícil és compaginar les dues Elvira: la mare i l’empresària. Soc molt exigent amb la meva feina i també amb les meves filles.
Si hi ha ganes i passió, es pot trobar la manera de compaginar-ho, tot i que és cert que s’han de sacrificar coses i que les renúncies acostumen a ser personals.
Però aquestes renúncies no són, o no haurien de ser, diferents de les que fa un home amb les mateixes responsabilitats envers la seva família.
Cap on hauria d’evolucionar la indústria catalana per guanyar productivitat i competitivitat?
Les empreses hem de continuar digitalitzant la nostra activitat per automatitzar processos, controlar la producció en temps real i conèixer millor els costos. Tot això ens ajudarà a ser més competitives.
Però també hem de fer un gir cap als productes amb valor afegit i fugir dels productes genèrics, en què resulta molt difícil diferenciar-se i la competència es basa únicament en el preu.
Catalunya no pot competir en costos amb països com la Xina, l’Índia o alguns països de l’Est. Hem d’oferir productes i serveis que els altres no poden oferir, especialitzar-nos i aspirar a ser els millors en allò que fem.
També hem d’ampliar la mirada. No podem quedar-nos només amb els clients que tenim a prop, sinó que hem de veure el món com un mercat ple de possibilitats.
Recordo que, quan vaig començar fa més de trenta anys, per explorar mercats havies d’anar a fires, buscar adreces als catàlegs i enviar cartes de presentació per correu postal.
Ara tot ha canviat! Tenim el món a un sol clic. Podem parlar i compartir documents amb persones de qualsevol racó del planeta.
Aprofitem aquestes eines per ensenyar al món de què som capaços els catalans!
Quin paper ha de tenir la indústria en la generació de riquesa, el benestar i l’equilibri territorial?
La Catalunya que somio és una Catalunya amb una indústria forta, valenta, innovadora i sostenible.
Una indústria que sigui el motor de generació de riquesa i ocupació de qualitat, i que contribueixi a garantir el benestar i la prosperitat de la societat.
També m’agradaria que aquesta activitat industrial estigués repartida per tot el territori, de manera que les zones amb menys oportunitats econòmiques es poguessin beneficiar de llocs de treball de qualitat i de la riquesa que generen les empreses.
Quin rol han de tenir les associacions empresarials al segle XXI?
Les associacions empresarials tenen una funció molt important que, moltes vegades, no es té prou en compte.
Sovint les veiem únicament com a entitats reivindicatives. Volem que siguin la nostra veu davant dels poders públics i que facin arribar les nostres preocupacions allà on calgui.
Però han de fer moltes altres coses que, per a mi, són fins i tot més importants.
Han de ser una plataforma de lideratge, els directors d’orquestra de les empreses. Han de guiar-nos en aquest futur tan incert, col·laborar amb nosaltres, ajudar-nos i, fins i tot, inspirar-nos.
De vegades, estem tan immersos en el nostre dia a dia que no som capaços de veure determinades oportunitats o necessitats de canvi.
Les associacions ens han d’ajudar a fer aquesta transformació, que és imprescindible si volem continuar sent competitius.
Quin paper ha de tenir la Cecot en la defensa de la indústria?
Per a mi, la Cecot es pot definir com una veu rigorosa.
M’agrada que les coses es diguin pel seu nom, sense por. Això és el que us diferencia d’altres organitzacions.
Sempre m’ha agradat veure Xavier Panés expressant les coses amb claredat, sense metàfores ni eufemismes, tal com són.
Jo tampoc soc gaire políticament correcta i segurament a algunes persones no els agrada, però considero important parlar clar.
El Baròmetre Industrial d’Oriol Montanyà és un bon exemple d’aquest rigor. A partir de dades i evidències podem conèixer la situació real del sector i disposar d’un punt de partida sòlid per prendre decisions.
Per què és important formar part de la Comunitat Cecot?
Per a mi va ser tot un honor quan Miquel Àngel Cerdà em va proposar formar part de la Comissió d’Indústria de la Cecot.
Va representar l’oportunitat de participar en un projecte col·lectiu molt important, on puc trobar coneixement, representació i empreses que afronten problemes similars als que jo visc cada dia.
Compartir aquestes experiències permet descobrir diferents maneres de resoldre els reptes que tenim.
Crec que és imprescindible fer xarxa entre tots, perquè la unió fa la força!
Com t’ajuda la Cecot a prendre millors decisions empresarials?
La Cecot és una gran eina perquè hi trobo informació de molts àmbits, des de qüestions laborals fins a financeres.
Pràcticament en qualsevol aspecte de l’empresa hi ha especialistes que et poden il·luminar en un moment de foscor.
També valoro les connexions que facilita amb grans empreses industrials i, sobretot, l’orgull de formar part d’aquesta comunitat.
