En les pròximes entregues vull escriure sobre productivitat des d’una perspectiva molt concreta: la de qui ha de prendre decisions en empreses reals, amb recursos limitats, clients exigents, costos creixents, persones a càrrec i poc marge per a teories que no acaben de tocar de peus a terra.

Ho faig des d’una doble mirada que, sincerament, considero cada vegada més necessària. D’una banda, la de l’assessorament i la conselleria a empreses des de l’entorn de la patronal Cecot, escoltant problemes, acompanyant decisions i observant patrons que es repeteixen en moltes pimes i entre molts autònoms. De l’altra, la de l’exercici empresarial directe, com a executiu d’una pime, amb la responsabilitat diària de decidir, prioritzar, equivocar-se, corregir i tornar a començar.

Aquesta combinació canvia força la manera de parlar de productivitat. Perquè una cosa és analitzar-la des d’una taula d’estudi i una altra de ben diferent és veure-la aparèixer —o desaparèixer— en una reunió de producció, en una negociació amb un client, en una baixa inesperada, en una inversió que s’endarrereix, en un pressupost mal calculat o en una decisió que no es va prendre a temps.

Durant anys hem parlat molt de productivitat des de la macroeconomia. Productivitat del país, competitivitat, creixement potencial, salaris, inversió, digitalització, fons europeus, política industrial. Tot això importa. Una economia que no millora la seva productivitat té serioses dificultats per créixer bé, pagar salaris millors, sostenir els serveis públics i competir en un món cada vegada més exigent.

Però hi ha una cosa que no hauríem d’oblidar: la productivitat no viu només en els grans informes econòmics. Viu, sobretot, en l’empresa concreta.

Viu en la pime industrial que intenta complir els terminis amb una plantilla ajustada. En el comerç que necessita vendre més valor i no només més hores. En el despatx professional que factura molt de temps, però no sempre amb prou marge. En l’autònom que treballa sense descans i, tot i així, sent que el resultat no compensa l’esforç. En l’empresa familiar que ha crescut, però que encara decideix com quan era molt més petita.

La macroeconomia crea condicions. L’empresa concreta converteix aquestes condicions en resultats. I entre una cosa i l’altra hi ha un espai enorme, de vegades massa gran.

La distància entre el discurs econòmic i la realitat empresarial

Des de fora, pot semblar que, si l’economia creix, si hi ha ajuts, si existeixen programes de digitalització, si es parla d’intel·ligència artificial o si les administracions anuncien plans de competitivitat, la productivitat acabarà millorant gairebé per inèrcia.

L’experiència em diu que no és tan senzill.

Moltes pimes senten parlar de transformació digital, innovació, automatització o finançament europeu mentre continuen lluitant amb problemes molt més immediats: manca de personal qualificat, marges cada vegada més estrets, processos poc ordenats, burocràcia, costos energètics, absentisme, retards en els cobraments, dificultats per invertir o una direcció que viu absorbida per la urgència.

És aquí on es veu que els impulsos macroeconòmics no sempre arriben a la pime. O hi arriben tard. O hi arriben en un llenguatge difícil de convertir en decisions. O hi arriben quan l’empresa no disposa del temps, l’estructura o la informació suficients per aprofitar-los.

No ho dic com una crítica fàcil. Ho dic perquè ho veig sovint. I també perquè qui dirigeix una pime sap que les oportunitats no s’aprofiten només perquè existeixin. Cal tenir múscul intern per capturar-les.

Per això crec que la productivitat ha de passar del nivell macroeconòmic al microeconòmic. No per negar la importància de les polítiques públiques, sinó per completar l’enfocament. La productivitat d’un país no es construeix només des dels ministeris, les estadístiques o els grans plans. També es construeix, i potser sobretot, empresa a empresa.

Què és la productivitat quan es mira des d’una pime

La definició clàssica diu que la productivitat és la relació entre els resultats obtinguts i els recursos utilitzats. És correcta, però es queda curta per a qui ha de gestionar una empresa.

En una pime, productivitat significa aconseguir que les persones, el temps, el capital, la maquinària, la tecnologia, el coneixement i l’energia diària generin més valor real.

I convé precisar una cosa important: productivitat no significa treballar més hores. Tampoc no significa pressionar més els equips, retallar costos sense criteri o convertir l’empresa en una cursa permanent. Això pot donar una aparença de millora, però poques vegades construeix una empresa més sòlida.

Productivitat és treballar millor. És reduir errors que es repeteixen. És evitar duplicitats. És planificar amb més criteri. És comprar millor. És vendre amb marge. És saber quins clients convenen i quins desgasten. És utilitzar millor els actius. És formar millor les persones. És recolzar-se en tecnologia útil, no en tecnologia d’aparador. És dedicar el temps directiu a allò que realment transforma l’empresa.

Una empresa productiva no és simplement una empresa que corre més. És una empresa que perd menys energia pel camí.

Aquesta idea em sembla important perquè moltes pimes ja treballen molt. Moltíssim. El problema no sempre rau en la intensitat de l’esforç, sinó en quant valor aconsegueix generar aquest esforç.

Hi ha empreses on tothom va al límit, però la rendibilitat no millora. On es factura, però no es guanya prou. On es treballa per a clients que ocupen molt i deixen poc. On es resolen urgències cada dia, però no es corregeixen les causes que les provoquen. On el propietari o gerent acaba sent el principal motor i, alhora, el principal coll d’ampolla.

Parlar seriosament de productivitat exigeix mirar tot això sense dramatisme, però també sense autoengany.

Una qüestió de gestió, no només d’economia

Quan es parla de productivitat, sovint es pensa en màquines, tecnologia o inversió. Naturalment, tot això compta. Però, a la pime, la productivitat està molt relacionada amb la qualitat de la gestió.

Com decidim. Què mesurem. Què deixem de mesurar. Com organitzem la feina. Com fixem els preus. Com coneixem els nostres marges. Com deleguem. Com seleccionem els clients. Com formem els comandaments intermedis. Com es transmet el coneixement. Com es parla dels problemes dins l’empresa.

Són qüestions menys vistoses que una gran inversió tecnològica, però sovint molt més determinants.

I aquí apareix una realitat incòmoda: moltes pimes no tenen un problema d’esforç, sinó de sistema. Funcionen gràcies a persones molt compromeses, però amb processos poc clars, informació insuficient i una dependència excessiva d’unes poques figures clau.

Això pot funcionar durant un temps. De fet, moltes empreses han crescut així. Però quan l’entorn es complica, quan pugen els costos, quan falta talent, quan els clients pressionen els preus o quan l’empresari ja no pot ser a tot arreu, aquest model comença a mostrar els seus límits.

La productivitat, aleshores, deixa de ser una paraula abstracta i es converteix en una necessitat pràctica.

Primera idea per retenir

Si hagués de resumir aquesta primera entrega en una idea, seria aquesta: la productivitat no és un assumpte llunyà reservat a economistes, governs o grans empreses. És una qüestió molt propera a la gestió diària de qualsevol pime o autònom.

La pregunta no és només quina productivitat té la nostra economia. La pregunta és quina productivitat tenen la nostra empresa, el nostre equip, el nostre temps, els nostres processos, els nostres clients i les nostres decisions.

No cal respondre-ho tot de cop. De fet, convé no fer-ho precipitadament. Però sí que cal començar a mirar-ho amb serietat.

En la pròxima entrega abordaré els factors que condicionen la productivitat en una pime: els interns, que depenen en gran manera de com gestionem, i els externs, que formen part de l’entorn en què hem de competir.

Resolem tots els teus dubtes en matèria de Gestió Econòmica, Costos, Marges i Rendibilitat

Vols millorar la teva eficàcia econòmica i la teva eficiència com a organització? Demana’ns un diagnòstic gratuït de Margin Management, i tindràs una visió inicial amb recomanacions per millorar aquesta gestió i les prioritats més importants d’aquestes millores.

Per què totes les empreses haurien d’elaborar un diagnòstic de Margin Management?

• El margin management ajuda a maximitzar els marges de benefici de l’empresa en reduir costos i augmentar els ingressos.
• El margin management permet prendre decisions informades i millorar l’eficiència i la competitivitat de l’empresa.
• El margin management ajuda a controlar els riscos associats amb els canvis dels costos i els ingressos de l’empresa.