La STS 949/2026 del Tribunal Suprem reforça la proporcionalitat en les regularitzacions i obliga a distingir entre avantatge fiscal, abús i projecte empresarial
Quan una empresa familiar reorganitza les seves participacions, no està decidint només com tributarà. Està decidint qui controlarà el grup, com circularà el capital, com es prendran les decisions i com arribarà la següent generació. Per això, la seguretat jurídica del règim FEAC no és una qüestió només fiscal: també és una qüestió de competitivitat, inversió i continuïtat empresarial.
La recent STS 949/2026, de 20 de juliol, ofereix una bona oportunitat per tornar a mirar aquest debat des d’una perspectiva menys binària. No es tracta de decidir si Hisenda ‘guanya’ o ‘perd’, ni de presentar les societats holding com un refugi fiscal. La qüestió és molt més útil per a qualsevol empresa: què pot corregir l’Administració quan aprecia una finalitat fiscal abusiva i fins on pot arribar aquesta regularització?
I. El règim FEAC no és un privilegi: és una regla de neutralitat
El règim fiscal especial de fusions, escissions, aportacions d’actius i bescanvis de valors -el conegut règim FEAC- respon a una idea relativament senzilla. Una reorganització pot posar de manifest una plusvàlua sense que s’hagi produït una venda ordinària ni una entrada efectiva de diners en el patrimoni del soci. Si aquella renda hagués de tributar immediatament, la fiscalitat podria convertir-se en l’obstacle que impedís una operació empresarial que, econòmicament, té sentit.
La plusvàlua no desapareix. La tributació es difereix. Aquesta neutralitat permet reorganitzar grups, concentrar participacions, preparar adquisicions, ordenar la propietat o facilitar processos de relleu generacional sense que el cost fiscal immediat sigui, per si sol, determinant.
Naturalment, el règim té límits. La normativa no protegeix operacions artificials construïdes principalment per obtenir un avantatge fiscal abusiu. Però una cosa és excloure l’abús i una altra molt diferent considerar sospitosa qualsevol operació perquè genera un resultat tributari favorable.
II. Què resol exactament la STS 949/2026
La precisió jurídica és important. L’operació analitzada es va realitzar l’any 2006 i, per tant, estava sotmesa a l’antic article 96.2 del text refós de la Llei de l’Impost sobre Societats, no a l’actual article 89.2 de la Llei 27/2014.
La norma vigent ja estableix expressament que la inaplicació del règim pot ser total o parcial i que les actuacions de comprovació han de dirigir-se a eliminar els efectes de l’avantatge fiscal. La redacció anterior no ho deia en aquests termes.
El que aporta el Tribunal Suprem és considerar que el principi de proporcionalitat ja era implícit en aquella regulació anterior, interpretada d’acord amb el Dret de la Unió Europea.
I ho fa en un cas especialment rellevant perquè la inexistència de motius econòmics vàlids ja no era un fet controvertit en casació. El debat no consistia, doncs, a rehabilitar l’operació afirmant que existia una justificació empresarial que no s’havia vist. El debat era un altre: quin abast podia tenir la resposta d’Hisenda.
La conseqüència és clara. La inaplicació parcial del FEAC ha de dirigir-se a eliminar els efectes de els avantatges fiscals perseguits de manera abusiva i identificats per l’Administració, sense estendre’s automàticament a qualsevol altre efecte del règim.
I si l’Administració vol eliminar també el diferiment de les plusvàlues i sotmetre-les immediatament a tributació, el Suprem exigeix una motivació reforçada: cal justificar que aconseguir precisament aquell diferiment constituïa l’objectiu principal de l’operació i identificar els elements probatoris que sostenen aquesta conclusió.
III. Proporcionalitat no és impunitat: és seguretat jurídica
Aquesta distinció és important des d’una perspectiva empresarial. La sentència no blinda les holdings familiars, no impedeix a l’Administració revisar reestructuracions i no converteix la falta de motius econòmics vàlids en una qüestió menor.
El que rebutja és l’automatisme. L’existència d’una finalitat abusiva no permet concloure, sense una justificació addicional, que totes les conseqüències fiscals favorables de l’operació hagin de desaparèixer.
També recorda una idea que convé preservar en qualsevol debat seriós sobre fiscalitat empresarial: obtenir un avantatge fiscal no converteix per si sol una operació en abusiva. El nostre ordenament no obliga l’empresari a triar, entre dues alternatives legals, la que suporta una càrrega tributària superior.
Per a una organització empresarial, aquesta és probablement la lectura més rellevant. Defensar la seguretat jurídica no és defensar privilegis fiscals. És exigir que les regles siguin previsibles, que l’Administració expliqui què considera abusiu i que la conseqüència aplicada sigui coherent amb allò que pretén corregir.
IV. El TEAC i el que passa després amb els recursos
Les resolucions del Tribunal Econòmic-Administratiu Central de 8 de maig de 2026 afegeixen una segona capa al debat. No són la mateixa doctrina que la del Tribunal Suprem i convé no barrejar-les.
En determinats supòsits d’aportació de participacions a societats holding, i especialment quan l’anàlisi afecta recursos vinculats a beneficis o reserves de les societats operatives, el TEAC examina també què succeeix després de la reestructuració: l’origen dels fons, la seva disponibilitat, el destí, la reinversió i la traçabilitat.
El criteri no és que reinvertir ‘salvi’ automàticament una operació. L’anàlisi és molt més casuística. El destí posterior dels fons pot formar part de la valoració global de la finalitat real de l’operació i, quan ja s’ha apreciat un avantatge abusiu, pot ser rellevant per delimitar-ne l’abast i evitar que la regularització vagi més enllà del que correspon.
Això té una conseqüència pràctica: la foto del dia de l’escriptura ja no és suficient per entendre tota la història. En alguns casos, el que l’empresa fa després també pot adquirir rellevància jurídica.
V. La lectura mercantil: coherència, no artifici
A partir d’aquí cal separar el que estableixen les normes tributàries del que, des de l’assessorament mercantil, considero una recomanació de bon govern.
Una societat holding no ha de reproduir l’activitat de les seves participades, no necessita una estructura artificialment complexa i no existeix un model únic de govern corporatiu que sigui, per si mateix, un requisit autònom del FEAC.
Però sí que és raonable demanar-nos coherència entre la funció que atribuïm a la holding i la manera com el grup acaba funcionant.
Si la finalitat era centralitzar inversions, amb el temps hi haurà decisions d’inversió coherents amb aquesta funció. Si es buscava ordenar el finançament del grup, apareixeran operacions que responguin a aquesta lògica. Si l’objectiu era preparar el relleu generacional, probablement es reflectirà en els pactes familiars, la distribució de responsabilitats o l’evolució dels òrgans societaris.
No es tracta de crear activitat fictícia, plantilla o burocràcia per justificar una estructura que no les necessita. Es tracta que la funció atribuïda a la holding tingui correspondència amb la realitat empresarial.
Perquè una holding no s’explica -ni es defensa- amb una memòria redactada quan comença una inspecció. S’explica molt millor amb el que l’empresa va fer abans, durant i després de constituir-la.
VI. Una lectura de patronal: competitivitat, inversió i continuïtat
Des de la perspectiva d’una patronal, aquest debat no hauria de convertir-se en una batalla entre empresa i Hisenda. Una organització empresarial no ha de defensar avantatges fiscals impropis. Sí ha de defensar un marc en què les empreses puguin reorganitzar-se, invertir, transmetre’s entre generacions i prendre decisions amb un grau raonable de previsibilitat.
La inseguretat fiscal té un cost empresarial. Pot ajornar una reestructuració necessària, dificultar una operació corporativa, frenar la reinversió o complicar un relleu generacional que ja és prou difícil per si mateix. I en l’empresa familiar, on moltes decisions es prenen pensant en horitzons de deu, vint o trenta anys, la previsibilitat normativa importa especialment.
Al mateix temps, la seguretat jurídica també exigeix responsabilitat per part de l’empresa i dels seus assessors. Si una reorganització respon realment a una necessitat de propietat, govern, inversió o continuïtat, convé identificar-la bé des del principi, documentar les decisions que la sustenten i revisar periòdicament si l’estructura continua complint la funció per a la qual es va crear.
La bona regulació i el bon govern no són conceptes oposats. Són dues cares de la mateixa necessitat: que les empreses puguin prendre decisions reals dins de regles clares i que l’Administració pugui combatre l’abús sense convertir l’excepció en un automatisme.
VII. Deu preguntes abans de constituir -o revisar- una holding
Aquestes preguntes no constitueixen requisits legals autònoms del règim FEAC ni substitueixen l’anàlisi tributària de cada operació. Són un instrument de bon govern per comprovar si estructura societària, estratègia empresarial i projecte familiar són coherents entre si.
1. Quin problema empresarial o familiar volem resoldre amb la nova estructura?
2. Aquesta finalitat està identificada abans d’executar l’operació?
3. Quina funció concreta assumirà la holding dins del grup?
4. Quines decisions es volen centralitzar i quines continuaran a les societats participades?
5. Quina política de dividends, tresoreria i inversió es preveu seguir?
6. Quins recursos poden arribar a la holding i quin és el seu origen?
7. Si es preveu reinvertir-los, en quins projectes, societats o activitats?
8. Podrem reconstruir documentalment el recorregut dels recursos quan sigui rellevant?
9. Com encaixa l’estructura amb la propietat, el protocol familiar i el relleu generacional?
10. D’aquí a cinc anys, el que hagi fet el grup serà coherent amb les raons que avui expliquen la reorganització?
VIII. El que hauria de quedar després de la sentència
La STS 949/2026 reforça la seguretat jurídica en un punt essencial: l’abús fiscal es pot i s’ha de combatre, però la regularització ha de guardar relació amb l’avantatge que s’ha identificat i, per eliminar el diferiment, l’Administració ha d’assumir una exigència de motivació reforçada.
Les resolucions del TEAC recorden, al mateix temps, que en determinats supòsits el comportament posterior de la holding, el destí dels recursos i la seva traçabilitat poden ser jurídicament rellevants.
I des de l’empresa familiar la conclusió és encara més senzilla: una holding no ha de tenir més estructura de la que necessita, però sí ha de tenir sentit per al grup que la va crear.
Les estructures familiars no es dissenyen per sobreviure a una inspecció. Es dissenyen per ordenar propietat, govern, inversió i successió. La fiscalitat ha d’acompanyar aquest projecte, no substituir-lo.
Resolem tots els teus dubtes en matèria mercantil i societari
Necessites assessorament en contractes mercantils, així com en processos d’inversió i reclamacions d’impagats. Tens dubtes sobre concursos de creditors, modificacions estatutàries o entitats sense afany de lucre. Vols que t’informem sobre la constitució i dissolució de societats, augments i reduccions de capital, compravenda de companyies, fusions, escissions i transformacions estructurals.
