El president de la Cecot, Xavier Panés, reflexiona a La Vanguardia sobre el moment industrial actual i els reptes per a l’economia, en una anàlisi que interpel·la directament el teixit empresarial
Aquest cap de setmana, el president de la Cecot, Xavier Panés, ha publicat al suplement Diners de La Vanguardia (21/06/2026) una reflexió sobre la necessitat de reforçar la base productiva davant un entorn global cada vegada més competitiu. A partir d’aquest enfocament, es posen sobre la taula algunes de les qüestions clau que avui afecten directament la competitivitat de les empreses.
En un context global marcat per la incertesa, la reconfiguració de cadenes de subministrament i l’impacte de les crisis recents, el debat sobre el paper de la indústria ha guanyat centralitat. No es tracta d’un retorn al passat, sinó d’una constatació compartida: una economia sòlida necessita una base productiva robusta.
Des de la Cecot, aquesta mirada forma part d’una visió sostinguda en el temps que situa la indústria com a palanca de competitivitat, d’innovació i de benestar col·lectiu. Avui, aquest plantejament es veu reforçat per una agenda europea que posa la competitivitat i l’autonomia estratègica al centre.
Aquesta evolució obre una finestra d’oportunitat per al teixit empresarial català. Comptem amb actius rellevants: tradició industrial, capil·laritat de pimes, capacitat exportadora i un ecosistema de coneixement consolidat. Ara bé, aquests elements només es convertiran en avantatge competitiu si es combinen amb una estratègia clara i coherent en el temps.
En aquest sentit, el debat ja no és si cal reforçar la indústria, sinó com fer-ho. I això implica abordar de manera coordinada àmbits clau com:
- la política energètica
- la fiscalitat
- la formació i el desenvolupament de talent
- la innovació i la digitalització
- els marcs regulatoris
La política industrial no pot ser perifèrica ni reactiva. Ha de tenir la capacitat d’ordenar aquests vectors i generar un entorn que afavoreixi la inversió, el creixement empresarial i la creació de valor.
Un dels exemples més evidents d’aquest desajust és la necessitat d’actualitzar el marc normatiu. La futura llei d’Indústria continua sent una peça clau per avançar cap a un model coherent amb els reptes actuals i amb el context europeu.
Per al teixit empresarial, aquest moment és també una crida a l’acció. Més enllà del debat institucional, la transformació industrial implica decisions estratègiques en l’àmbit de cada empresa: aposta per la innovació, per la digitalització, per la sostenibilitat i, especialment, pel talent.
Ens trobem, doncs, davant d’un escenari que no només demana diagnòstic, sinó capacitat de decisió i perseverança. El gir industrial ja és una realitat. La qüestió és com ens hi posicionem com a país i com a teixit empresarial.
