- El Reconeixement Mestre d’Obra 2026 s’ha lliurat en el marc de l’Assemblea General Ordinària del Gremi.
- El guardó reivindica una figura clau en la història de la construcció i posa en valor l’ofici, el rigor tècnic i la contribució del sector.
- Toni Palet: “La construcció és un sector amb un alt nivell d’especialització i projectes com aquest evidencien el talent i la capacitat tècnica de les empreses del nostre territori”.
Terrassa, 18 de juny de 2026 – El Gremi de la Construcció del Vallès ha distingit Vesta Rehabilitación amb el Reconeixement Mestre d’Obra 2026 per la seva intervenció en la rehabilitació de la Masia Freixa, una de les icones arquitectòniques de Terrassa i un dels edificis més representatius del modernisme català.
El lliurament del guardó, atorgat pel mateix Gremi, s’ha celebrat en el marc de l’Assemblea General Ordinària de l’entitat, a la seu de la Cecot. La distinció ha estat lliurada pel tinent d’alcalde de l’Àrea de Territori i Habitatge i regidor d’Arquitectura i Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa, Xavier Cardona, i recollida per José Luis López, en representació de Vesta Rehabilitación.
Durant la seva intervenció, el president del Gremi de la Construcció del Vallès, Toni Palet, ha reivindicat la figura del mestre d’obra i ha explicat que aquest nou reconeixement neix amb la voluntat de dignificar la professió i posar en valor la tasca dels constructors. “Aquesta és la primera edició del premi, però el nostre desig és que tingui continuïtat i es consolidi en el temps”, ha assenyalat. “Per a mi és un orgull que el primer Reconeixement Mestre d’Obra recaigui en Vesta Rehabilitación”.
Palet ha destacat que “la rehabilitació de la Masia Freixa representa els valors que volem reivindicar amb aquest reconeixement: l’ofici, el rigor tècnic i el compromís amb la preservació del patrimoni”. En aquest sentit, ha subratllat que “la construcció és un sector amb un alt nivell d’especialització i projectes com aquest evidencien el talent i la capacitat tècnica de les empreses del nostre territori”.
La intervenció executada per Vesta Rehabilitación ha tingut com a objectiu preservar els elements originals de l’edifici, corregir les patologies derivades del pas del temps i adaptar l’equipament a les necessitats actuals d’accessibilitat, funcionalitat i ús públic, mantenint en tot moment el respecte pels seus valors històrics i arquitectònics.
Entre les actuacions realitzades destaquen la restauració de les fusteries i dels paviments històrics, la renovació de les instal·lacions, la millora de la il·luminació i la incorporació de nous sistemes de seguretat i eficiència energètica. També s’han dut a terme treballs especialitzats de conservació-restauració al paviment exterior i al bordó perimetral, amb processos de neteja, consolidació i reintegració dels materials originals.
Un dels aspectes més singulars de la intervenció ha estat la descoberta de diversos elements constructius fins ara poc coneguts, especialment a la zona dels dipòsits. Aquestes troballes han aportat nova informació sobre el sistema estructural de l’edifici i han convertit les obres en una oportunitat per aprofundir en el coneixement de la història constructiva de la Masia Freixa.
La rehabilitació permetrà, a més, ampliar el recorregut de visita amb nous espais fins ara no accessibles al públic, com la torre, la cambra dels dipòsits i la coberta original, enriquint l’experiència cultural dels visitants i oferint una nova mirada sobre l’arquitectura i l’evolució històrica de l’edifici.
En nom de Vesta Rehabilitación, José Luis López ha agraït el reconeixement i ha destacat que la intervenció “exigia molt més que coneixements tècnics; exigia sensibilitat i respecte”. En aquest sentit, ha remarcat que aquesta manera d’entendre la rehabilitació “només és possible gràcies a grans professionals, tècnics compromesos i encarregats d’obra capaços d’entendre què significa dialogar amb la història”.
López també ha recordat les dificultats que travessa actualment el sector per incorporar noves generacions de professionals i ha assegurat que, precisament per aquest motiu, iniciatives com aquesta són especialment rellevants. “Per a Vesta és un honor rebre aquest premi i felicitem el Gremi per una iniciativa que contribueix a dignificar una professió amb segles d’història”, ha conclòs.
“Preservar el patrimoni és també preservar la nostra història i posar en valor un ofici que requereix especialització i excel·lència tècnica”, ha afirmat Toni Palet. “Projectes com aquest evidencien la capacitat i el talent de les empreses del nostre territori i contribueixen a prestigiar el sector de la construcció”.
Amb la creació del Reconeixement Mestre d’Obra, el Gremi de la Construcció del Vallès fa un pas per posar en valor el talent, l’ofici i la responsabilitat del sector, i per reforçar el seu paper clau en la qualitat de vida de les persones i en la configuració de les ciutats.
Recuperar la figura del Mestre d’Obra públicament
Amb la creació d’aquest reconeixement, el Gremi de la Construcció del Vallès vol també contribuir a recuperar públicament la figura del mestre d’obra, una peça clau en la història de la construcció i avui gairebé diluïda en un sector altament especialitzat.
Tradicionalment, el mestre d’obra era el professional responsable de convertir el projecte en realitat, integrant coneixement tècnic, domini de l’ofici i capacitat de gestió a peu d’obra. Durant segles, va ser una figura central en el procés constructiu, amb una elevada consideració social i professional, ja que assumia una visió global de l’edificació i la responsabilitat directa de la seva execució.
Aquesta figura va ser determinant en algunes de les obres més importants del patrimoni arquitectònic. Projectes vinculats a Antoni Gaudí, com la Cripta de la Colònia Güell, no s’entenen sense la contribució de mestres d’obra com Agustí Massip o Claudi Alsina, que van fer possible traslladar al terreny les solucions constructives. També en l’àmbit local, l’arquitectura modernista i industrial de Terrassa, amb figures com Lluís Muncunill, es va construir gràcies a la col·laboració amb mestres d’obra com Joan Carpinell o Jaume Comerma, que van materialitzar aquella arquitectura innovadora.
Amb la progressiva professionalització i especialització del sector al llarg del segle XX, les funcions del mestre d’obra es van anar fragmentant entre diferents perfils tècnics —arquitectes, arquitectes tècnics, caps d’obra o encarregats—, fet que va contribuir a la desaparició de la figura com a tal en el sistema formatiu reglat.
Tot i això, el seu llegat es manté vigent com a referent d’un model de professional complet, capaç d’entendre l’obra en la seva globalitat, prendre decisions amb criteri i integrar coneixement tècnic i experiència pràctica.
En aquest context, el Gremi reivindica la figura del mestre d’obra com a símbol dels valors essencials dels oficis: el rigor, la responsabilitat, la precisió i el compromís amb la qualitat. Uns valors que avui tornen a situar-se al centre del debat econòmic i social, en un moment en què el conjunt de sectors productius apunten a la necessitat de dignificar la formació professional i generar noves vocacions.
La recuperació d’aquesta figura es planteja així no només com un exercici de memòria, sinó com una manera de projectar cap al futur un model de talent imprescindible per afrontar els reptes del sector de la construcció i garantir-ne la qualitat, la sostenibilitat i la capacitat de transformació.