La Cecot trasllada al Partit Popular de Catalunya les prioritats del teixit empresarial en matèria laboral, industrial, fiscal i d’autònoms.
- Panés: “Els reptes de futur ens obliguen a actuar ara, amb responsabilitat compartida i amb una visió estratègica que vagi més enllà del cicle polític.”
- La falta d’estabilitat regulatòria i pressupostària afecta especialment les pimes, que no disposen del marge de maniobra de les grans empreses.
Terrassa, 13 de març de 2026 – La Cecot ha celebrat avui una sessió de treball amb representants del Partit Popular de Catalunya (PPC) per compartir diagnosi, inquietuds i prioritats del teixit empresarial en un moment marcat per la necessitat de reforçar la competitivitat, l’activitat industrial i el creixement econòmic. La trobada s’emmarca en el conjunt de reunions que l’entitat manté de manera periòdica amb els grups polítics amb representació parlamentària i amb representants del món local i intersectorial.
La sessió ha estat inaugurada pel president de la Cecot, Xavier Panés, que ha destacat la importància de “mantenir un diàleg permanent i constructiu amb totes les forces polítiques per avançar en la modernització de Catalunya i oferir condicions òptimes per al desenvolupament empresarial”.
Durant la benvinguda, el president de la Cecot, Xavier Panés, ha subratllat la importància de disposar d’uns pressupostos que aportin estabilitat i permetin al país avançar amb decisió. “Ens trobem en un moment que requereix decisions valentes i consensos amplis. Sense uns pressupostos operatius, és molt difícil garantir estabilitat, impulsar polítiques eficaces i dotar de previsibilitat les empreses. Catalunya no es pot permetre quedar atrapada en debats immediatistes; necessitem recuperar una mirada de llarg termini.”
Panés ha remarcat que els reptes demogràfics, la necessitat de talent, els desafiaments de productivitat i la urgència d’adaptar les polítiques públiques exigeixen una estratègia de país: “Les decisions que prenem avui condicionen les oportunitats de la pròxima dècada. Les empreses necessitem un marc estable i coherent que ens permeti planificar, invertir i continuar generant prosperitat.”
Per part del PPC, ha intervingut el seu president, Alejandro Fernández, que ha agraït a la Cecot l’organització de l’espai de treball i ha subratllat la rellevància de conèixer de primera mà les necessitats del teixit productiu.
La jornada ha estat conduïda pel secretari general de la Cecot, Oriol Alba, que ha contextualitzat els quatre grans blocs de treball que estructuren la defensa empresarial de l’entitat: marc laboral, impuls a la indústria, autònoms i competitivitat fiscal a Catalunya.
Entorn laboral: inseguretat jurídica, pressió normativa i reptes estructurals del mercat de treball
El primer bloc de la sessió s’ha centrat en l’anàlisi de l’entorn laboral i de les dificultats que afronten les empreses a l’hora de gestionar les relacions de treball en un context de gran complexitat normativa.
El responsable de relacions laborals de la Cecot, Manuel Monfort, ha advertit que un dels principals problemes per a les empreses és la creixent inseguretat jurídica derivada de tres factors: els canvis normatius continus, la qualitat tècnica de part de la legislació i la lentitud del sistema judicial.
Segons ha exposat, des de l’any 2015 l’Estatut dels Treballadors ha estat modificat 35 vegades i la Llei General de la Seguretat Social més de 50, una dinàmica que equival pràcticament a una reforma mensual. Aquesta hiperactivitat legislativa, ha assenyalat, genera incertesa, incrementa els costos d’adaptació i augmenta el risc d’incompliments involuntaris per part de les empreses.
Monfort també ha posat de manifest que determinades normes recents incorporen conceptes jurídics indeterminats o procediments incomplets que dificulten la seva aplicació pràctica, especialment per a les pimes, que disposen de menys recursos jurídics i administratius.
A aquesta situació s’hi afegeix la lentitud dels tribunals en matèria laboral. Tot i que el Consell General del Poder Judicial estima una mitjana d’11 mesos per resoldre un assumpte laboral, els professionals del sector constaten que en molts territoris els terminis reals són molt superiors.
En relació amb l’evolució del salari mínim interprofessional, Monfort ha advertit que determinades propostes legislatives podrien incrementar de manera significativa el cost real per a les empreses. En el cas de la prohibició de compensació i absorció, ha indicat que un salari de 1.300 euros podria passar a situar-se en 1.521 euros mensuals, amb un impacte aproximat de 300 euros addicionals per treballador.
També s’ha analitzat la implantació del registre digital horari obligatori, que segons els experts de la Cecot no sempre té en compte les especificitats de determinats sectors, com el transport internacional o activitats amb jornades irregulars.
Monfort ha alertat igualment sobre la pèrdua d’espai de la negociació col·lectiva, amb una reducció del nombre de convenis registrats a Catalunya, que han passat de 373 el 2024 a 310 el 2025.
Trajectòries laborals estables i adaptació del dret laboral als nous models de treball
En aquest mateix bloc, el responsable d’assessorament laboral de la Cecot, Pep Bosch, ha plantejat la necessitat de revisar el model de mercat de treball per reduir la dualitat existent i fomentar trajectòries laborals més estables.
Segons Bosch, el principal repte no és tant el nombre de contractes com la qualitat i continuïtat de les trajectòries professionals. En aquest sentit, ha defensat simplificar els processos de contractació i incentivar la estabilitat per reduir la bretxa entre treballadors estables i precaris.
Bosch també ha subratllat la necessitat d’aportar més seguretat jurídica en aspectes com els permisos retribuïts, que sovint generen interpretacions divergents entre empreses, treballadors i administració.
Un altre dels reptes destacats ha estat el canvi demogràfic. Davant d’una societat que envelleix, Bosch ha defensat facilitar la compatibilitat entre pensió i activitat laboral i promoure sistemes de jubilació gradual que permetin retenir talent i experiència dins les empreses.
Finalment, ha assenyalat que el dret laboral encara no s’ha adaptat plenament a la transformació del treball derivada de la digitalització, les plataformes digitals o la intel·ligència artificial, i ha advocat per un marc regulador que protegeixi les persones sense frenar la innovació.
Disrupció demogràfica i sostenibilitat del mercat de treball
El responsable d’orientació laboral i borsa de treball de la Cecot, Pere Ejarque, ha ampliat el debat situant-lo en una perspectiva estructural. Segons ha exposat, Catalunya afronta una “disrupció demogràfica” que afecta directament la disponibilitat de talent i pot comprometre la sostenibilitat futura del model de benestar.
Ejarque ha recordat que cada any es jubilen més persones de les que s’incorporen al mercat de treball, un fenomen que s’afegeix a altres problemes estructurals com l’escassetat de perfils qualificats, la desconnexió entre formació i ocupació o les dificultats de conciliació.
Davant d’aquesta situació, ha defensat la necessitat d’abordar els reptes laborals amb una mirada sistèmica que reforci l’orientació professional, millori la connexió entre sistema educatiu i mercat laboral, impulsi polítiques migratòries alineades amb les necessitats productives i faciliti que les empreses puguin atraure i retenir talent.
Impuls a la indústria: energia competitiva, talent i reindustrialització
El segon bloc de la reunió s’ha dedicat a la política industrial i als factors que condicionen la competitivitat del sector productiu català.
El representant de la Comissió d’Indústria de la Cecot, Sergi Domínguez, ha defensat la necessitat de definir un model de país basat en la sobirania industrial i tecnològica, amb polítiques que impulsin sectors estratègics, clústers d’alt valor afegit i aliances amb altres regions europees.
Domínguez ha destacat que la reindustrialització de Catalunya requereix reforçar la formació professional, captar i retenir talent qualificat i accelerar la transformació tecnològica cap a la Indústria 4.0, incorporant digitalització, intel·ligència artificial i automatització.
També ha posat l’accent en la necessitat de millorar les infraestructures logístiques i de transport, així com facilitar l’accés a finançament per a projectes industrials, especialment aprofitant els programes europeus d’ajuts.
Un altre element clau per a la competitivitat industrial és l’energia. En aquest sentit, Domínguez ha defensat impulsar l’autoconsum energètic, promoure les energies renovables i reduir els costos energètics que afronten les empreses.
En l’àmbit de la sostenibilitat i la transició energètica, Carles Vidal, de l’Oficina per a la Transició Energètica de la Cecot, ha defensat que la descarbonització de l’economia ha de ser una oportunitat per reforçar la competitivitat industrial i no un factor addicional de pressió per a les pimes. Vidal ha remarcat la necessitat d’accelerar el desplegament de projectes d’eficiència energètica, autoconsum i energies renovables, però també de simplificar els tràmits administratius i garantir un marc regulador estable que faciliti la inversió empresarial. En aquest sentit, ha recordat que la patronal treballa per acompanyar les empreses en el càlcul i reducció de la seva petjada de carboni i en la implementació de plans d’acció climàtica que permetin avançar cap a la neutralitat d’emissions, alhora que es millora l’eficiència dels processos productius i es redueixen els costos energètics. Segons Vidal, la transició energètica només serà efectiva si es construeix amb la implicació del teixit empresarial i amb polítiques públiques que facilitin la transformació dels sistemes energètics cap a models més eficients, distribuïts i basats en energies renovables.
Per la seva banda, Jordi Vilar, representant del sector transformador del plàstic, ha advertit sobre l’impacte de la sobrerregulació que afecta aquest sector industrial, format majoritàriament per pimes especialitzades.
Segons ha exposat, l’augment de normativa europea, estatal i autonòmica està generant un marc regulador més exigent que el d’altres regions industrials del món, fet que incrementa els costos i dificulta la competència internacional de les empreses catalanes.
Autònoms: simplificació i igualtat de condicions
El tercer bloc s’ha centrat en la situació del treball autònom, amb la intervenció de la presidenta d’Autcat, Marta Sánchez Ugart, que ha defensat la necessitat que la regulació del col·lectiu tingui en compte la realitat econòmica dels autònoms.
Segons ha exposat, el 65,5% dels autònoms de Catalunya tenen ingressos anuals per sota del salari mínim, una situació que evidencia la fragilitat d’una part important del col·lectiu.
Davant d’aquesta realitat, Autcat ha traslladat diverses propostes per millorar la sostenibilitat de l’activitat autònoma, entre les quals destaquen la simplificació administrativa, la reducció de burocràcia i la implantació de mecanismes com el test micropime, la carpeta administrativa única o el silenci administratiu positiu.
Entre les mesures proposades també hi ha la millora del sistema de cotització per ingressos reals, el reforç de la protecció social en casos de cessament d’activitat o malalties greus, i mesures de suport al relleu generacional i a l’emprenedoria jove.
En l’àmbit fiscal, Sánchez ha defensat la implantació d’un sistema d’IVA franquiciat fins als 85.000 euros de facturació i una revisió del sistema de deduccions per adaptar-lo millor a la realitat de les petites activitats econòmiques.
Competitivitat fiscal i model de finançament
En l’últim bloc de la sessió, el president del Club Cecot Financer i Fiscal, Mario Blasco, ha analitzat l’impacte del marc tributari en la competitivitat de l’economia catalana.
Blasco ha advertit que Catalunya es troba entre els territoris amb una pressió fiscal més elevada en diversos tributs autonòmics, com l’IRPF en el tram autonòmic, l’Impost sobre el Patrimoni o l’Impost sobre Successions i Donacions.
Segons ha indicat, aquesta situació, combinada amb la competència fiscal entre comunitats autònomes, pot incentivar la deslocalització d’activitat econòmica i reduir la capacitat d’atracció d’inversió.
També ha posat de manifest l’impacte de l’hiperdesplegament normatiu en matèria tributària, amb regulacions que sovint generen poca recaptació però incrementen la càrrega administrativa per a les empreses.
En relació amb el futur model de finançament autonòmic, Blasco ha defensat la necessitat d’un debat tècnic que permeti actualitzar el sistema actual. Entre les prioritats plantejades per la Cecot destaquen el respecte al principi d’ordinalitat, el desplegament complet de l’Agència Tributària de Catalunya i la definició clara dels criteris tècnics del model.
També ha assenyalat la importància d’instruments com el Fons IVA Pimes, la consolidació d’un Fons Climàtic i la garantia de finançament adequat per a competències transferides.
Conclusions: diàleg institucional per reforçar la competitivitat empresarial
En la cloenda de la trobada, el secretari general de la Cecot, Oriol Alba, ha agraït la participació dels representants institucionals i ha destacat la importància de mantenir espais de diàleg amb les forces polítiques per traslladar les inquietuds i propostes del teixit empresarial.
Alba ha subratllat que Catalunya necessita grans consensos per impulsar la indústria, reforçar la competitivitat i garantir oportunitats per al conjunt de la ciutadania, i ha reiterat la voluntat de la Cecot de continuar col·laborant amb totes les institucions per avançar cap a un model econòmic més productiu i sostenible.
Per la seva banda, el portaveu del grup parlamentari del Partit Popular de Catalunya, Juan Fernández, ha valorat positivament la trobada i ha destacat la utilitat d’aquest tipus de reunions per conèixer de primera mà les preocupacions i propostes del teixit empresarial.
Participants a la trobada
Per part de la Cecot han participat:
Xavier Panés, Dani Puente, Ninna Torres, Joan Sanfeliu, Marta Sánchez Ugart, Paco Hoya, Jordi Vilar, Miquel Àngel Cerdà, Mario Blasco, Oriol Alba, Alberto Sancho, Anna Romera, Eloi Carbonell, Enric Vinaixa, Jesús Tejero, Josep Lluís Rodríguez, Lourdes Roura, Manuel Monfort, Pep Bosch, Sergi Domínguez, David Garrofé, Carles Vidal i Pere Ejarque.
Per part del Partit Popular de Catalunya han assistit:
Alejandro Fernández, Juan Fernández, Lorena Roldán, Ángeles Esteller, Eva García, Míriam Casanova, Alberto Villagrasa, Pau Ferran, Pere Huguet, Santi Rodríguez, Juan Milian, Agustín Parra, Josep Tutusaus, Sonia Devesa, Eva Guillén, Tono Rocamora, Álvaro Benejam, Marta Giménez-Arcusa, Eduardo Bolaños, Jordi Ochoa, Fernando Sánchez Costa, Jorge Gabal, Àlex Ulloa i Ma Carmen Vaya López.