Xavier Panés: “el que està en joc no és només la capacitat de les empreses de créixer, sinó la del país de sostenir pensions, sanitat, educació, serveis socials i, en general, tots els serveis públics en el futur”.
- La patronal catalana publica un informe amb 38 mesures sobre factors demogràfics, socials i laborals per avançar cap a un mercat de treball sostenible.
- La Cecot fa una crida a obrir un debat rigorós i compartit entre administracions, agents socials, empreses i ciutadania per afrontar els reptes demogràfics i laborals del país.
- La patronal reclama passar del diagnòstic a l’acció amb decisions valentes i coordinades per garantir un mercat de treball sostenible i la continuïtat del model de benestar.
Barcelona, 16 de febrer de 2026. La Cecot ha presentat avui un informe estratègic amb 38 propostes per afrontar la crisi de talent que ja pateix una gran majoria del teixit empresarial, especialment les petites i mitjanes empreses. Actualment, el 62% de les pimes espanyoles té dificultats per trobar personal qualificat, una situació que s’ha convertit en un dels principals colls d’ampolla del creixement econòmic.
Segons el president de la Cecot, Xavier Panés, “la crisi de talent no és un problema conjuntural ni exclusiu de les empreses: és un repte estructural que posa en risc la competitivitat i la continuïtat del nostre model de societat del benestar”. Panés ha advertit que “amb menys persones en edat activa i més població dependent, els números no surten si no actuem amb una mirada de llarg termini”.
En aquest sentit, Panés ha alertat d’una “trampa demogràfica” de no-renovació que ja és una realitat a Espanya. “Avui, el nombre de persones que entren anualment a la jubilació ja és superior al de joves de 25 anys que s’incorporen al mercat laboral, i aquesta tendència encara s’accentuarà els propers anys”, ha explicat.
Actualment, la taxa de dependència —que mesura la proporció de població major de 65 anys respecte la població en edat activa (25-64 anys)— se situa en el 36%, és a dir, per cada jubilat hi ha 2,6 persones en edat de treballar. Les projeccions apunten que aquesta ràtio podria arribar al 61% l’any 2050, amb només 1,6 persones actives per jubilat, fet que compromet seriosament la sostenibilitat del sistema econòmic i social.
Des d’una perspectiva àmplia i estructural, l’informe analitza l’impacte de diversos factors demogràfics, socials i laborals com la baixa natalitat, l’envelliment poblacional i l’edat de jubilació, els fluxos migratoris, el funcionament del mercat de treball, l’organització del temps de feina o el canvi de valors laborals entre generacions.
En aquest sentit, Panés ha subratllat que “no hi ha solucions màgiques ni úniques: la crisi de talent és multifactorial i només es pot abordar amb una suma de mesures coordinades i sostingudes en el temps”. I ha afegit: “No és un missatge catastrofista, és una advertència responsable: si no actuem ara, el cost social i econòmic serà molt més alt”.
El marc poblacional de Catalunya
Catalunya supera els 8,16 milions d’habitants, amb un creixement interanual de l’1,3% impulsat principalment per la immigració, mentre que la població activa creix a un ritme més lent i presenta un envelliment progressiu. Actualment, viuen a Catalunya més de 2 milions de persones nascudes a l’estranger, gairebé una de cada quatre.
Tot i el dinamisme del mercat laboral —amb 3,94 milions de persones ocupades i un creixement interanual superior al 3,6%—, l’atur juvenil se situa en el 18,1%, molt per sobre de la mitjana europea. A més, gairebé una de cada cinc persones residents té més de 65 anys, i les projeccions apunten a un escenari amb un jubilat per cada dues persones actives l’any 2040.
L’informe destaca la immigració com el principal motor demogràfic de la societat del benestar en un context de caiguda sostinguda de la natalitat i reivindica la necessitat de polítiques d’integració i formació alineades amb les necessitats reals del mercat laboral.
També s’analitzen disfuncions en l’organització del treball, com la parcialitat involuntària, la baixa implantació del teletreball en comparació amb altres països europeus o l’elevat volum d’hores extres —6,6 milions d’hores setmanals fora de l’horari laboral, moltes d’elles no compensades—, factors que impacten directament en la conciliació, el benestar laboral i la capacitat d’atraure i retenir talent.
Alhora, es constata un canvi de paradigma generacional, amb joves que prioritzen flexibilitat, benestar i propòsit professional, fet que obliga les empreses a adaptar els seus models organitzatius i de gestió del talent en un entorn de forta competència per professionals qualificats.
Els set grans reptes
- Població | La població a Espanya i Catalunya creix per la immigració, però la població activa puja lentament i afronta un envelliment accelerat. Això tensiona el sistema de pensions i el mercat laboral.
- Natalitat | Les taxes de natalitat i fecunditat són molt baixes i això compromet el relleu generacional i redueix la futura població treballadora.
- Immigració | La immigració és el principal motor de creixement demogràfic i representa el 25% de la població a Catalunya. Reforça la base de treballadors disponibles i és essencial per compensar la baixa natalitat i l’envelliment acusat.
- Mercat de treball | La feina creix, però persisteixen desequilibris com, per exemple, un atur juvenil molt elevat.
- Envelliment i jubilació | Cada cop hi ha menys treballadors per jubilat. La sostenibilitat del sistema de pensions està en risc. Augmenta la pressió per allargar la vida laboral.
- Organització del treball | Molta parcialitat involuntària, especialment entre dones. Poca implantació del teletreball. Molts professionals treballen més de 40 hores.
- Valors laborals segons generacions | Els joves prioritzen flexibilitat, benestar i propòsit, no només estabilitat. Les empreses han dadaptar-se si volen atraure talent. La gestió del talent multigeneracional és clau per a la competitivitat.
Les 38 propostes
Des de la Cecot es proposa obrir un debat professional i una acció compartida entre empreses, administracions i agents socials. El secretari general de la Cecot, Oriol Alba, ha remarcat que “no es tracta de buscar culpables, sinó de passar del diagnòstic a l’acció amb polítiques públiques, nous models laborals i estratègies empresarials adaptades a un mercat de treball en profunda transformació”.
Les 38 propostes aborden àmbits com l’edat de jubilació, la immigració, la formació, la digitalització, la natalitat, l’emprenedoria i l’organització del treball, amb mesures com l’impuls de la jubilació activa, la regulació dels fluxos migratoris segons les necessitats del mercat laboral, un Pacte Nacional per la Formació, l’FP Dual, la lluita contra l’abandonament escolar o la professionalització de la gestió del talent a les empreses.
Segons Panés, “el que està en joc no és només la capacitat de les empreses de créixer, sinó la del país de sostenir pensions, sanitat, educació, serveis socials i, en general, tots els serveis públics en el futur”.