La Cecot ha valorat la proposta del Ministeri de Treball d’ampliar els permisos laborals per defunció de familiar i per cures pal·liatives, acordada amb les organitzacions sindicals, i ha advertit que la iniciativa reprodueix dinàmiques ja conegudes: manca de diàleg social real, impacte directe sobre les empreses i una regulació que genera incertesa jurídica.
“El teixit de pimes necessita mesures viables: reorganització, costos i cobertura d’absències no poden recaure, una altra vegada, només en l’empresa”
“La nostra posició ha estat sempre clara: avançar en drets vinculats a situacions personals especialment sensibles, com el dol per la mort d’un familiar o l’acompanyament en la fase final de vida, és socialment positiu”, exposa Xavier Panés, president de la Cecot, “ara bé, aquests avenços han d’abordar-se amb rigor i amb una mirada global sobre la seva viabilitat econòmica i organitzativa, especialment en un teixit productiu majoritàriament format per petites i mitjanes empreses”.
En primer lloc, l’impacte econòmic i organitzatiu. La proposta trasllada a les empreses el cost d’unes polítiques públiques de cures que correspondria assumir a l’Administració. Cal tenir present que el gruix del teixit productiu està format per pimes, que ja afronten un increment sostingut de costos i disposen de menys capacitat per cobrir absències i reorganitzar equips. En aquest sentit l’entitat considera que “no es tracta de posar en qüestió els drets, sinó de fer-los viables i sostenibles per a tothom”.
En segon lloc, una invasió de l’espai de la negociació col·lectiva. Els permisos laborals han estat tradicionalment una peça central dels convenis col·lectius: la majoria incorporen articles específics per definir-los i ordenar-ne l’aplicació. Amb aquesta proposta es corre el risc de desplaçar —com ja s’ha intentat en altres àmbits, com la jornada— una de les matèries clau que sindicats i patronals aborden quan negocien un conveni.
En tercer lloc, la manca de diàleg social real. Un cop més, el plantejament s’ha acordat només amb les organitzacions sindicals, fora d’un marc de negociació tripartida i al marge de les organitzacions empresarials. “Ens trobem una vegada més davant d’una actuació unilateral que debilita el diàleg social i dificulta l’encaix i l’aplicació efectiva de les mesures a la realitat diversa de les empreses del país”, exposa Xavier Panés, president de la Cecot. “És el mal endèmic dels darrers anys, intentar fer passar pel boc gros les propostes laborals del Ministeri de Treball més orientes als cicles electorals que als cicles econòmics o la complexitat i demografia del nostre teixit empresarial, que requereixen d’estabilitat i certeses en uns terminis més llargs que els que es contemplen en una legislatura”.
Finalment, ens preocupa la tècnica legislativa i la seguretat jurídica. Tal com es plantegen els permisos, és previsible que generin conflictivitat en l’aplicació. Per exemple, s’obren interrogants sobre la convivència amb permisos ja regulats en molts convenis: seran acumulables o substitutius? Aquesta ambigüitat pot derivar en interpretacions contradictòries i litigis que es podrien evitar amb una redacció més precisa. En el cas del permís per mort de familiar es diu que els deu dies es poden gaudir de forma continua o discontinua en un període de dos setmanes, tot i això no es fixa en quanta antelació s’ha d’avisar si es vol gaudir el permís de manera discontinua, això generarà conflictes organitzatius a les empreses.
“Reclamem un diàleg social real i seriós, i mesures viables davant la proposta d’ampliar els permisos per defunció i cures pal·liatives”
“Tal i com ja vam dir amb la proposta de reduir la jornada, des de la Cecot no qüestionem l’objectiu social d’aquestes mesures”, conclou Panés, “però reclamem que s’abordin amb una memòria d’impacte realista i, sobretot, dins el marc del diàleg social. Només així es podran consolidar drets efectius per a les persones i, alhora, assumibles i operatius per a les empreses”.
En aquest context, la Cecot fa una crida als grups parlamentaris perquè, en el marc del debat parlamentari, actuïn amb responsabilitat i contribueixin a reconduir aquestes propostes cap als espais de diàleg social. L’entitat considera imprescindible que iniciatives que afecten directament les relacions laborals no arribin al Parlament com a fets consumats, sinó que tornin a les taules de negociació entre Govern, sindicats i organitzacions empresarials, amb l’objectiu d’assolir acords equilibrats i aplicables a la realitat del teixit productiu.
