El problema de l’amiant a Catalunya i la seva repercussió a la transició energètica 

Com passa a vegades, però, en el mateix problema es podria trobar la solució. La  substitució de les cobertes de fibrociment vinculada a la inversió en la nova coberta d’una instal·lació fotovoltaica per autoconsum i/o per autoconsum compartit, permetria a les empreses que es troben en aquesta situació, aconseguir una reducció en la seva despesa energètica, que permetria, en un període raonable de temps, amortitzar a més de la instal·lació fotovoltaica en sí, recuperar també la inversió del canvi de coberta. Al mateix temps, l’empresa contribuiria a la generació elèctrica amb fonts renovables i reduiria les seves emissió de gasos d’efecte hivernacle. 

Si comparem un exemple de projecte fotovoltaic amb i sense substitució d’amiant, podrem veure que el cost que té la retirada i substitució de la coberta d’uralita per una de panell de Sandwich, el projecte s’encareix un 104 % i el payback s’incrementa en 4,2 anys. 

Si tenim en compte però que la vida útil d’una instal·lació fotovoltaica és d’entre 25 i 30 anys, el retorn del conjunt de la inversió i el flux de caixa que generarà la mateixa en aquest període, compensarà sens dubte, i amb escreix, qualsevol de les dues opcions. Tot i això, les administracions no poden desentendre’s d’aquest problema que, com dèiem al principi, és també un problema de salut pública. Cal la seva implicació no només regulant la retirada d’aquests materials del nostre entorn, sinó també a l’hora d’afrontar la despesa que això pot representar, especialment i per la dimensió de les inversions necessàries, pel sector empresarial. 

La primera comunitat que va elaborar un pla director per erradicar l´amiant va ser el Govern de Navarra l´any 2019, amb una inversió de 245 milions € en 12 anys. A la CCAA de Navarra s´estima que hi ha 6 milions de m2 d’uralita i 566 km de canalitzacions amb fibrociment. 

A casa nostra, mitjançant l’Acord GOV/149/2019, de 22 d’octubre, es va crear la Comissió per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya i per a l’impuls d’un Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant per tal d’abordar la problemàtica al voltant de l’amiant i els seus efectes sobre la salut. Aquesta Comissió es va crear amb la finalitat de constituir un espai de treball interdepartamental amb l’objectiu de fixar a mitjà termini un pla de treball per a l’eliminació de la presència d’amiant a Catalunya i dels seus efectes sobre les persones i el medi ambient. Dita comissió al nostre entendre ha de decidir entre 3 possibles opcions; L´opció de no fer res i mantenir la situació actual, totalment des aconsellable tant des del punt de vista de la salut pública com del de la transició energètica, l´opció de regular el procés d´erradicació, a nivell legal, establint un cens de les infraestructures, fixant procediments, estructurant un sistema de finançament, etc..) i la darrera opció, un model focalitzat en els incentius fiscals, les ajudes  i les mesures voluntàries. Des del nostre punt de vista, creiem que ajuntant la segona i la tercera opció es podria incentivar a les empreses a invertir en la substitució de les seves cobertes vinculant-ho a que inverteixin també en una instal·lació fotovoltaica per a autoconsum.  

Aquesta aposta però s’ha d’abordar de forma decidida, amb els recursos necessaris i una intensitat de les ajudes que incentivi a les empreses a fer aquestes inversions, si no, l’esforç es veurà abocat al fracàs. Fins ara, les línies d’ajudes a la retirada de cobertes d’uralita han tingut una dotació molt modesta i no han servit, ni serviran si segueixen igual, per resoldre un problema d’aquesta dimensió. L’exemple més clar, però, el vam veure en la convocatòria dels fons Next Generation a les renovables, les primeres partides d’ajudes a instal·lacions fotovoltaiques es van esgotar en un tres i no res, per contra, van ser poques les empreses amb cobertes d’uralita que van sol·licitat l’ajuda a la retirada d’uralita vinculada a la fotovoltaica, el motiu, la intensitat de la mateixa i la limitació de l’ajuda a la superfície que ocupa la instal·lació en comptes de poder abastar el total de la coberta. En canvi, a la darrera convocatòria d’ajudes a la retirada de l’amiant promoguda per l’Agencia de Residus de Catalunya (ARC) el pressupost previst es va esgotar en 5 hores i es van rebre sol·licituds per valor de set cops el volum de la convocatòria, senyal clara que quan es posen els recursos s’assoleixen els objectius. 

Així doncs, per resoldre aquest problema de salut pública, de competitivitat empresarial i de transició energètica cal abocar recursos per incentivar les inversions. Si no comencem a fer-ho ara, moltes empreses es quedaran enrere i no podran assolir aquests objectius, que son objectius de tots.