Des de la Cecot volem compartir algunes reflexions arran de l’ampliació dels permisos laborals per a la cura de fills i filles fins als 8 anys, aprovada aquesta setmana pel Consell de Ministres. Tot i valorar positivament que la Seguretat Social assumeixi el cost d’aquest nou permís, considerem que cal una visió més àmplia i realista de l’impacte que aquestes mesures tenen en el dia a dia d’autònoms, microempreses i pimes.
No qüestionem el dret a la conciliació —hi estem plenament compromesos com a entitat—, però sí que reclamem que aquest dret sigui viable, aplicable i sostenible per a tothom. Per això, insistim que calen anàlisis prèvies de l’impacte organitzatiu i una millor planificació en l’aplicació de les mesures. La realitat del teixit empresarial no és homogènia, i la majoria d’empreses del nostre país són petites i tenen recursos limitats per reorganitzar equips i processos davant absències prolongades.
A més, ens preocupa profundament la forma en què el Govern ha impulsat aquest canvi: una vegada més, per la via del Reial Decret Llei, sense debat parlamentari ni diàleg social previ. Aquest procediment impedeix que puguem aportar la nostra visió com a representants del món empresarial, tot i que l’acord de govern entre PSOE i SUMAR preveia expressament el compromís amb el diàleg social com a via per definir la normativa laboral.
També volem alertar sobre la manca de claredat jurídica en moltes d’aquestes reformes. Hem viscut casos recents en què la redacció imprecisa de noves normatives ha generat conflictes interpretatius, sentències inesperades i costos no previstos per les empreses. Ens trobem davant un entorn legislatiu inestable, amb excés de normativa i una qualitat reguladora que sovint deixa buits importants.
Entenem i compartim la necessitat de facilitar la conciliació. De fet, promovem activament plans d’igualtat, flexibilitat horària i mesures de corresponsabilitat entre les empreses associades. Però cal tenir present que els canvis en matèria de permisos laborals han de compartir responsabilitats amb l’Estat, ja que són polítiques de protecció social, no només laborals.
A més, creiem que cal ajustar millor les reformes a la realitat de la pime. Tenim una normativa pensada des de la lògica de la gran empresa, però el 98% del teixit empresarial a Espanya el formen autònoms i pimes, que necessiten marcs normatius adaptats a la seva capacitat operativa i organitzativa.
Finalment, posem en qüestió que aquesta ampliació sigui una simple adaptació a la Directiva Europea 2019/1158. L’experiència amb altres permisos, com el de cuidadors, ens mostra que s’ha anat més enllà del mandat europeu, sense mesurar prou bé les conseqüències perquè segons Directiva Europea es marca 5 dies laborables a l’any per utilitzar aquest permís, per persona treballadora, i en canvi l’ordenament intern supera amb escreix la durada del permís de la Directiva, ja que aquesta es refereix a l’any natural i en canvi a l’Estatut dels Treballadors es refereix a cada fet causant.
Reiterem la nostra voluntat de col·laborar amb l’administració en tot allò que ajudi a avançar cap a una societat més conciliadora. Però ho volem fer amb realisme, tenint en compte la diversitat del nostre teixit empresarial i assegurant un equilibri just entre drets laborals i sostenibilitat econòmica.
