En moltes empreses, el canvi és temptador. Però com ens recordava un mentor: “Si funciona, no ho toquis.” Aquesta màxima cobra especial sentit quan lidera l’ego i no l’estratègia.
Montse Soler comparteix una experiència real: després de implementar un model comercial basat en prioritzar clients segons marge i potencial, formar l’equip i aconseguir millorar productivitat i satisfacció dels clients, un nou líder va decidir canviar-ho tot només per deixar la seva empremta. El resultat? Confusió, desmotivació i regressió en els resultats.
Michael Watkins descriu aquesta situació com la “new leader syndrome”: pressa per demostrar vàlua, impulsant canvis visibles però no sempre necessaris.
La lliçó: els equips comercials necessiten coherència, no constants girs de guió. Les empreses necessiten decisions estratègiques, no impulsives. I abans d’innovar, cal entendre què funciona i assegurar-se que qualsevol canvi aporta un veritable valor.
Llegeix l’article complet al VIA Empresa aquí.
