Soler parteix de l’avís europeu a les pimes perquè es preparin per afrontar crisis sistèmiques (des de ciberamenaces fins a conflictes armats) i subratlla que ja no n’hi ha prou amb reaccionar bé, sinó que cal anticipar-se. Inspirat en l’informe de l’expresident finlandès Sauli Niinistö, el text diferencia entre resiliència (recuperar-se després del cop) i resistència (mantenir-se sòlid davant l’adversitat). Així, el repte per a les empreses és deixar de centrar-se només en la reacció i començar a estructurar-se per no desestabilitzar-se quan arriben problemes.
Traspassat a l’àmbit comercial, l’autora descriu situacions freqüents com la dependència de pocs venedors “estrella” o d’uns pocs clients clau, així com els canvis constants d’objectius que desgasten els equips. Aquestes pràctiques mostren que moltes empreses segueixen funcionant en mode reactiu. La resistència, en canvi, implica estructures més diversificades, coherents i previsores, construïdes des de la direcció per garantir continuïtat i solidesa, no només eficiència a curt termini.
Accedeix a l’article complet al mitjà original aquí.
