“L’Estatut del Becari, tal com està plantejat, pot acabar desincentivant la col·laboració de les empreses —sobretot les més petites— amb el sistema educatiu, just en un moment en què cal reforçar el pont entre formació i ocupació”
El Consell de Ministres ha aprovat avui l’avantprojecte de llei de l’Estatut de les persones en formació pràctica no laboral en l’àmbit de l’empresa, més conegut com a Estatut del Becari. Des de l’àrea de relacions laborals de la Cecot, com a entitat patronal, remarquen que hi ha diversos aspectes del text que poden tenir un impacte negatiu en el teixit empresarial, especialment en les pimes, i en el desenvolupament de programes de formació pràctica de qualitat.
Una vegada més, el text s’ha elaborat sense comptar amb la participació de les organitzacions patronals ni, tan sols, de les universitats, que ja han expressat públicament el seu desacord. En altres paraules, el govern tira endavant una regulació que afecta directament empreses i centres educatius sense haver escoltat cap dels dos actors implicats. Aquesta exclusió trenca amb els principis bàsics del diàleg social i genera un text desequilibrat i poc consensuat.
D’altra banda, la proposta legislativa presenta diversos problemes que ja s’han observat en altres normatives recents: fa ús de conceptes jurídics indeterminats que requeriran interpretació judicial, i incrementa tant la càrrega burocràtica com els costos empresarials.
L’Estatut preveu que les empreses compensin les despeses de desplaçament, allotjament o manutenció dels becaris, així com l’accés als serveis interns com menjador o aparcament. Aquesta obligació, sumada a la cotització a la Seguretat Social —vigent des de l’1 de gener de 2024—, suposa un augment significatiu dels costos que pot fer que moltes empreses es replantegin la seva participació en programes de pràctiques.
És precisament aquesta última mesura la que pot generar més conflictes, a causa de la redacció ambigua de l’article corresponent. Tot i que en una primera lectura podria semblar que es refereix a dietes o despeses de transport, la manca de precisió obre la porta a reclamacions molt més àmplies, com ara la cobertura de despeses d’allotjament per a estudiants d’altres territoris. Per posar un exemple, un estudiant d’una universitat del País Valencià que faci les pràctiques a Catalunya podria exigir que l’empresa li pagui el lloguer.
Segons la CRUE (Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles), aquest increment de costos pot provocar una reducció significativa de l’oferta de pràctiques curriculars, tant en el sector privat com en l’administració pública, que en aquest cas requeriria l’aprovació de noves partides pressupostàries per fer front a les compensacions.
“Per a una microempresa, acollir un estudiant en pràctiques suposa una inversió de temps, formació i acompanyament molt superior al que es percep des de fora. Si, a més, s’hi afegeixen més costos i obligacions, moltes deixaran de fer-ho.”
“Cal posar en relleu que l’impacte de l’avantprojecte serà especialment gran per a les microempreses i petites empreses, sectors que conformen la major part del teixit productiu a Catalunya i a l’Estat”, explica Manuel Monfort, responsable de relacions laborals de la Cecot, “i és que quan una empresa compta amb plantilles molt reduïdes, l’acompanyament i orientació d’una persona en pràctiques -sense haver tingut cap mena de contacte previ consistent amb el món laboral- suposa una inversió de temps, recursos humans i supervisió molt superior a la mitjana”. Aquesta dedicació — que implica tutorització, formació inicial, adaptació a processos interns i seguiment continuat — és un cost ocult que avui es veu incrementat per l’obligació de cotitzar, compensar despeses i assumir condicions similars a personal laboral.
En sectors amb més pes dels oficis, com el de la fusta i el moble, on hi predominen les microempreses, la figura de l’aprenent de llarga durada resulta fonamental per assegurar una transferència real de coneixement. Però un marc regulatori que imposa límits estrictes, obligacions de cost elevat i incerteses jurídiques pot provocar que aquestes empreses optin per reduir les estades de pràctiques, renunciïn a acollir-becaris o, fins i tot, abandoni la iniciativa. “La qual cosa resultaria paradoxal: voler dignificar les pràctiques i, alhora, reduir els espais on realment es construeix experiència professional.”
Entre les principals novetats de l’avantprojecte aprovat avui destaquen:
- La limitació del nombre de becaris al 20% de la plantilla de l’empresa (amb un mínim garantit de dos becaris per empresa).
- La definició de drets i obligacions tant per a les empreses com per als becaris, amb una regulació que s’aproxima a la dels treballadors per compte d’altri.
- L’obligació de cotitzar per les persones en pràctiques.
- L’obligació de compensar les despeses derivades de desplaçaments, allotjament o manutenció.
El text també estableix que es presumirà relació laboral si el becari substitueix funcions d’un treballador o si les tasques no estan vinculades directament al programa formatiu. La definició de “relació laboral encoberta” és ambigua i pot portar a interpretacions errònies. Aquesta redacció pot penalitzar pràctiques de major valor formatiu, on l’estudiant participa en activitats reals i significatives, que són precisament les que millor preparen per al món laboral.
A això s’hi suma un règim sancionador desproporcionat, amb multes que poden arribar fins als 225.000 euros, que genera incertesa i pot desincentivar la col·laboració empresarial amb el sistema educatiu.
Des de Cecot es reclama:
- La reobertura del diàleg social, amb participació efectiva de les patronals i els agents educatius.
- Una definició clara i jurídica del concepte de pràctiques no laborals.
- Un règim sancionador proporcional i clarament delimitat.
- Suport específic per a les pimes que vulguin acollir estudiants en pràctiques.
“Les pràctiques formatives són una eina essencial per a la inserció laboral dels joves i un mecanisme de connexió entre el món acadèmic i el productiu. No podem permetre que una regulació mal dissenyada converteixi aquesta oportunitat en un risc per a les empreses”, exposa Monfort.
La qualitat, la coherència amb els objectius formatius i la col·laboració efectiva entre centres formatius i empreses haurien de ser els eixos centrals d’una regulació realment útil i sostenible.
Cecot reafirma el seu compromís amb la formació pràctica com a via d’accés al mercat laboral i demana un Estatut del Becari útil, equilibrat i consensuat, que promogui l’aprenentatge i no penalitzi les empreses que hi aposten.
Tens dubtes? Fes la teva consulta al nostre assessor laboral
Saps que l’assessorament laboral és el més demandat pels socis de la Cecot?
T’oferim assessorament en contractació laboral, informació sobre la jornada laboral, i resolució de dubtes sobre descansos, permisos i llicències. També et resolem dubtes sobre modificacions contractuals, suspensions i extincions de contractes, així com la representació col·lectiva i l’afiliació a la Seguretat Social. A més, proporcionem informació sobre prestacions de la Seguretat Social i assistència en casos d’inspecció de treball, tot oferint orientació sobre el procediment laboral.
