Actualitat

En comerç internacional, identificar i conèixer l’origen de les mercaderies és essencial per garantir el compliment normatiu, accedir a avantatges aranzelaris i evitar riscos. Tant si es tracta d’una empresa exportadora com importadora, entendre el concepte d’origen de les mercaderies, i la diferència entre origen no preferencial i origen preferencial és bàsic per competitivitat i costos a l’hora de treballar en mercats internacionals.

La progressiva implantació o increment d’aranzels per part de molts països converteix en imprescindible entendre que una mateixa mercaderia pugui pagar més o menys taxes a la duana en funció de poder acreditar via documents un determinat origen. Les Duanes analitzen i discriminen mercaderies d’acord amb el seu origen, i aquest no necessàriament ha de correspondre amb el país que ven la mercaderia. A títol d’exemple, podem estar adquirint com a empresa de la Unió Europea una mercaderia d’una empresa de Mèxic, però l’origen del producte ser de la Xina. En aquest supòsit, la Duana considerarà que la mercaderia és xinesa, tot i que provingui de Mèxic, i per tant aplicarà, si s’escau, els aranzels i restriccions d’una mercaderia provinent de la Xina.

En un context global marcat per la competència internacional, els controls duaners i la proliferació d’acords comercials, l’origen de les mercaderies s’ha convertit en un element clau per a qualsevol empresa que importi o exporti. És fonamental entendre com aquest concepte afecta els aranzels, la documentació, la logística i possibles restriccions per accedir a un mercat.

Determinar correctament l’origen no és només un requisit legal: és una eina de competitivitat que pot reduir costos, agilitzar operacions i obrir portes a nous mercats. A més, moltes empreses tenen en consideració les normes d’origen i els aranzels a l’hora de decidir on fabricar un determinat producte.

Imaginem per exemple una empresa del sector de l’automoció que disposa de plantes productives a la Unió Europea i al Marroc, i que té per objectiu exportar als Estats Units. El fet que actualment el Marroc es beneficiï d’un aranzel més reduït amb els Estats Units que els països de la Unió Europea, pot determinar que la producció es realitzi en un mercat o altre. De la mateixa manera, i si som importadors, comprar en mercats internacionals amb acord comercial vigent, pot comportar importants reduccions de costos.

Considerem finalment una empresa de la Unió Europea que importi components de la Xina i que el mercat final siguin els Estats Units. L’empresa en qüestió es pot veure directament afectada per uns aranzels molt elevats a menys que pugui justificar documentalment que s’ha realitzat una transformació suficient del producte, i per tant s’ha modificat l’origen de la mercaderia.

Què entenem per l’origen de les mercaderies? (Origen no preferencial)

Abans de parlar de l’origen de mercaderies, és fonamental tenir clar el concepte de la classificació de les mercaderies. No entrarem a fons en aquest tema, ja que seria objecte d’un altre article separat, però cal destacar que tota mercaderia, per defecte, té un equivalent numèric acceptat en l’àmbit internacional (tret d’alguns països molt minoritaris). Per tant, qualsevol empresa que vulgui operar en comerç internacional necessita conèixer i determinar quins són els equivalents numèrics de les mercaderies que compra o ven en l’àmbit internacional. Totes les polítiques aranzelàries es basen en aquesta classificació de mercaderies per determinar quins requisits s’apliquen per a la importació o exportació de mercaderies. Per a més informació sobre classificació de mercaderies podeu accedir a:

Per tancar el cercle, i només en l’àmbit d’introducció, totes les empreses de la Unió Europea (i també de fora de la Unió Europea, que hi vulguin vendre els seus productes), poder consultar la pàgina web oficial de la Comissió Europea Access2markets i poder verificar així tots els requisits per exportar o importar mercaderies i, entre altres informacions, les normes d’origen aplicables.

Un cop feta aquesta breu exposició sobre la classificació de mercaderies, passem a parlar de què entenem per origen no preferencial.

Entenem com a origen no preferencial el país on es considera que una mercaderia ha estat fabricada o ha adquirit la seva forma final. Aquest origen s’utilitza per a molts elements clau en comerç internacional. En destaquem els més importants:

–        Preparació d’Etiquetatge i informació al consumidor (el conegut segell “Made in” present en la majoria de productes).

–        Elaboració de les Estadístiques comercials dels intercanvis de mercaderies.

–        Implantació de Mesures de política comercial com són les mesures anti dumping, sancions, restriccions o prohibicions d’importació.

–        Aplicació de normatives específiques per a determinadescategories de productes: normes sanitàries, requisits tècnics, de seguretat o de doble ús, entre molts d’altres.

La determinació d’aquest origen de mercaderies es basa en dos principis:

a)Mercaderia totalment obtinguda

S’aplica a productes agrícoles, minerals o animals nascuts i criats en un país concret.

b)Última transformació substancial

Quan els components provenen de diversos països, l’origen es determina pel lloc on la mercaderia ha experimentat l’última transformació que li ha canviat la naturalesa, funció o classificació aranzelària.

Exemples:

• Un oli d’oliva elaborat a Espanya amb olives espanyoles → Origen: Espanya.
• Supòsit d’una peça de confecció cosida a Catalunya amb teixit procedent de Turquia → Origen: Catalunya/Espanya (si la confecció compleix el criteri de transformació substancial).
• Una màquina muntada a la UE amb peces xineses, però amb un procés final d’assemblatge complex i que comporti un elevat valor afegit → Origen: UE.

Dels exemples abans esmentats, podem determinar que així com els supòsits englobats en la primera categoria (mercaderies totalment obtingudes), són en general força clars, en el segon supòsit (Última transformació substancial), poden generar més dubtes d’interpretació per part de les autoritats duaneres.

En qualsevol cas, i per determinar quin és el grau de transformació per a cada mercaderia, cal verificar la informació en el Codi Duaner de la Unió (CAU). Adjuntem l’enllaç per accedir al document vigent (i pendent de reforma):

Per a l’acreditació de l’origen no preferencial de mercaderies, s’utilitza com a prova documental en molts països el Certificat d’origen emès per les Cambres de Comerç.

Es tracta d’un document fet servir per empreses exportadores per complir els requisits duaners, consulars, o de crèdits documentaris, que certifica l’origen de les mercaderies que s’exporten. Aquesta certificació resulta imprescindible per determinar l’aranzel aplicable a la importació en el país de destí de la mercaderia.

Què s’entén per origen preferencial?

Passem a analitzar seguidament què significa per les empreses l’origen preferencial de mercaderies. L’objectiu és que les empreses es puguin beneficiar de reduccions o eliminacions d’aranzels en el comerç amb països que tenen un acord comercial amb la Unió Europea amb la intenció d’afavorir els intercanvis comercials entre els països beneficiaris.

L’origen preferencial de mercaderies es basa en normes específiques establertes en cada acord signat  per la Unió Europea i el país o àrea geogràfica en qüestió, i només té finalitat aranzelària.

Justificar l’origen preferencial és especialment rellevant per a empreses que exporten a mercats com per exemple:

• El Regne Unit (Acord de Comerç i Cooperació),
• Canadà (CETA),
• Japó,
• Corea del Sud,
• Vietnam,
• Països del Mediterrani i Turquia,
• Mèxic, Colòmbia, i els països de Mercosur (pendent de ratificació), entre d’altres.

La Unió Europea té acords de cooperació signats amb molts països i àrees econòmiques, i està en procés de negociació amb altres nacions.

Un producte amb origen preferencial pot entrar al país destinatari pagant menys aranzels (o directament pagant 0 aranzels), fet que millora la competitivitat de l’exportador i redueix costos a l’importador.

MAPA DELS ACORDS COMERCIALS SIGNATS PER LA UNIÓ EUROPEA

Adjuntem seguidament un mapa amb els acords comercials signats o pendents de negociació per part de la Unió Europea.

Font: Comissió Europea (14/11/2025)

Com es determina l’origen preferencial?

Per a conèixer l’origen preferencial d’una mercaderia i si una empresa se’n pot beneficiar o no, cal analitzar amb atenció cada acord preferencial i que pot establir regles d’origen específiques, i que no necessàriament siguin les mateixes que per a altres països. Aquestes regles ens indicaran en cada cas quins són els processos productius necessaris perquè un producte es consideri originari d’un país concret, i al mateix temps quina és la manera de documentar-ho per part de les empreses implicades.

Les tipologies més habituals en el cas de processos productius són:

–        Canvi de classificació aranzelària

El producte final ha de canviar de partida (canvi de capítol, partida o sub partida) respecte als materials no originaris utilitzats.

–        Regla de valor afegit

Es limita el percentatge màxim de materials no originaris que es poden fer servir o, alternativament, es requereix un percentatge mínim de valor afegit local.

–        Operacions específiques

Alguns productes han de complir processos industrials de fabricació detallats (per exemple, filatura en tèxtil, laminació en acer, etc.).

Exemples pràctics:

• Un equip industrial assemblat a Terrassa amb components internacionals pot adquirir origen preferencial si el muntatge final suposa un canvi de partida o compleix el percentatge de valor afegit.
• Un producte alimentari processat a Espanya amb ingredients extracomunitaris pot ser originari si compleix la regla específica del seu codi TARIC.

Proves i certificacions d’origen preferencial

Tan important és conèixer l’origen preferencial de mercaderies com la seva justificació. Perquè un producte gaudeixi de preferències aranzelàries, l’exportador ha de proporcionar una prova d’origen documental vàlida, i que vindrà determinada en cada cas per l’acord signat amb la Unió Europea.

S’adjunta a continuació els principals sistemes per acreditar l’origen preferencial de mercaderies, destacant que els primers dos sistemes són el més implantat per part d’empreses que regularment operen en comerç internacional:

● Sistema REX (Registered Exporter)

Mecanisme que permet a exportadors registrats realitzar declaracions d’origen en factura sense necessitat d’obtenir un certificat. Es tracta d’un registre a nivell de la Unió Europea. S’utilitza en acords moderns com el CETA pel Canadà, Japó o Vietnam, i també en el SGP.

● Número d’Exportador Autoritzat

Es tracta d’un estatut concedit per les duanes de l’estat membre (a Espanya, l’AEAT) que permet a l’empresa emetre declaracions d’origen preferencial sense limitació de valor.

● Certificat EUR.1

Es tracta d’un document emès per les duanes i aplicable a bona part dels acords comercials.

● Certificat EUR-MED

Fòrmula utilitzada en el sistema PanEuroMed, que permet acumulació d’origen entre diversos països mediterranis i europeus i l’emet la Duana del país SPG (Sistema de Preferències Generalitzades).

● Form A

Document que permet fer importacions a la UE amb preferència unilateral en el marc del Sistema de Preferències Generalitzades, i actualment només utilitzat per països on no han implementat el sistema REX. L’emet la Duana del país exportador.

Responsabilitats de les empreses

Tant les empreses exportadores com les importadores tenen obligacions clares en relació amb la gestió documental de l’origen de les mercaderies:

• Verificar l’origen dels materials i components fets servir i no fer servir certificats caducats o no vàlids.
• Evitar declarar l’origen preferencial sense complir les regles.
• Mantenir la traçabilitat documental: factures, especificacions tècniques, fitxes de proveïdors, processos de fabricació.
• Conservar les proves durant el període legal (normalment, 3–5 anys).
• Assegurar coherència entre el procés productiu real i la declaració presentada

No hem d’oblidar que la incorrecta declaració pot tenir conseqüències negatives per a l’empresa, i que en cas d’inspecció per les autoritats duaneres, una determinació errònia pot comportar entre d’altres:

• La liquidació retroactiva d’aranzels
• Sancions econòmiques
• Pèrdua de confiança del client estranger en la nostra empresa
• Revocació de l’estatus d’exportador REX

Consells pràctics per a les empreses per gestió documental de l’origen de les mercaderies

Moltes empreses del territori treballen amb recursos limitats i departaments internacionals reduïts. Adjuntem algunes pautes que poden ajudar a fer més senzilla tot aquest procés.

• Crear un dossier d’origen per producte: Incloure materials, proveïdors, processos, codificació TARIC i justificació de l’origen. Es pot demanar un informe d’origen a entitats com les Cambres de Comerç, o sol·licitar un informe vinculant a Duanes en matèria d’origen.

• Formar periòdicament el personal de compres, logística i exportació: Tot el personal del departament internacional d’una empresa ha de tenir coneixements actualitzats sobre la normativa d’origen i les seves implicacions.

• Revisar les regles d’origen periòdicament: Els acords comercials evolucionen i les regles canvien
  
• Establir compromisos clars amb proveïdors internacionals: Sol·licitar declaracions d’origen i assegurar que siguin fiables.
  
• Comunicar l’origen als clients amb precaució: Evitar declaracions sobre l’origen de mercaderies no justificades o massa generals que puguin portar a errors.
  
• Demanar assessorament previ abans de realitzar l’exportació o importació d’una mercaderia.

Annexos

Glossari bàsic

• Origen no preferencial: país de producció a efectes generals.
• Origen preferencial: origen que permet beneficis aranzelaris.
• Transformació substancial: procés que dona a un producte la seva forma final.
• Valor afegit: part del valor que es genera en el país d’exportació.
• Acord de Lliure Comerç (FTA): acord entre països per facilitar el comerç
• Codi Duaner de la Unió: Conjunt de normes que regulen el comerç de productes entre la Unió Europea i estats tercers

Principals acords comercials de la UE

Link oficial per accedir als acords comercials de la Unió Europea vigents i en procés de negociació aquí.

Conclusions

L’origen de les mercaderies és molt més que una formalitat duanera: és un element estratègic que afecta costos, agilitat operativa i competitivitat internacional. Les empreses que el gestionen de manera correcta redueixen riscos, milloren la relació amb els seus clients estrangers i aprofiten els avantatges dels acords comercials de la Unió Europea.

Des de Cecot, oferim suport, formació i assessorament per ajudar les empreses a navegar aquest entorn complex i aprofitar totes les oportunitats del comerç internacional.

El punt de trobada dels professionals de l’àrea internacional, importació, exportació i comerç exterior

El Club d’Internacionalització és l’espai especialitzat en tot allò relacionat amb el desenvolupament de nous mercats, la gestió de les operacions d’importació i exportació, l’adequació a l’operativa global, el compliment de les normatives o l’establiment d’aliances estratègiques internacionals.