Àngel Buxó: “Les millores socials sempre han de ser negociades, és legítim que els sindicats lluitin per aconseguir millores en aquests sentits. Però no hem d’oblidar que les empreses han de ser competitives i aquí hem d’ajudar tothom. Administració, empresariat i plantilles”.
- La patronal alerta que la mesura que no millora ni la productivitat, ni la competitivitat i, en canvi, augmenta els costos laborals de les empreses, sobretot en les pimes.
- La Cecot refusa la imposició de la jornada laboral per decret, sense tenir en compte les peculiaritats dels sectors empresarials.
Terrassa, 19 de desembre de 2024. La patronal multisectorial catalana Cecot es referma en el seu posicionament en contra de la proposta del govern de reduir la jornada laboral efectiva a 37,5 hores setmanals, i ha expressat la seva preocupació per l’impacte negatiu que aquesta mesura podria tenir en el teixit empresarial, especialment en les petites i mitjanes empreses. A més, adverteix que aquesta mesura no només afectarà les empreses, sinó també les dinàmiques de la negociació col·lectiva i l’autonomia de les parts negociadores, sindicats i patronals.
L’assessor de recursos humans de la patronal, Àngel Buxó, ha subratllat que la proposta del Ministeri de Treball, que afecta aquelles empreses amb convenis laborals que superen les 1.712 hores anuals, altera el principi fonamental de la negociació col·lectiva, un pilar essencial per a les relacions laborals a Espanya. “La negociació col·lectiva sempre ha estat el camí per abordar les reduccions laborals, i ara ens trobem amb una mesura imposada per decret, sense tenir en compte les peculiaritats de cada sector ni la realitat de cada empresa”, ha destacat Buxó. “La negociació col·lectiva ha estat el mètode per a establir les condicions laborals en què les empreses i els treballadors arriben a acords. Ara, la mesura imposada pel govern trenca aquest model, que fins ara ha funcionat bé”, ha manifestat.
Segons l’ ”Indicador Cepyme sobre la Situación de las Pymes Españolas‘ elaborat pel Servei d’Estudis de la Confederación Española de la Pequeña y Mediana Empresa (Cepyme), els costos laborals de les petites i mitjanes empreses ha crescut un 4,2% interanual en el tercer trimestre de 2024 i acumulen una pujada del 18,1% des de 2019, fet que ha provocat efectes negatius sobre la rendibilitat, la productivitat i l’ocupació. Aquesta pujada del darrer trimestre, que es redueix al 3% si s’ajusta per l’efecte de a inflació, ha suposat el major ritme des del juny de 2021 i ha demostrat la disparitat en funció de la grandària de les companyies, ja que les petites empreses han experimentat un increment del 19,3% dels seus costos laborals, davant del 15,3% que han suportat les mitjanes.
Un dels efectes més perjudicials que preveu la Cecot en la proposta de la ministra Yolanda Díaz és l’impacte de la mesura en les microempreses i persones treballadores autònomes, “que tindran poques alternatives per adaptar-se”. Buxó ha explicat que, en aquests casos, moltes petites empreses es veuran obligades a cobrir la reducció de jornada amb més hores de treball de l’autònom o contractant més personal, una solució difícil d’assumir per a moltes pimes. “Per exemple, una microempresa amb un sol treballador que ha de reduir mitja hora al dia, es veurà obligada a cobrir aquesta reducció amb més hores de l’autònom o contractant més personal, una solució difícil d’assumir”, ha expressat Buxó. Aquesta situació genera un impacte desigual entre les microempreses i les grans corporacions, que tenen més capacitat per adaptar-se als canvis.
Un altre aspecte que des de la patronal es considera important és l’impacte en els treballadors a temps parcial. Tot i que la seva jornada no es veurà reduïda, sí que es preveu un augment dels seus salaris, ja que passaran a rebre entre un 4% i un 6% més, segons els convenis sectorials. Aquest increment salarial, per altra banda, pot generar tensions en els costos laborals i contribuir a l’augment dels preus de béns i serveis.
A més, Buxó ha advertit que la mesura imposada no aborda altres problemes laborals importants, com l’absentisme laboral, que afecta un 10% de la població activa i que també hauria de ser una prioritat per a millorar l’eficiència del sistema laboral. “Cal un debat més profund sobre com equilibrar les millores laborals amb la competitivitat de les empreses, per tal que puguem continuar sent competitius tant en l’àmbit intern com internacional”, ha conclòs Buxó. “Ser més productiu, si no som més competitius, tampoc ens resoldrà la situació. Perquè produir més i millor no és garantia que ens comprin més, per tant, si no venem, com millorarem socialment? Hi ha més vectors que cal posar en joc per abordar la situació de manera global i estructural, a través del diàleg social i la negociació col·lectiva. Perquè aquí hauríem d’abordar aspectes com la burocràcia, la simplificació administrativa, la fiscalitat, etc. que afecten directament la competitivitat empresarial”, afegeix Àngel Buxó.
Finalment, la Cecot recorda que les millores socials sempre han de ser fruit de la negociació col·lectiva, una pràctica legítima que ha de garantir l’equilibri entre els drets laborals i la competitivitat de les empreses. “Les empreses han de ser competitives per garantir l’ocupació i la sostenibilitat econòmica”, ha afegit Buxó. En aquest sentit, la patronal fa una crida a la reflexió sobre les conseqüències d’aquesta reforma i la necessitat d’un diàleg constructiu que permeti trobar solucions que beneficiïn a la totalitat de parts.
