En aquesta entrevista, l’economista Miquel Puig analitza el moment actual de la indústria catalana, els factors globals i locals que en condicionen l’evolució, i els principals reptes que han d’afrontar les empreses per mantenir la seva competitivitat en un entorn complex i canviant en el marc dela jornada «El futur de la indústria catalana» celebrada a Manresa.
Com definiria el moment econòmic actual que travessa la indústria catalana? Quins factors globals i locals estan condicionant més la seva evolució?
Jo crec que és un moment positiu, però incert. És a dir, positiu perquè la indústria catalana ha demostrat al llarg de les últimes dècades que és capaç de competir internacionalment, d’obrir-se, de guanyar mercats, de guanyar nivells de qualitat, però al mateix temps el moment geopolític és un moment de confusió. Confusió sobretot als Estats Units, però també confusió arreu del món.
Quins són, al seu parer, els reptes més immediats que han d’afrontar les empreses industrials catalanes per mantenir o reforçar la seva competitivitat?
Personal, és a dir, la captació, retenció i millora del talent i la innovació, és a dir, estar sempre a la punta del mercat perquè hi ha molts països que s’estan industrialitzant, la competència va augmentant i per tant la indústria ha de mantenir-se al capdavant i això vol dir innovar.
Ha posat l’accent en la demografia com un vector clau. Tenim un problema estructural amb l’escassetat de talent qualificat? I com poden actuar les administracions, però també les empreses, per fer-hi front de manera eficient?
Tenim un problema, efectivament. L’avantatge és que el té tothom. És a dir, que és una escassetat mundial de talent. Per tant, tinguem present això. Tenim un problema, però el té tothom. Com ho hem de fer? Formant millor la nostra gent i, des del punt de vista de les administracions públiques, formació, formació, formació, que vol dir formació des de petits, fer un esforç molt gran pels nens petits. Per què? Perquè ja que no ens neixen criatures però ens ve immigració, és important que els fills d’aquests immigrants, que normalment a casa no troben l’entorn per formar-se, els formem bé des del primer dia. Aquest és el gran repte com a país. Després, des del punt de vista de l’empresa, ser atractius i retenir el talent.
En aquest entorn de canvi accelerat —tecnològic, geopolític i demogràfic—, quin paper creu que han de jugar les empreses?
Les empreses són, a veure, és la solució. És a dir, el que crea recursos per poder pagar les pensions, per poder pagar la salut, són les empreses que en el dia a dia són capaces de competir en el mercat. Per tant, és que no és aquest paper, és que són els protagonistes.
Per acabar… Sr. Puig, tenint en compte l’impuls de la sobirania estratègica per part de la UE, els conflictes i situació geopolítica, el desenvolupament econòmic d’Espanya els darrers mesos, entre altres, quin escenari dibuixaria per les empreses? Podem dibuixar un escenari optimista? Podem dibuixar un escenari d’oportunitat? Què caldria per dibuixar un escenari així?
A veure, efectivament, podem dibuixar un escenari optimista. Jo he intentat fer-ho, però els tres empresaris que m’han seguit, jo diria que ho han fet òptimament, estem segurament en el millor lloc del món en aquest moment, que és Europa. Europa té unes oportunitats extraordinàries. En bona part perquè als Estats Units li està donant el testimoni, per tant depèn de nosaltres. Exclusivament estem en el millor lloc del món en un moment confús, amb molta incertesa, però un bon moment, sens dubte.
