L’assessora de comerç de la Cecot, Mercè Clavel, va participar el dilluns 19 de maig a la tarda al Parlament de Catalunya en el marc del Projecte de llei de modificació de la Llei 18/2017 de comerç, serveis i fires, i del Decret llei 1/2009 sobre equipaments comercials.
Abans d’endinsar-se a parlar sobre el projecte de llei va voler posar el focus en la situació actual del comerç com a sector econòmic estratègic clau de l’economia del nostre país i en la urgència de revisar la normativa vigent per adaptar-la a la realitat del sector i garantir la viabilitat del comerç de proximitat.
També va fer menció de la unificació d’horaris comercials. Hi ha consens entre entitats comercials a eliminar el canvi entre horari d’estiu i d’hivern. Cecot Comerç aposta per establir un horari màxim de tancament únic a les 21:30h, afavorint una regulació més clara i adaptada a les realitats del sector.
Ella va parlar d’un excés de regulació; tant en l’àmbit estatal com autonòmic. Va denunciar l’excessiva càrrega reguladora que afecta el comerç, amb normatives duplicades i sovint innecessàries, que posen en risc la viabilitat de petites empreses. Va reclamar una simplificació normativa que faciliti la competitivitat i la innovació.
Durant la seva compareixença, l’assessora va destacar tres aspectes del projecte de llei que des de Cecot Comerç es considera adient revisar:
- Obligació del punt de recollida a menys de 500 metres: Actualment, el projecte de llei modifica l’apartat 3 de l’article 16 de la Llei 18/2017 introduint una exigència perquè les empreses d’oferir un punt de recollida en un espai proper a menys de 500 metres del comprador si està ubicat en Trama Urbana Consolidada. La proposta de Clavel és flexibilitzar aquesta obligació, fent-la optativa o eliminant la limitació dels 500 metres perquè el punt de recollida pugui estar situat en qualsevol lloc que la botiga consideri adequat. En aquest sentit, aquesta mesura parteix d’una lògica pensada per grans ciutats, amb alta densitat comercial i urbana, però no és aplicable a molts municipis petits o zones amb una configuració territorial dispersa. Imposar aquest criteri en contextos on la distribució urbana no ho permet pot suposar una càrrega logística i econòmica inassumible per a molts comerços.
- “Botigues fosques”: Clavel va proposar millorar la redacció i flexibilitzar les obligacions referides a les anomenades “botigues fosques”, que apareixen en els articles 1.1 i 1.3 del projecte de llei. Per exemple: en cap cas tindran consideració de botiga fosca els espais, localitzacions o establiments que donen servei al canal online de les empreses que operen principalment en format de venta presencial. Les botigues fosques han de disposar d’espai interior o exterior, per a l’espera dels vehicles i/o dels repartidors.
A més, Clavel va suggerir eliminar la menció directa a les botigues fosques, atès que aquest model comercial és pràcticament inexistent a Catalunya. Les botigues fosques són establiments que no tenen atenció al públic presencial i que operen exclusivament per a la venda en línia amb repartiment a domicili mitjançant missatgers, un model comercial és pràcticament inexistent a Catalunya en l’actualitat.
- Promocions i descomptes en cascada: Finalment, va proposar incorporar a l’article 1.8 del projecte de llei la regla especial de l’apartat 5è de l’article 6 bis de la Directiva 98/6/CE, que regula les promocions i descomptes “en cascada” o “reduccions progressives de preu” com ja han fet varis estats europeus:“Els Estats membres podran disposar, que quan la reducció del preu s’augmenti progressivament, el preu anterior sigui aquell preu sense reduir abans de la primera aplicació de la reducció”A banda, es proposà també que les baixades de preu puntuals amb finalitat d’evitar el malbaratament alimentari no és pot veure limitat per els condicionats establerts per el prop article 1.8. proposat al projecte de llei.
A banda d’aquests punts, Clavel va fer una reflexió general sobre l’excés de regulació, tant en l’àmbit estatal com autonòmic. Va denunciar la càrrega normativa duplicada i sovint innecessària que afecta el comerç i en dificulta la viabilitat, especialment per a les petites empreses. Va reclamar una simplificació normativa que afavoreixi la competitivitat i la innovació.
Pel que fa a la desigualtat d’aplicació de les normatives, Clavel va alertar que moltes lleis no s’interpreten ni s’apliquen de la mateixa manera entre ajuntaments, cosa que genera inseguretat jurídica. Va reclamar l’establiment de criteris comuns per garantir una aplicació homogènia de les lleis al territori. Com a exemple, va citar la Llei 15/2020 del 22 de desembre dels APEUS (Àrees de Promoció Econòmica Urbana), una eina amb gran potencial per dinamitzar els eixos comercials i adaptar-se als nous models de negoci, però que corre el risc de quedar en un calaix tot i haver estat àmpliament consensuada pel sector.
També va abordar l’actual estructura de l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), que penalitza especialment les empreses amb més d’un establiment, ja que tributen per cada punt de venda un cop superat l’1M€ de facturació, independentment dels beneficis. Clavel va proposar una reformulació de l’impost perquè deixi de tenir una funció recaptatòria i es transformi en una eina censal, amb un recàrrec sobre la imposició directa basat en els beneficis, que promogui la creació de teixit empresarial i activitat econòmica local.
Finalment, va demanar incloure en la compareixença la necessitat d’una millor harmonització fiscal del comerç electrònic. Clavel va defensar una fiscalitat europea comuna per posar fi a les pràctiques d’elusió fiscal de grans plataformes internacionals. Va remarcar que tots els canals de venda han de competir en igualtat de condicions fiscals i amb els mateixos estàndards de protecció per al consumidor.
No et perdis la seva intervenció i la ponència sencera aquí: visualització de vídeo
