La taula rodona organitzada pel BBVA al saló BNEW va posar el focus en com aplicar la intel·ligència artificial a l’empresa perquè la transformació sigui “profunda i duradora”. La intel·ligència artificial ja té un impacte directe en el teixit empresarial, tant en l’optimització de processos interns com en la manera com les empreses es relacionen amb clients i proveïdors. Tot i això, per tal que no es converteixi en una simple tendència, les companyies han de reflexionar sobre quin paper pot jugar realment en la seva estratègia. No només per millorar l’eficiència i la rendibilitat, sinó també per generar benestar en les persones que hi treballen. La clau, segons els experts, és que la IA sigui un recurs transversal i integrador, sempre al servei del factor humà.
“Al BBVA sempre hem apostat per ser capdavanters en innovació. Ens vam anticipar amb la digitalització i ara ho fem amb la IA. Els últims anys la nostra dimensió ens ha permès incrementar les inversions en tecnologia i dades. Fa més de 15 anys que fem servir IA en àrees com el risc i la detecció de frau. Ara estem centrats a aprofitar-la també per agilitzar processos interns i per oferir millor servei al client. Per això hem arribat a un acord amb OpenAI i Google: disposem de més d’11.000 llicències de ChatGPT i també fem servir Gemini. Això fa que la IA ja sigui una eina quotidiana per a la nostra plantilla”, va explicar Ricardo Oliver, Head of Data de BBVA a Espanya.
Aquest va ser un dels missatges destacats de la sessió que va organitzar dimecres el BBVA a la Barcelona New Economy Week (BNEW), amb l’objectiu de debatre com la IA pot consolidar-se com una autèntica palanca de competitivitat empresarial. Oliver va subratllar que el repte no és incorporar IA perquè sí, sinó trobar els àmbits en què pot generar un canvi real.
«La transformació tecnològica s’ha de vincular a la història i als valors de cada organització»
La innovació també va ser un dels punts remarcats per Frit Ravich, companyia familiar especialitzada en patates fregides, snacks i distribució de marques. La seva CEO, Judith Viader, va recordar que sempre han tingut la innovació com a part del seu ADN: «Vam ser precursors a l’hora d’automatitzar el nostre magatzem i sistema de comandes, però tenim clar que el futur de la IA passa perquè ens ajudi a millorar tant l’experiència del consumidor com de la nostra plantilla”. Viader va insistir que aquesta transformació tecnològica s’ha de vincular a la història i als valors de cada organització i, sobretot, ha d’implicar tota la plantilla: “tots els empleats, sense deixar enrere ningú enrere». A més, va reivindicar el valor de combinar dades i IA: «Hem creat una intel·ligència de mercat per portar a terme accions que tinguin un impacte real sobre el consumidor final».
En un àmbit molt diferent, GTD, empresa d’enginyeria de software amb clients en defensa, aeroespacial i nuclear, també ha trobat en la IA una aliada. El seu president, Àngel Ramírez, va explicar que la utilitzen per resoldre tasques quotidianes i que això els ha permès estalviar fins a quatre hores setmanals per persona. Quan desenvolupen un nou software, reparteixen la feina: “L’enginyer porta la part creativa, mentre que la IA s’encarrega de les tasques mecàniques». Va alertar que el gran repte d’aquesta tecnologia passa per «reduir el seu consum d’energia i la mida dels xips» i va aconsellar a les empreses que vulguin aplicar-la que «entrenin la seva IA amb dades pròpies» i que deixin les decisions finals «per als éssers humans».
El paper clau de les pimes
Mentre que les grans corporacions disposen de recursos per integrar la IA de manera autònoma, la situació és diferent per a les petites i mitjanes empreses. En aquest punt, Oriol Alba, secretari general de la patronal Cecot, va subratllar la necessitat d’acompanyar-les en aquest camí: «És responsabilitat de tots, perquè són la columna vertebral de la nostra economia. Partint d’això, és fonamental obrir un debat sobre en quins aspectes la IA pot ser útil i a quin lloc ha de situar-se el factor humà».
«La IA no es quedi simplement en una anècdota, sinó que marqui la diferència»
Alba va recomanar a les pimes que facin «una anàlisi profunda» sobre les aplicacions de la IA, amb l’objectiu que tingui un impacte real en la seva operativa i que «la IA no es quedi simplement en una anècdota, sinó que marqui la diferència». També va remarcar la importància de comptar amb persones capaces d’impulsar la innovació i de «buscar bons companys de viatge» que facilitin la transformació.
Cap a una transformació cultural
Per tancar la sessió, Ricardo Oliver va remarcar que el repte implica fer que la transformació derivada de la IA sigui permanent i cultural: “Hem de treballar perquè la IA s’integri plenament en les organitzacions. Des del BBVA volem liderar aquest canvi i acompanyar tant les persones com les empreses en aquest procés”.
