Cada vegada són més les empreses familiars que afronten un debat estratègic fonamental: mantenir la direcció dins de la família o obrir-la a un perfil professional extern. El Fòrum Cecot va reunir recentment experts i empresaris per reflexionar sobre aquesta qüestió en una taula rodona titulada El repte del lideratge extern en l’empresa familiar.
Segons va exposar Ignasi Rafel, head hunter i coautor del llibre El director general extern a l’empresa familiar, aquest pas sol produir-se quan l’empresa ha assolit una dimensió i una complexitat que exigeixen una gestió professionalitzada, o quan el nombre de branques familiars fa difícil mantenir l’equilibri intern. Externalitzar la direcció general pot ser la clau per garantir la continuïtat a llarg termini de l’empresa, però és una decisió que implica reptes culturals, organitzatius i de confiança.
Quan externalitzar?
No hi ha una única resposta. El moment arriba quan el lideratge familiar ja no pot absorbir la complexitat de l’organització o quan la voluntat de la família és preservar el seu paper de govern i propietat, alliberant la gestió operativa a mans professionals.
Què cal tenir clar abans de fer-ho?
El debat va destacar tres elements imprescindibles:
- Consens familiar en la decisió.
- Definició clara del per què i per a què es vol un director extern.
- Convicció real de separar gestió i govern.
Com fer-ho amb garanties?
Definir bé el perfil professional necessari és essencial, així com reforçar els òrgans de govern perquè puguin exercir el seu rol de supervisió i orientació estratègica. La cerca del candidat no pot ser fruit de l’atzar: és recomanable posar-la en mans d’experts que entenguin la singularitat de les empreses familiars.
Què passa després de la incorporació?
El procés no acaba amb la contractació. Cal establir el nivell adequat d’autonomia i, sobretot, construir una relació de confiança mútua. Rafel apuntava que aquesta confiança requereix paciència i generositat, compliment dels compromisos i, finalment, resultats.
Els testimonis de Núria Betriu, consellera delegada de Pastissart, i Laia Guilera, consellera de Manusa, van aportar la visió de qui ja ha viscut aquest procés. Coincideixen que “aprendre a deixar fer i confiar” és, probablement, el repte més difícil per a la propietat, però també el més necessari per garantir que el talent extern pugui desplegar tot el seu potencial.
El debat va deixar clar que l’externalització de la direcció no és una fórmula universal ni immediata, sinó un camí que cada família ha de recórrer en funció de la seva història, els seus valors i el seu projecte de futur. El que sí sembla inqüestionable és que, davant l’augment de la complexitat i la voluntat de sostenibilitat a llarg termini, aquesta opció guanya pes com a via per assegurar que les empreses familiars continuïn sent motors econòmics i socials.
