Elisabeth Garcia, ambientòloga i tècnica de l’Oficina de Transició Energètica de la Cecot
Diàriament llegim, sentim o veiem algun missatge que parla sobre sostenibilitat o desenvolupament sostenible, però si preguntem què s’entén per sostenibilitat probablement la majoria de les persones tindrà un coneixement molt reduït de l’abast real d’aquest concepte, inclús es pot donar sovint certa estigmatització en associar sostenibilitat amb normatives que les empreses consideren difícils d’acomplir, que els hi consumeixen recursos i que no els hi aporten valor.
Per aquest motiu volem portar-vos una aproximació al concepte de sostenibilitat que us pot ajudar a entendre la magnitud d’aquesta paraula i comprendre que el creixement sostenible no és una qüestió d’ideologia, sinó que és el més rendible si tenim en compte que és la forma més adaptativa i resilient que hi ha de creixement.
Per sostenibilitat o creixement sostenible s’entén aquell tipus de creixement que pot satisfer les necessitats del present sense comprometre l’habilitat de les futures generacions de satisfer les seves pròpies necessitats.
Com tradicionalment s’ha associat aquestes “necessitats” amb “recursos naturals”, sovint el concepte de sostenibilitat s’ha vist reduït a aspectes ambientals, que és només un dels 3 punts claus que realment engloba.
En canvi, i des del principi de la creació de la terminologia desenvolupament o creixement sostenible (Informe Brundtland, 1987), es va plantejar la necessitat que l’enfoc fos integral per tal que es pogués donar una prosperitat social, econòmica i ambiental amb l’objectiu d’aconseguir un futur més equitatiu, resilient i harmoniós.
Aquesta definició global els darrers anys s’ha traslladat i adaptat a l’àmbit de l’empresa, on acostumem a veure plans estratègics basats en aspectes ESG o ASG (Environment, Social, Gobernance).
Per tant, podem dir que la sostenibilitat té tres punts claus:
- La sostenibilitat ambiental, aquella que intenta preservar el medi ambient i la biodiversitat però sense renunciar al progrés econòmic i social.
Hi ha multitud d’exemples d’activitats que han viscut com la sobreexplotació d’un recurs ha compromès seriosament la continuïtat o supervivència d’un model de negoci, sobretot quan el negoci depèn d’una única font o via de recursos: la pesca, l’agricultura, i molts altres sectors basats en recursos primaris o dependents d’aquestes activitats del sector primari.
- La sostenibilitat econòmica: seria aquella que posa èmfasi a mantenir la rendibilitat econòmica d’aquelles activitats que es centren a mantenir la sostenibilitat ambiental i social.
Actualment les entitats financeres ofereixen finançaments amb millors condicions a les empreses que demostren tenir implementades i planificades mesures en sostenibilitat.
- La sostenibilitat social, que busca l’estabilitat i prosperitat de la societat.
Aquelles empreses que atrauen talent, que integren dins del seu model de negoci el benestar social, les necessitats de la comunitat i els drets humans, són empreses més estables i amb una major implicació dels seus col·laboradors que contribueix a tenir una economia sostinguda en el temps.
És a dir, aquelles activitats que tinguin en compte la sostenibilitat ambiental i la sostenibilitat social en el seu model de negoci són les que aconseguiran tenir sostenibilitat econòmica, ja que hauran apostat per un model adaptat a les necessitats actuals tenint en compte les necessitats futures, i això porta implícit una avaluació dels escenaris canviants i mesures d’adaptació i resiliència a fenòmens ambientals derivats del canvi climàtic, o a l’escassetat o estacionalitat de certs recursos (i s’inclouen els recursos energètics) ja sigui per situacions ambientals o successos i decisions geopolítiques.
Amb la finalitat de poder traslladar la teoria a la pràctica, el 25 de setembre de 2015, els líders mundials van adoptar un conjunt d’objectius globals per erradicar la pobresa, protegir el planeta i assegurar la prosperitat per a tothom com a part d’una nova agenda de desenvolupament sostenible. Van desenvolupar 17 objectius, cada un amb unes metes específiques. Son els anomenats Objectius de Desenvolupament Sostenible(ODS).(https://www.un.org/sustainabledevelopment/es/objetivos-de-desarrollo-sostenible/)
Per assolir aquestes fites, tothom ha de fer la seva part: els governs, el sector privat, la societat civil i persones en general.
Us animem que entreu dins la pàgina dels ODS, i li dediqueu una mica de temps a llegir la descripció de cadascun dels 17 objectius, penseu en la vostra organització i identifiqueu si teniu accions implementades a la vostra activitat que contribueixen al desenvolupament sostenible en algun dels seus aspectes. Posar-ho en valor i comunicar-ho pot animar a d’altres empreses a realitzar també accions en aquesta direcció.
També us animen que analitzeu aquells ODS en què encara no heu realitzat una contribució però que valorant el vostre sector d’activitat considereu que hi podeu contribuir. Podeu integrar dins el vostre pla estratègic mesures a curt, mitjà i llarg termini per assolir noves fites en sostenibilitat que us poden ajudar a fer que el vostre model de negoci sigui més resilient i competitiu. Feu servir aquest ODS com una guia, una agenda.
És important que li dediqueu un temps a realitzar una anàlisi del vostre impacte actual (ambiental, social i econòmic), d’aquesta forma podreu prioritzar i planificar actuacions i recursos segons el grau d’impacte, control i influència que podeu tenir sobre aquests aspectes.
Per posar un exemple pràctic, sovint ens trobem que algunes empreses realitzen una inversió significativa sobre una instal·lació sobre la qual creuen que s’aconseguirà una important reducció d’emissions. Quan s’ha fet el projecte d’aquella instal·lació s’ha calculat l’estalvi d’emissions, però de forma aïllada, només per aquella instal·lació. Si l’empresa hagués realitzat un càlcul d’emissions de la totalitat de l’organització, el que es coneix com a petjada de carboni, hauria pogut valorar quina instal·lació realment és la que té més impacte i sobre la que pot obtenir majors beneficis globals (econòmics, ambientals i socials), i per tant destinar els recursos de forma estratègica.
Tal i com va plantejar l’informe Brundtland, la sostenibilitat necessita d’una visió global i integrada, ja que tot està relacionat. No es pot assolir un objectiu sense tenir en compte la resta, ja que fer-ho de forma aïllada comportaria un model de creixement de poca durabilitat, insostenible en temps i recursos.
