“Vaig arribar al gremi per compromís, vaig presidir-lo per responsabilitat i m’hi vaig quedar perquè vaig comprovar que realment podia aportar valor”
Pere Solanellas tanca una etapa de onze anys com a president del Gremi de la Fusta, deixant enrere una trajectòria marcada per un lideratge ferm i un compromís inqüestionable amb el sector. Empresari amb arrels a Terrassa, fa un repàs a més d’una dècada al capdavant del gremi, un període marcat per reptes importants i una evolució personal que el va portar d’un cert escepticisme inicial a una defensa ferma de l’associacionisme empresarial. Solanellas ha estat una peça clau per enfortir el gremi i defensar els interessos de les empreses en moments de canvi i incertesa. En aquesta entrevista, fa un balanç del seu mandat, repassa els principals reptes superats i reflexiona sobre els nous horitzons que s’obren ara per al gremi.
Com arribes a la presidència del gremi? Va ser una decisió planificada?
En Jordi Amat em va comentar que li havien proposat ser president del Gremi, però que no coneixia prou bé els fusters, tapissers i envernissadors del sector. Em va dir que si jo acceptava fer de vicepresident, ell assumiria la presidència. Com no podia ser d’una altra manera, vaig acceptar la proposta del Jordi, una persona molt estimada i a qui tenia en gran consideració.
Al cap de poc temps, em va dir que només exerciria com a president durant un any i que després hauria de ser jo qui en prengués el relleu. En aquell moment ho vaig prendre com una broma, però ell ja sabia que la seva malaltia no tenia solució… i així va ser. Amb el seu traspàs, vaig assumir la presidència, més per compromís amb ell i amb el Gremi que no pas per ambició personal.
Quins han estat els principals reptes que t’has trobat en aquests anys?
Sens dubte, un dels moments més crítics va ser el debat entorn la unificació del conveni col·lectiu a nivell català, liderat des del Gremi de Barcelona. Encara que la idea d’un conveni únic pugui semblar atractiva, a la pràctica representava un risc important per a moltes petites i mitjanes empreses del territori, especialment en zones amb una realitat econòmica molt diferent a la metropolitana. No podiem assumirels mateixos salaris empreses ubicades en àrees com la Sènia o Lleida. Hauríem posat en perill la viabilitat de moltes d’aquestes empreses i, per tant, el teixit productiu català.
Com vau reaccionar des del territori?
Vam iniciar un diàleg amb altres gremis comarcals i vam constatar que compartíem la mateixa preocupació. La unió d’aquestes sensibilitats ens va permetre defensar la necessitat d’un conveni que respectés les particularitats territorials i econòmiques. No podíem permetre que una única visió centralitzada imposés unes condicions que no reflectissin la diversitat del nostre pais. Aquest posicionament va ser clau per garantir un conveni per cada provincia.
Aquesta responsabilitat allargaria el teu mandat més del previst?
Sí, vaig arribar amb la idea que tres anys serien suficients per afrontar els reptes immediats. Però la complexitat dels temes i la necessitat de continuar impulsant la defensa del sector van fer que acabés presidint el gremi durant onze anys. Durant aquest període, també vaig tenir l’oportunitat de liderar de la Federació de la Fusta i el Moble de la província de Barcelona i, en plena pandèmia, vaig assumir la presidència de la Confederació Catalana de la Fusta. Va ser un període exigent però molt enriquidor.
“La necessitat de continuar impulsant la defensa del sector van fer que acabés presidint el gremi durant onze anys”
Amb la nova junta ja en marxa, com veus el futur del gremi?
Veig que s’obre una nova etapa per al gremi. Fa temps que considerava necessari renovar la junta directiva, ja que era evident que tocava incorporar sang nova i perspectives fresques. Quan vaig conèixer en Rubén Vallès, vaig constatar que comptava amb una visió clara, solidesa professional i, especialment, una capacitat comunicativa molt propera i adaptada als temps actuals. Em va semblar la persona ideal per liderar aquesta transició, i n’estic molt satisfet. Li vaig expressar el meu compromís total de suport, alhora que li vaig deixar clar que ara és el seu moment per prendre el relleu i portar el gremi endavant.
Tu has viscut el gremi des de dins. Què en destacaries, per a algú que encara se’n manté al marge?
Quan vaig entrar jo també era escèptic i em preguntava quin benefici real podia tenir. Amb el temps vaig descobrir que el gremi no només ofereix serveis imprescindibles com assessorament jurídic, laboral o fiscal, sinó que es converteix en una xarxa de relacions humanes i professionals molt valuosa. Empresaris amb experiències i reptes similars amb qui compartir coneixements i establir aliances. Aquesta comunitat és un actiu impagable que, en molts casos, ajuda a tirar endavant projectes i superar dificultats.
Amb què et quedes d’aquesta etapa com a president?
No era una cosa que m’il·lusionés, però sí que em quedo amb la satisfacció d’haver posat el meu granet de sorra. Més que una etapa personal, veig que ha estat un servei. No vaig arribar amb l’objectiu de liderar, però em sento orgullós d’haver pogut contribuir a donar estabilitat, fortalesa i un lideratge ferm en moments que no han estat fàcils. També crec que hem avançat cap a un model d’associacionisme més adaptat al territori, més inclusiu i pròxim. Em sento satisfet de passar el testimoni a un equip jove i amb energia per seguir avançant. Me’n vaig tranquil i content de veure que el relleu és viu i amb energia.
“Hem avançat cap a un model d’associacionisme més adaptat al territori, més inclusiu i pròxim”
