Han passat quatre anys des de l’aprovació de la Reforma Laboral, el 28 de desembre de 2021. És moment de fer balanç i analitzar els efectes reals que ha tingut sobre el mercat laboral.
Els dos grans èxits que sovint s’atribueixen a la reforma són la reducció estadística de la temporalitat i de l’atur registrat. Però, fins a quin punt aquestes millores són efectives en la pràctica?
- Temporalitat.
La mesura estrella de la reforma va ser la reducció de la temporalitat. Per aconseguir-ho, es van eliminar contractes com el d’obra i servei, es van restringir els temporals per causes productives i organitzatives, i es van fomentar els contractes fixos discontinus (FD).
Quatre anys després, els efectes estadístics són evidents:
- Abans de la reforma, els contractes temporals representaven el 25,6% del mercat laboral.
- Al primer trimestre de 2025, aquesta xifra ha baixat al 15,1%.
La reducció és especialment notable al sector privat, on la temporalitat ha passat del 24,1% al 12,1%. En canvi, al sector públic, l’impacte ha estat molt menor: del 31,2% al 28%.
Ara bé, aquesta reducció s’ha traduït en més estabilitat laboral? Les dades apunten en direcció contrària:
- El percentatge de contractes indefinits que no superen el període de prova ha augmentat dràsticament, abans de la reforma laboral representaven: el 15% del total, actualment el 70%.
- Cada mes, més de 30.000 persones signen almenys dos contractes indefinits, és dir, signen un contracte el dia 4 de setembre i un altre el dia 15. Aquesta xifra abans de la reforma rarament superava les 2.000.
- S’han signat 4,39 milions de contractes FD en els darrers 24 mesos (fins al juny de 2025), però el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social amb aquesta modalitat només ha crescut en 11.000.
En definitiva, la temporalitat ha disminuït en les estadístiques, però a costa d’una major rotació de contractes indefinits i de l’ús dels fixos discontinus com a substituts dels temporals.
- Atur
Un altre dels èxits atribuïts a la reforma és la reducció de l’atur registrat:
- Hem passat de 3,1 milions de persones registrades com a aturades a 2,4 milions.
Tanmateix, ha crescut la diferència entre l’atur registrat i l’atur efectiu:
- Abans de la reforma, la diferència era de 200.000 persones.
- Al juny de 2025, ha arribat a 736.528.
Aquesta diferència s’explica perquè l’atur registrat només comptabilitza les persones inscrites com a demandants d’ocupació, però deixa fora a les persones en situació d’ERTO i a aquelles que tenen contractes fixos discontinus i estan en períodes d’inactivitat.
De fet, si prenem com a referència el juny de 2025, l’atur efectiu ha augmentat en més de 5.000 persones respecte a l’inici de la reforma.
Com veiem la reforma laboral ha estat un èxit des del punt de vista estadístic, però no ha resolt les problemàtiques estructurals del mercat laboral.
Canviar els noms no canvia la realitat. El mercat laboral té les seves pròpies dinàmiques, i calen polítiques que tinguin efectes més enllà de l’estadística.
Les dades en què es basa aquest article estan extretes de l’informe: “Cuatro años después: balance de la reforma. Efectos en el mercado de trabajo y contratación” de Randstad Research.
