La Cecot ha alertat que el deteriorament dels polígons industrials pot comprometre la competitivitat de l’economia catalana i ha reclamat un pla específic d’inversió i una governança més efectiva per revertir aquesta situació.
Segons l’entitat, els polígons són un actiu clau per a la indústria, però acumulen dèficits estructurals que poden derivar en pèrdua d’oportunitats, menor atracció d’inversions i risc de deslocalització.
Els polígons industrials, peça clau per a la competitivitat
La Cecot ha publicat avui un informe sobre els reptes, les mancances i les condicions per a la modernització i l’ordenació de les inversions dels polígons industrials com un actiu clau per a la competitivitat de l’economia catalana, alhora que alerta del seu deteriorament i del risc real de pèrdua d’oportunitats i de deslocalització així com un sòl industrial que no està al nivell de les exigències competitives.
El president de la Cecot, Xavier Panés, ha destacat que “un polígon ben mantingut, segur i adaptat a les necessitats actuals és indispensable per retenir inversions i atraure nous projectes”. En aquest sentit, l’organització remarca que la millora dels polígons no és només una actuació puntual, sinó una part essencial d’una estratègia per reforçar el pes de la indústria en el model econòmic català.
Els polígons industrials concentren una gran part de l’activitat productiva, l’ocupació i la base fiscal dels municipis. Malgrat aquest pes estratègic, l’informe aprofundeix en un conjunt de dèficits acumulats en infraestructures, serveis, planificació i governança que impacten de forma directa en la competitivitat de les empreses instal·lades i també en la capacitat d’atraure nova activitat industrial i logística. Des de la Cecot s’insisteix que “no es tracta d’una qüestió d’imatge urbana, sinó d’un factor estructural de competitivitat” i és per això que es posa aquest informe a disposició de les administracions i dels agents socials i empresarials per aconseguir uns polígons “més moderns, més segurs, més eficients i més ben preparats per sostenir el progrés econòmic i l’ocupació en els pròxims anys”.
En aquest context, des de la Cecot es posa en relleu que la millora dels polígons industrials no és només una actuació puntual sobre l’entorn productiu, sinó una peça clau d’una estratègia més àmplia per reforçar el pes de la indústria en el model econòmic català. L’entitat defensa que incrementar la base industrial és determinant per guanyar resiliència, generar valor afegit i garantir ocupació de qualitat, especialment en un escenari internacional marcat per tensions geopolítiques, disrupcions en les cadenes de subministrament i una creixent competència global. En aquest sentit, alinea aquest plantejament amb les estratègies europees orientades a reforçar la sobirania industrial i l’autonomia estratègica, posant en valor el paper del sòl industrial i dels polígons com a infraestructures essencials per sostenir aquesta capacitat productiva i evitar processos de deslocalització.
En 7 grans reptes
- Entorn físic i manteniment de les infraestructures
L’estat físic dels polígons és un dels principals colls d’ampolla per a la competitivitat empresarial. L’informe identifica un dèficit històric d’inversions en paviments, voreres, enllumenat i sistemes de drenatge eficient i també posa el focus en l’obsolescència del parc edificat amb naus que no responen als requeriments logístics i energètics actuals, presència d’amiant en cobertes i espais infrautilitzats o solars buits que projecten degradació. Des de la Cecot es defensa la necessitat d’un pla d’inversió específic i multianual per a polígons i un pla de naus industrials, amb incentius fiscals, suport tècnic i tramitació prioritzada per a projectes de rehabilitació, millora energètica i retirada d’amiant.
- Neteja, manteniment i enjardinament fora del radar
Les empreses constaten que la neteja de la via, el manteniment ordinari i l’enjardinament als polígons tenen una freqüència i uns estàndards inferiors als de la trama urbana residencial. L’acumulació de brutícia, abocaments puntuals i el manteniment reactiu -i no preventiu- afecten la seguretat, la imatge i la qualitat de l’entorn laboral. La patronal catalana reclama integrar plenament els polígons en la planificació ordinària municipal, amb compromisos de servei mesurables, indicadors específics i canals estables de coordinació amb les associacions empresarials.
- El factor crític de la seguretat
La seguretat és un dels punts més sensibles. L’informe detalla robatoris recurrents, especialment de coure i altres materials valuosos, que generen danys econòmics directes, aturades en la producció i una creixent sensació de falta de protecció. Zones poc il·luminades, baixa activitat fora d’hores punta i dificultats per articular fórmules de vigilància compartida s’afegeixen a aquesta problemàtica. La Cecot demana un enfocament específic de seguretat per als polígons que sigui coherent amb el seu pes econòmic.
- Mobilitat i accessos: sobrecostos i ineficiències
Els problemes de congestió, accessos insuficients, conflictes entre trànsit pesant i mobilitat privada o la falta d’aparcaments generen retards, costos logístics més alts i riscos de seguretat viària. En alguns casos, activitats alienes a la industrial provoquen col·lapses puntuals que suposen un greuge directa per a les empreses. L’informe defensa que la mobilitat als polígons s’ha d’abordar com un element central de competitivitat i no com una qüestió secundària.
- Planificació urbanística i tramitació administrativa
Les empreses denuncien procediments llargs i fragmentats per a l’obtenció de llicències, amb multiplicitat d’interlocutors i criteris poc homogenis. Aquesta complexitat frena les inversions i genera incertesa. Es posa de manifest una manca d’informació i de transparència en actuacions urbanístiques que afecten de forma directa els polígons. Des de la Cecot es proposa avançar cap a una finestreta única per al sòl industrial i introduir instruments com, per exemple, les balances fiscals que permetin conèixer l’aportació econòmica de cada àrea i el retorn efectiu en forma d’inversions i serveis per orientar millor les decisions públiques.
- El potencial desaprofitat d’energia, sostenibilitat i gestió de residus
Els alts costos energètics i la volatilitat de preus, juntament amb la manca d’instruments per amplia comunitats energètiques a l’escala dels polígon limiten el potencial de la transició energètica. També es detecta una absència de solucions en gestió de residus i d’eines per impulsar projectes d’economia circular entre les empreses. La patronal catalana apunta que els polígons podrien actuar com a espais tractors en sostenibilitat i econòmica circular si disposen d’eines més específiques, coordinades i adaptades a la realitat industrial.
- Talent, mobilitat de persones i governança
La limitada cobertura del transport públic dificulta l’accés als polígons, especialment en determinats horaris, alhora que impacta en la captació i la retenció de talent. A tot això també s’hi afegeix el desajust entre l’oferta formativa i els perfils tècnics que demanen les empreses.
Finalment, l’informe destaca que les associacions fortes i ben estructurades de polígons fan que la comunicació amb l’administració sigui més efectiva. Així doncs, la manca de mecanismes estables de seguiment i coproducció de polítiques genera frustració i desconnexió entre el discurs i l’acció.
Crida a l’acció: invertir en polígons és invertir en competitivitat
El secretari general de la Cecot, Oriol Alba, “els polígons industrials són un actiu clau per a la competitivitat del territori, però requereixen una inversió sostinguda, modernització, uns serveis en neteja i manteniment equiparables a la resta del municipi, transparència en el retorn de recursos i un model de governança que sigui més efectiu per estar a l’altura de les exigències actuals”. Així doncs, des de la Cecot es fa una crida a les administracions, els agents socials i el teixit econòmic a l’hora de passar del diagnòstic a l’acció, amb una agenda concreta que posicioni el sòl industrial al centre de les polítiques de competitivitat i de desenvolupament territorial.
