Sandra Arcos Arcos, assessora en Màrqueting i Negocis Digitals de la Cecot, reflexiona en aquest article sobre com el lideratge i la visió holística poden marcar la diferència en la presa de decisions.
En desenvolupar projectes de consultoria, sovint surten a la superfície punts crítics del tema que es planteja més enllà de la primera necessitat per la qual el client va decidir contractar el servei. És bastant habitual trobar-me una persona directiva capbussada en un problema concret que li porta de cap i que vol resoldre el més aviat possible.
A mesura que el client m’explica el seu relat de la història (en gestió de projectes anomenem “relat d’història d’usuari” tot allò que cada membre de l’equip ens reporta sobre el tema a tractar), vaig dibuixant mentalment una escenografia que em permet visualitzar punts sensibles d’allò que estem intentant connectar. Perquè, per resoldre un problema, primer hem de connectar causa i conseqüència i sovint, aquesta relació realment no resulta ser exactament com el client havia pensat o deduït.
La distància et permet veure el bosc sencer mentre que la proximitat i la implicació en el problema et fa topar amb un arbre i un altre, impedint el descobriment de camins eficients per a la resolució dels problemes. En totes i cadascuna de les responsabilitats que he desenvolupat al llarg de la meva carrera professional, la meva feina principal ha estat resoldre problemes. A vegades, apagant focs immediats i, d’altres, anticipant-me i ajudant l’equip a anticipar-se a problemes futurs.
Un problema és un repte, per cert, malgrat un dels principis de l’hiper-optimisme ens hagi dit fa uns anys que la paraula “problema” no s’ha de mencionar. I els reptes estimulen l’enginy, sacsegen l’esperit i obren noves vies de comunicació entre l’equip.
En escenaris complexos en els què el rendiment econòmic del negoci està en joc a curt i llarg termini degut a la varietat de casuístiques per resoldre, la capacitat de veure el bosc sencer et permet traçar línies d’acció que tant apaguin focs immediats com prevenir incendis futurs.
L’auto-lideratge és aleshores una competència imprescindible per a configurar solucions concretes i globals, mantenint a ratlla la gestió de les emocions i la comunicació assertiva amb l’equip, com també ho és la visió holística sobre tota la organització. Comprendre que l’equip humà ha de ser un aliat, tant ara com en el futur, que bombeja els processos empresarials i que farà possible la consecució dels teus objectius i dels objectius de tots i totes. Aquest és un punt especialment sensible perquè el problema que t’afecta dia i nit pot portar-te a oblidar les necessitats de les persones que van al mateix vaixell que tu: necessitats de ser escoltades, de sentir-se part del projecte, de participar en solucions, de reptes, de seguretat, de confiança.
Aprendre a mantenir la visió global, així com ensenyar i motivar a l’equip a veure el bosc sencer, fa que puguis comptar amb persones capaces d’anticipar-se als problemes, amb la confiança de saber-se escoltades i respectades. Persones que aixecaran la bandera de “problema a la vista” quan aquest encara no hagi esclatat. Persones i no robots. Persones implicades que pensin amb propòsit. Persones que et poden ajudar a estalviar-te molts diners i mals de caps.
Tu i un equip amb tu capaç de veure el bosc sencer pot elevar la teva empresa al seu màxim potencial i pujar de nivell la posició de lideratge en el mercat.
