“Vivim temps complexos, amb un sistema democràtic qüestionat. Els espais de concertació són essencials per garantir estabilitat.”
- Un centenar de persones participen del Diàleg sobre el futur de les relacions laborals amb Javier Pacheco de CCOO promogut pel Club Cecot de Recursos Humans
El Club Cecot de Directius de Recursos Humans ha organitzat una sessió en format de diàleg sobre el futur de les relacions laborals amb el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, a la seu de la patronal catalana amb l’assistència de més d’un centenar de representants empresarials. La sessió on han participat el president del Club de RH, Àngel Buxó i la directora de RH de B.Braun, Andrea Sellés, juntament amb Javier Pacheco, i la moderació del secretari general de la Cecot, Oriol Alba, ha abordat aspectes com la concertació social; la competitivitat empresarial o l’increment de l’absentisme com elements en la negociació col·lectiva; l’evolució del model productiu i econòmic; o temes de recent actualitat com l’impacte de la reducció de jornada a pimes i autònoms.
En la seva intervenció inicial de benvinguda, el president de la Cecot, Xavier Panés, ha posat de manifest la complexitat del moment actual per a les empreses, especialment per a les petites i mitjanes, en un context marcat per la digitalització, la transició ecològica, els canvis normatius i les tensions econòmiques globals. Aquest conjunt de factors genera una gran incertesa i suposa un repte afegit per a les pimes, que han de mantenir la seva activitat i competitivitat amb flexibilitat i seguretat.
Entre les principals preocupacions empresarials destaquen la incertesa normativa, l’augment de la pressió sobre els costos laborals i la dificultat per trobar talent qualificat. Aquests aspectes, segons el president de la Cecot, estan condicionant la capacitat de creixement i la creació d’ocupació, especialment en el cas de les pimes, que representen el teixit majoritari del nostre model productiu. En aquest sentit, ha subratllat que la manca de recursos per gestionar els canvis legislatius, la necessitat d’equilibrar la flexibilitat empresarial amb els drets laborals i la dificultat per retenir i captar talent són reptes que requereixen una resposta seriosa i conjunta.
En aquest escenari, Panés ha defensat la importància del diàleg social com a eina imprescindible per afrontar aquests reptes amb garanties. No obstant això, ha alertat que les darreres propostes del Ministeri de Treball, i la manca de coordinació amb altres ministeris, com el d’Empresa i el d’Economia, poden posar en risc aquest equilibri. Com a exemple, ha assenyalat la proposta de reducció de jornada, subratllant que les patronals no estan en contra d’aquesta mesura per si mateixa –de fet, fa anys que negocien reduccions amb els sindicats–, sinó de la manera com s’està plantejant, en un moment de caiguda de la productivitat i pèrdua de PIB per càpita respecte a Europa.
Finalment, el president ha reivindicat el paper de les organitzacions empresarials i sindicals en la construcció de l’estabilitat social i econòmica des de la transició democràtica, posant en valor la negociació col·lectiva com a eina fonamental per adaptar les condicions laborals a la realitat empresarial i garantir la protecció dels treballadors. Ha insistit que aspectes com l’absentisme, la transformació dels models de treball o l’atracció de talent han de formar part del debat i de les negociacions per garantir un marc laboral equilibrat i competitiu.
Per la seva part, el secretari general de CCOO ha realitzat una exposició inicial, abans de compartir taula de debat amb Àngel Buxó i Andrea Sellés, on ha destacat aspectes de la nostra economia que resumim a continuació:
L’evolució del mercat laboral i els reptes del diàleg social
La taxa d’atur ha baixat un 1% i actualment tenim més treballadors que mai. Mai abans havíem comptat amb una força laboral tan àmplia i consolidada. Aquest avenç és el resultat de dècades de polítiques laborals i del diàleg social iniciat fa trenta anys, que han permès establir les bases d’un mercat de treball més estable i resilient.
Durant la pandèmia, es van assolir fins a disset acords en el marc del diàleg social, entre els quals destaca la fórmula dels ERTOs. Aquest mecanisme va sostenir l’ocupació en els moments més crítics i va permetre que, amb la reactivació de l’activitat econòmica, la recuperació fos més àgil i efectiva.
Transformació del model productiu i creació d’ocupació
L’ocupació que s’està generant avui és un 70% més tecnificada i tecnològica, fet que reflecteix un canvi en els patrons productius. La petita i mitjana empresa no només està creixent en termes de productivitat i rendibilitat, sinó que ho fa de manera paral·lela a la millora de les condicions laborals. Això demostra que una economia més inclusiva és possible quan es combina el diàleg social amb polítiques públiques eficaces.
Immigració i necessitats del mercat de treball
Actualment, el 90% de l’increment net de les altes a la Seguretat Social correspon a persones nascudes fora de l’Estat. Aquesta realitat posa sobre la taula la necessitat d’impulsar polítiques d’arrelament i acollida eficaces. A diferència de les migracions dels anys seixanta, avui les persones que arriben tenen un nivell formatiu similar o fins i tot superior al de la població autòctona. Això planteja un repte en termes d’homologació de titulacions i adaptació de la capacitació professional a les necessitats empresarials per cobrir vacants que des del marc del diàleg social hauríem de desenvolupar.
Els desafiaments de la negociació col·lectiva i el diàleg social
Tot i els avenços en concertació social i la consolidació d’una agenda de diàleg, hi ha aspectes que requereixen una actuació urgent. Fa quatre anys que les relacions entre sindicats i patronals en la negociació col·lectiva estan pendents de renovació, fet que està afectant les relacions laborals a Catalunya. Cal trobar una solució per donar concreció i estabilitat a aquest marc, garantint respostes als reptes laborals emergents.
A més, és imprescindible accelerar la transició cap a un model productiu més competitiu. Catalunya i Espanya estan perdent posicions respecte a altres països europeus, i és fonamental impulsar el creixement econòmic, la reindustrialització i la innovació tecnològica. En aquest sentit, el Pacte Nacional per la Indústria ha de ser una eina clau per equilibrar el pes del sector serveis i reforçar altres sectors estratègics.
Un nou enfocament per al turisme i la governança econòmica
El turisme continua sent un sector fonamental de l’economia, però presenta contradiccions en termes d’espai públic, contaminació i saturació. No obstant això, cal evitar una demonització del sector, ja que moltes empreses i treballadors en depenen. És necessari obrir espais de participació real per definir estratègies concretes, acompanyades de recursos econòmics, per fer sostenible el creixement d’aquest sector.
Debat intens sobre la proposta de reducció de jornada a 37,5h setmanals
Un dels debats actuals és la reducció de la jornada laboral. A criteri de Pacheco, les condicions actuals del mercat de treball permeten abordar aquesta qüestió com un avenç social essencial per adaptar-se a la societat del segle XXI. Amb una participació plena de les dones en el mercat laboral i la necessitat de fomentar la corresponsabilitat en la cura de les persones, la reducció de la jornada pot ser una eina clau per millorar la conciliació i adaptar-se a l’envelliment de la població.
Tanmateix, el president del Club Cecot de Directius de Recursos Humans, Àngel Buxó, ha compartit la preocupació del teixit empresarial micro, pime i autònom per l’impacte de la proposta sobre la seva viabilitat i, sobretot, en el fet que la proposta no s’hagi desenvolupat en el marc del diàleg social sinó en el marc dels acords de Govern previs i que consideren “una ingerència del ministeri de Treball en la concertació social que patronals i sindicats que des de la transició ha donat estabilitat social i equilibri en el creixement i el desenvolupament econòmic”.
“La reducció de jornada és un avenç social per adaptar-nos a la realitat del segle XXI.”
Pacheco ha reiterat el posicionament que CCOO està expressant els darrers dies, “la negociació col·lectiva ha permès reduir la jornada mitjana fins a les 38,2 hores, i el nostre objectiu és continuar aquest camí per situar-la per sota de les 37,5 hores en els convenis col·lectius. Però no podem trigar quaranta anys més en aplicar reduccions. Els sindicats defensem la negociació col·lectiva com a eina clau per regular les condicions laborals, però també la necessitat de millorar el marc legislatiu que estableix les bases mínimes per a tots els treballadors i treballadores.” I en aquest punt ha estat crític amb les formacions polítiques i organitzacions partidàries d’evitar que la mesura prosperi en el marc del debat parlamentari, “qualsevol mesura que en el marc legislatiu discrimina l’accés al dret de les persones és socialment reprovable i inacceptable per als qui representem els drets de la majoria, que en aquest cas són les persones treballadores”.
“Les pimes han crescut i han millorat la seva productivitat en els darrers anys, demostrant que millors condicions laborals són compatibles amb el creixement econòmic.”
En relació a l’afectació de la mesura sobre les pimes, Pacheco ha argumentat que “en 2023, les pimes a Espanya representaven el 99,65% del total d’empreses i el 56,72% de l’ocupació, amb 9,3 milions de persones treballadores. Tot i que la llei només afecta un petit percentatge d’empreses i treballadors, el més rellevant és el creixement de les pimes des de 2018. Les microempreses han disminuït, mentre que les de 6 a 49 treballadors han augmentat, millorant les condicions laborals com el SMI i la contractació. A més, la productivitat ha crescut un 6%, mentre que els salaris reals han perdut un 0,6% de poder adquisitiu.
L’augment dels resultats bruts d’explotació/vendes i la millora de la salut del teixit empresarial mostren el creixement i la competitivitat de les pimes. Això vol dir que la pime creix, guanya productivitat i millora les condicions laborals, demostrant que és possible avançar cap a una reducció de jornada que beneficiï tant a les empreses com als treballadors, especialment en un context demogràfic canviant”.
“L’estat espanyol des del 2015 que no deflacta l’IRPF.”
Buxó també ha demanat a Pacheco el posicionament de CCOO en relació a proposar una deflactació de l’IRPF perquè els treballadors i les treballadores comptin amb més poder adquisitiu: “l’estat espanyol des del 2015 que no deflacta l’IRPF. Posem com a exemple un salari de 24.000€ bruts/any i anem a aplicar-li un 3% d’increment a aquest salari. Consultant la pàgina web d’hisenda per aplicar retencions etc. ens trobem que el net s’incrementa un 2,5%, no un 3%. Quan la gent va a comprar, paga amb el net i no amb el brut. En els increments salarials el Govern no hauria d’aplicar un creixement percentual, com a mínim en l’IRPF”.
A criteri del secretari general de CCOO, el sistema fiscal actual planteja un repte important en termes d’equitat i sostenibilitat. Actualment, les rendes del treball aporten menys del 30% dels ingressos tributaris, mentre que l’IRPF representa el 70% del total. Aquesta distribució genera una desigualtat evident que posa en qüestió el model de fiscalitat vigent.
Ha recordat que davant d’aquesta situació, s’està impulsant un Llibre Blanc per a la reforma fiscal amb l’objectiu d’actualitzar el sistema i fer-lo més just. Un dels punts clau del debat és la necessitat de revisar l’Impost de Societats, per determinar si s’ajusta a la realitat del teixit empresarial actual i si cal modificar-lo per garantir una contribució més equilibrada entre treballadors i empreses.
Una fiscalitat més justa i eficient
És fonamental analitzar no només el volum d’ingressos que prové del treball, sinó també com s’utilitzen aquests recursos públics. La transparència en la gestió de la despesa pública i la seva relació amb les polítiques socials i econòmiques ha de ser una prioritat per garantir que el sistema fiscal respongui a les necessitats de la ciutadania i de l’economia productiva.
Repensant els indicadors econòmics
Més enllà de la fiscalitat, també s’ha de reconsiderar la validesa d’indicadors tradicionals com el PIB o l’IPC en l’anàlisi de l’economia actual. Aquests paràmetres han estat referents durant dècades, però avui dia poden no reflectir amb precisió la realitat econòmica i social.
Per això, cal obrir el debat en l’àmbit de la negociació col·lectiva i explorar fórmules alternatives per vincular la competitivitat empresarial amb indicadors més ajustats a la realitat del mercat de treball i del teixit productiu. Això pot contribuir no només a una millor redistribució dels recursos, sinó també a reforçar la capacitat d’adaptació de les empreses als nous reptes econòmics.
Un nou model per a una economia més equilibrada
Els desafiaments actuals requereixen una revisió profunda del sistema fiscal i dels mecanismes de mesura econòmica. És necessari un model que fomenti la competitivitat de les empreses sense comprometre la justícia fiscal i social. La combinació de polítiques fiscals més equitatives i indicadors més adequats pot permetre avançar cap a una economia més sostenible i inclusiva.
“Vivim un moment de gran complexitat en què el sistema democràtic està sent qüestionat. Els espais de concertació social han de continuar exercint el seu paper com a intermediaris entre governs i ciutadania, contribuint a enfortir la democràcia i garantint que les polítiques laborals i econòmiques responguin a les necessitats reals de la societat”.
