De la planificació econòmica a la necessària seguretat jurídica: reptes i oportunitats.
Quan un Govern aprova una “Estratègia d’atracció, captació i retenció d’inversions de Catalunya 2026-2030” com la que conté l’Acord GOV/283/2025, de 9 de desembre, la primera reacció de qualsevol consell d’administració és prudent: “Això canvia de debò les condicions per invertir i crear ocupació, o és un document més de planificació?”
Com a advocat mercantilista, acostumat a traduir el llenguatge institucional al llenguatge dels riscos i oportunitats de negoci, proposo llegir aquest Acord amb tres mirades simultànies: la de l’Estatut, la del dret administratiu i la del que anomenem soft law estratègic.
1. Quin rang té realment l’Acord?
Comencem pel sòl jurídic. No ens trobem davant d’un reglament que generi obligacions directes immediates (com ho faria una llei fiscal), sinó davant d’un acte de direcció política emparat en la competència de promoció econòmica (art. 152 de l’Estatut).
Ara bé, seria un error menystenir-lo. Aquest Acord actua com un títol d’autovinculació de l’Administració. En dret, això genera una expectativa legítima: el Govern ha fixat públicament les seves regles de joc. A partir d’ara, qualsevol decisió pública que s’allunyi injustificadament d’aquesta Estratègia pot ser qüestionada per incoherència. Per tant, encara que sigui soft law, és un document que començarem a incorporar en les due diligence regulatòries quan analitzem el risc de decisions públiques.
2. L’encert del diagnòstic: virtuts a consolidar
L’Estratègia conté elements objectivament positius que s’alineen amb el que el teixit productiu reclama:
- Focalització en l’economia productiva: El text prioritza la indústria i els serveis avançats (automoció, salut, energia, digital), allunyant-se de models especulatius. Això ofereix un criteri objectivable necessari per prioritzar recursos escassos.
- La “retenció” com a política pública: Celebrem especialment que el títol inclogui la “retenció”. Reconèixer que l’empresa ja implantada mereix la mateixa atenció proactiva que la nova inversió és un canvi de paradigma que calia consolidar.
- Governança ordenada: El disseny d’un grup de treball interdepartamental amb ACCIÓ com a secretaria tècnica apunta a reduir el solapament administratiu, una demanda històrica de la nostra entitat per evitar el “pelegrinatge” entre finestretes.
3. El punt feble: falten “convertidors” a dret dur
Tanmateix, vist amb ulls de qui ha d’assessorar una inversió real, l’Estratègia pateix un problema estructural: li manca la traducció normativa. El paper ho aguanta tot, però el compte de resultats necessita certeses.
- Absència de “drets procedimentals”: L’inversor no opera sobre promeses de facilitació, sinó sobre garanties: terminis màxims de resolució i sentit del silenci administratiu. L’Estratègia promet agilitat, però no canvia les regles del joc de la Llei de Procediment Administratiu.
- El risc de les dues velocitats: Anunciar fast-tracks per a “projectes estratègics” és positiu, però perillós si no es regula per llei. Correm el risc de crear una “via VIP” per a macroprojectes amb padrí polític, mentre la pime industrial continua atrapada en la burocràcia ordinària.
- El coll d’ampolla de l’energia i el sòl: Mentre no hi hagi calendaris vinculants de disponibilitat de potència elèctrica i sòl industrial finalista, l’impacte jurídic sobre el risc de projecte serà limitat. La pregunta de les empreses mai és “si” hi haurà energia, sinó “quan”.
4. La posició de la Cecot: reconeixement crític i exigència constructiva
Davant d’aquest nou marc, la posició que hem de mantenir com a representants del teixit empresarial és clara. Valorem l’esforç planificador i la visió industrial del Govern, però com a defensors de la competitivitat, hem de formular tres deures al legislador per tal que l’Estratègia no quedi en paper mullat:
- Seguretat normativa, no discrecionalitat: Reclamem que els mecanismes de fast-track es regulin per llei, amb criteris d’accés objectius i automàtics per a qualsevol projecte (gran o mitjà) que aporti valor. La seguretat jurídica no pot dependre de la negociació política cas per cas.
- Transparència en infraestructures: La planificació del sòl i l’energia ha de transcendir els mapes interns de l’administració. Cal informació pública i calendaris vinculants que permetin a les empreses planificar les seves inversions amb certesa temporal.
- Governança efectiva: La nova Taula de Coordinació no pot ser un òrgan merament consultiu o protocol·lari. Ha d’esdevenir un espai de treball executiu on es retin comptes sobre l’execució real de les inversions i la reducció de càrregues.
En definitiva, assumim aquesta Estratègia com el marc de joc per als propers anys, però advertim que l’èxit no dependrà del document aprovat avui, sinó de la capacitat de convertir aquest soft law en realitats tangibles. Les empreses catalanes estan preparades per invertir; ara cal que l’administració estigui preparada per, jurídicament, no arribar tard.
Resolem tots els teus dubtes en matèria mercantil i societari
Necessites assessorament en contractes mercantils, així com en processos d’inversió i reclamacions d’impagats?Tens dubtes sobre concursos de creditors, modificacions estatutàries o entitats sense afany de lucre? Vols que t’informem sobre la constitució i dissolució de societats, augments i reduccions de capital, compravenda de companyies, fusions, escissions i transformacions estructurals?
