Xavier Panés: “des de la Cecot hem empentat molt i durant dècades per poder veure executada aquesta infraestructura que considerem estratègica per al territori i per la ciutadania. Però òbviament l’acció patronal no finalitza aquí, continuarem treballant, junt amb altres entitats al territori, per poder comptar amb una Ronda Nord que connecti la via amb Sabadell”.
- “La dilatació del temps d’execució fa que les infraestructures perdin el valor i els criteris de quan van ser dissenyades, generant un sobre cost directe, enorme i innecessari, que acabem pagant entre tots. Alhora minva la competitivitat dels territoris i de les empreses instal·lades, condicionant inversions futures i una pèrdua del cost d’oportunitat”.
- La connexió entre el Baix Llobregat i el Vallès a través de la Ronda Vallès suposa una actuació fonamental per articular una xarxa viària competitiva d’acord a les necessitats del sistema productiu local que permetrà estalviar 24M d’euros a l’any per a les empreses de la zona.
Terrassa, 16 de febrer de 2024 – El president de la Cecot, Xavier Panés, ha participat aquest matí de la inauguració per part de l’actual ministre de Transports i Mobilitat, Óscar Puente, del tram Olesa-Viladecavalls de la B40 que connecta definitivament l’eix viari Abrera-Terrassa.
“La interconnexió territorial entre el Vallès, el Baix Llobregat i l’Anoia, ja és una realitat a partir d’avui”, expressa Panés, “ara ens cal continuar treballant perquè s’executi la Ronda Nord, i es connecti amb Sabadell”. I és que la Cecot considera la connexió viària Abrera-Terrassa-Sabadell com una infraestructura estratègica per al territori perquè millora la mobilitat de ciutadans, facilita la mobilitat de persones treballadores que han de desplaçar-se als polígons industrials i centres de treball en aquestes comarques sense haver de passar per Barcelona, així com la logística i transport de mercaderies de les empreses ubicades.
L’àmbit conformat per les comarques del Vallès Oriental, Vallès Occidental i el Baix Llobregat és un dels motors econòmics del país. Els 1.920 km 2 d’extensió de les tres comarques representen 6% de territori català, concentren el 28,2% de la població del país (més de 2,1 milions de persones) i generen gairebé el 30% del PIB, del VAB i dels llocs de treball a Catalunya. Dels sectors d’activitat econòmica de l’àmbit es destaca l’arrelament del teixit industrial que representa el 37% del VAB industrial al conjunt de Catalunya.
Un sistema d’infraestructures madur maximitza la competitivitat dels sectors productius, facilita la fixació del teixit industrial i presenta avantatges competitius per l’atracció d’activitat econòmica. A més, cal destacar que el paper de l’activitat logística en l’economia metropolitana durant els darrers anys ha estat el principal vector de creixement del teixit productiu.
Segons l’Informe tècnic elaborat per l’Institut Cerdà l’any 2015 a petició de la Cecot amb el suport de la DIBA, la finalització d’aquest tram suposarà un impacte macroeconòmic de 252 milions d’euros a Catalunya i els efectes de la infraestructura al conjunt de l’Estat es situen entre els 364 i els 427 milions d’euros. D’altra banda, també segons l’Informe Cerdà, l’execució de l’obra portarà un estalvi anual de gairebé 24 milions d’euros, tenint en compte costos externs i interns, ja que cada dia transitaran per la infraestructura més de 2.500 vehicles pesants. Segons l’Institut Cerdà, s’estalviaran 6.700 tones de CO2 a l’any. A més, aquesta infraestructura contribueix a fer una xarxa més sostenible per l’augment de la fiabilitat i l’eficiència; la reducció de la congestió i els accidents.
La inauguració, l’any 2010, del tram Viladecavalls-Terrassa a la B40 ja va suposar una millora de la mobilitat dels treballadors i treballadores de la comarca del Vallès, en conseqüència la seva qualitat de vida, i, clarament, també va suposar un benefici per la competitivitat de les empreses ubicades al territori. Però no deixava de ser un tram petit d’una gran infraestructura necessària per la descongestió de les vies actuals i la interconnexió amb comarques com el Vallès Oriental o el Baix Llobregat, sense haver de passar per Barcelona. Per executar els 10 quilòmetres del tram de Viladecavalls-Terrassa, una tercera part de l’obra complerta (Abrera-Terrassa) el ministeri va trigar més de cinc anys. I per fer els 6,1 quilòmetres entre Olesa i Viladecavalls les obres han trigat quinze anys.
“La dilatació del temps fa que les infraestructures perdin el valor i els criteris de quan van ser dissenyades, suposant un sobre cost directe, enorme i innecessari, que acabem pagant entre tots”, expressa el president de la Cecot, “per això el mes de maig del 2022, les entitats socioeconòmiques més representatives al territori i els ajuntaments afectats, ens vam manifestar a peu d’obra per demanar PROU INCOMPLIMENTS i emetre un manifest conjunt per la finalització de la infraestructura”.
“El quart cinturó no és només una infraestructura de mobilitat, sinó de competitivitat, i amb el retard en l’execució de l’orbital B40 s’ha estat minvant la competitivitat de moltes empreses de Catalunya que precisen d’aquesta interconnexió per la millora de la logística, condicionant inversions futures i perdent en costos d’oportunitat. Així que benvinguda sigui la posada en funcionament d’aquest tram i mirem d’accelerar la Ronda Nord”, conclou Panés.
