Les patronals, cambres de comerç i associacions empresarials insten les forces polítiques de l’Estat a actuar de manera coordinada per aconseguir el reconeixement del català, el basc i el gallec com a llengües oficials de la UE.
Terrassa, 5 de febrer de 2026 – La Cecot, conjuntament amb altres organitzacions empresarials, cambres de comerç i associacions representatives del teixit econòmic català, fa una crida a totes les forces polítiques de l’Estat espanyol perquè treballin de manera activa, coordinada i responsable amb els seus homòlegs europeus amb l’objectiu d’aconseguir el suport necessari perquè el català, el basc i el gallec siguin reconeguts com a llengües oficials de la Unió Europea.
Aquesta demanda queda recollida en un manifest conjunt, que podeu descarregar al peu d’aquesta nota, i que expressa una posició compartida del món empresarial en defensa del pluralisme lingüístic, la cohesió europea i el respecte a la diversitat cultural i territorial que defineix el projecte europeu.
Les entitats signants consideren que l’oficialitat del català a la Unió Europea està plenament alineada amb els valors fundacionals de la UE, com ara la diversitat, la inclusió i la igualtat entre ciutadans. En aquest sentit, subratllen que el reconeixement de noves llengües oficials no implica en cap cas la pèrdua d’estatus ni de drets de les llengües que ja ho són, sinó que reforça el compromís europeu amb el pluralisme lingüístic.
El català, llengua d’empresa
Des de la Cecot, com a entitat signant, es remarca que el català és també llengua d’empresa, un actiu estratègic i un element clau de competitivitat, cohesió i arrelament al territori. Alhora, l’organització destaca el paper de l’empresa com a espai d’ús, transmissió i projecció de la llengua, i defensa que el seu reconeixement en l’àmbit europeu contribuiria a normalitzar-ne l’ús en els espais econòmics, institucionals i internacionals.
El cas lituà i eslovè
La Cecot recorda que altres llengües dels Estats membres amb menys parlants que el català com el lituà o l’eslovè ja compten amb l’estatus d’idioma oficial a la Unió Europea. Així mateix, el maltès i l’irlandès també són llengües oficials, tot i que l’anglès —que és llengua oficial tant a Malta com a Irlanda— ja era una llengua de treball de la UE abans de la seva incorporació. Per tant, l’argument de dificultat tècnica o barrera administrativa no hauria de ser un impediment real per al reconeixement del català, el basc i el gallec.
Oficialitzar a la Unió Europea aquelles llengües que ja tenen reconeixement oficial a l’Estat espanyol és una mesura que protegeix el patrimoni cultural i lingüístic, fomenta la cohesió europea i permet que milions de ciutadans puguin participar de forma activa en la vida política, institucional i democràtica de la Unió Europea. A més, promou una proximitat més gran entre les institucions i la societat europea, reforçant la confiança en el projecte europeu comú.
Finalment, el conjunt d’organitzacions signants reafirmen el seu compromís amb una Europa més inclusiva, cohesionada i propera a la ciutadania, i animen totes les forces polítiques a sumar esforços per garantir un tractament just, coherent i respectuós de la diversitat lingüística dins la Unió Europea.