Cal que el ministeri de Treball retorni la potestat i la responsabilitat de tractar les jornades laborals per la via del diàleg als agents implicats en la negociació col·lectiva, sindicats i patronals. Ells disposen de l’experiència i el coneixement necessaris sobre la realitat empresarial dels diferents sectors d’activitat com per negociar convenis col·lectius i entendre l’impacte de mesures com la proposada pel Govern.
Barcelona, 10 de juliol de 2024. La Unió d’Entitats del Retail de Catalunya, Retailcat, es manifesta totalment en contra de la reducció de la jornada laboral perquè suposarà un sobre cost inassumible per moltes empreses i autònoms del sector del retail, i pot agreujar el procés de desaparició de comerços que s’està produint darrerament.
El sector comerç suposa el 16% del PIB de Catalunya i dona feina a gairebé mig milió de persones de forma directa o indirecta. Les empreses petites i mitjanes suposen més del 98% del teixit empresarial, i d’aquestes pimes, més de la meitat tenen només 1 o 2 persones treballadores.
En el sector comerç la presència física de persones és imprescindible per oferir un servei de qualitat als clients, i la majoria de petites i mitjanes empreses del comerç no tenen la capacitat de gestionar amb flexibilitat torns de treball. Per tant, aquesta reducció d’hores en la jornada laboral suposaria tant l’increment del cost/hora del personal que ja forma part de la plantilla com la necessitat de contractar més personal un cost salarial més alt que l’actual, per mantenir els comerços oberts les mateixes hores.
Aquesta mesura impacta sobre la viabilitat d’uns negocis a qui els serà impossible implementar-la en la majoria de casos. Però també suposarà haver de tenir tancades les botigues 120 hores més a l’any, reduint el volum de vendes i agreujant encara més la pèrdua de competivitat davant d’altres formats comercials més grans i especialment davant les plataformes de venda per internet, que una vegada més s’aprofitarien de la legislació que afecta a la resta de formats i serien els grans beneficiats.
Aquestes plataformes a les que s’acabaria beneficiant, són un model de negoci que incompleix sistemàticament les normatives fiscals i laborals, i no contribueixen de la mateixa manera que fan les petites i mitjanes empreses de proximitat, que son les que fan possible que tinguem serveis públics de qualitat i el model de societat del benestar del que gaudim.
En els darrers anys els convenis del sector comerç han aplicat importants augments de salaris i una proposta com aquesta del ministeri de Treball, sense mesures compensatòries que ajudin a disminuir l’augment de costos salarials, suposaria un increment afegit d’entre 6 i 8 punts, cosa que seria letal per moltes petites i mitjanes empreses. Cal afegir que l’única mesura compensatòria que podrien aplicar les empreses del sector seria repercutir l’increment de costos als consumidors, una mesura que des de Retailcat no es vol ni contemplar.
Aquesta normativa, a més, suposa una ingerència en l’àmbit del diàleg social, i no respecta les competències dels agents socials que negocien centenars de convenis laborals, que estan en vigor i que ja regulen la jornada laboral.
Sobre RETAILcat
RETAILcat representa 40.000 establiments comercials repartits per tot el territori català (més del 40%), que dona feina a 245.000 persones, el 50% de treballadors del retail de Catalunya, representant conjuntament més del 8% del PIB català. RETAILcat representa a: Cecot Comerç, Comertia i Fundació Barcelona Comerç.
