Ignasi Cusidó: “a nivell industrial mantenim el wait and see. Les empreses fem plans de contingència per preveure escenaris diferents. L’activitat industrial s’executa i consolida a mig i llarg termini, a diferència dels criteris dels Governs que varien constantment. Qui ens diu que d’aquí uns mesos, en funció del comportament de la borsa, Trump no decideixi fer marxa enrere?”
Alícia Sánchez: “el fet de que l’ordre de Trump s’hagi implementat de manera global per a tota Europa redueix situacions de competència deslleial entre països, ja que estableix un escenari comú per tots els països de la UE i afavoreix que es facin mesures comunes i tinguin més força”.
- Cusidó: “posant per davant que hi ha empreses on l’impacte de la política aranzelària de Trump és major i que cal actuar per recolzar-les, si obrim l’abast i parlem en termes globals, la indústria catalana ha diversificat molt els mercats internacionals els darrers anys”.
- Sánchez: “les exportacions catalanes cap al mercat dels EU ronden el 4,6% i, tot i que l’impacte de la proposta de Trump és prou incisiu per empreses a qui els afecta directament, és important recordar que en el global de les exportacions catalanes no és un mercat prioritari”.
Barcelona, 4 d’abril de 2025 – El Club Cecot Internacionalització expressa la seva preocupació i el seu rebuig a l’augment dels aranzels per part del govern dels Estats Units; una proposta que no ha sorprès el Club després dels anuncis en matèria econòmica que el nou president Donald Trump ha anat realitzant des de finals de gener i els aranzels del 25% ja imposats a empreses d’automoció, acer, alumini, components, etc.
En aquest sentit, Cecot Internacionalització recolza el posicionament expressat ahir per Foment segons el qual una guerra comercial és dolenta per tothom i que és el moment perquè la UE implementi les mesures que reclamen els informes Letta i Draghi. És per això que l’entitat també espera de la Unió Europea que adopti una estratègia de reacció sòlida i decidida, però alhora basada en el diàleg i la negociació, per tal de revertir aquesta situació i evitar una escalada de mesures proteccionistes que perjudiquin encara més els nostres sectors productius.
Per tant, és essencial que la Unió Europea treballi intensament per evitar l’aplicació efectiva d’aquests aranzels i, al mateix temps, estigui preparada per respondre amb contundència en defensa dels seus interessos econòmics i productius europeus.
“Entrar a la guerra aranzelària voldrà dir que qui pagarà realment la festa serem totes les persones consumidores tant de productes, com de serveis”, alerta Ignasi Cusidó, president del Club Cecot Internacionalització, “cal reiterar que el gran negoci internacional rau en els components, no en els productes acabats i això vol dir afegir costos a les cadenes de valor ja que l’impacte dels aranzels és multipaís alhora de fabricar un producte”. “Per exemple, per fabricar determinats electrodomèstics o maquinàries cal recordar que els components i ensamblatges es poden realitzar en molts països diferents i que els costos de logística i aranzelaris s’afegeixen als que ja estan establerts”.
Per aquest motiu, és important que la Unió Europea doni una resposta contundent i coordinada, que no només es limiti a mesures defensives, sinó que també activi mecanismes de suport per a les empreses més exposades. És important que s’habilitin ajuts específics per a la indústria manufacturera per facilitar-los l’accés a nous mercats, millorar la competitivitat i reforçar les capacitats productives davant d’un escenari global cada vegada més incert.
Aquesta nova ofensiva aranzelària posa en evidència la vulnerabilitat del teixit productiu europeu davant d’estratègies proteccionistes unilaterals. Davant d’aquesta situació, la UE ha d’actuar amb determinació per garantir la seguretat jurídica i econòmica de les empreses que han apostat per la internacionalització. En aquest sentit, des de la Cecot s’insta el govern espanyol i les institucions comunitàries a reforçar els instruments de defensa comercial i accelerar polítiques de suport a la reindustrialització i a la sobirania estratègica europea.
Cusidó ha assenyalat que «Catalunya compta amb una indústria forta i exportadora que no pot veure’s sotmesa a una guerra comercial que escapa del seu control. Cal una estratègia europea que no només contraresti els efectes immediats d’aquests aranzels, que podria ser conjuntural i temporal, sinó que sobretot reforci el nostre posicionament en la cadena de valor global».
En relació als mecanismes de suport i ajudes dirigides sectors afectats com l’agroalimentari, vinícola, industrial i tecnològic anunciats pel Govern d’Espanya, Cecot Internacionalització els valora positivament però els entèn com una mesura temporal ja que “això vol dir que seré competitiu perquè el meu producte està subsidiat pel Govern ja que l’ingrés té per objectiu compensar la pèrdua de competitivitat temporal” diu Cusidó, “ara bé, l’empresa ha de posar-se les piles per ser competitiva als mercats de manera estructural. Al Club insistim molt en la innovació com el factor de competitivitat més important a les empreses, juntament amb fabricar productes o prestar serveis amb propostes de valor diferenciades, o la sostenibilitat dels productes produïts”.
L’entitat reitera la necessitat d’una solució negociada que eviti l’escalada de tensions i protegeixi les relacions comercials transatlàntiques, essencials per a la indústria catalana.
Reforçar l’acompanyament a les empreses afectades pels nous aranzels
Per la seva part, l’assessora en acompanyament internacional de la Cecot i directora de Connect-In, Alícia Sánchez Carles, ha reiterat que “dins d’una situació no desitjada com en la que ens trobem, cal recordar que les exportacions catalanes cap al mercat dels EUA ronden el 4,6%, i que tot i que l’impacte és prou important per les empreses a qui els afecta directament, en el global de les exportacions catalanes els Estats Units no és un mercat prioritari”. L’experta, que forma part del Consell Executiu d’ACCIO i és agent de suport oficial a la internacionalització avalat per la Generalitat de Catalunya, assenyala que el fet de que l’ordre de Trump s’hagi implantat de manera global per a tota Europa redueix situacions de competència deslleial entre països, ja que “estableix un escenari comú per tots els països de la UE i afavoreix que es facin mesures comunes i tinguin més força”.
Tanmateix aquest escenari no facilita els negocis i s’haurà de veure si són mesures coercitives o si s’acabaran implantant. “En aquest sentit, una de les primeres incògnites que estem resolent és si la nova ordre d’aplicar un 20% d’aranzels genèrics també s’aplicarà a les empreses ja penalitzades amb un increment del 25% a finals de gener. Per això estem revisant el document de trenta-set pàgines que han facilitat els Estats Units amb les codis TARIC que determinaran les empreses que quedarien excloses de la imposició del 20%. Els agents d’internacionalització estem analizant quines empreses catalanes es veuen afectades i quines no”.
“Quan tinguem els resultats, serà molt important posar el focus de l’acció en les empreses i fer-los acompanyament des d’un enfoc totalment micro, és a dir, mirant cada cas de manera única, veure com es veu afectada cadascuna, si és que es veu afectada segons codis TARIC, amb la imposició. I posteriorment, dins de cada situació trobar mesures en entorn més particular per ajudar la seva operativa en aquest mercat”, explica Sánchez. Les solucions poden ser moltes i molt variades, des de aconseguir condicions d’enviament més favorables, augmentar una mica els preus o intentant disminuir marges però que siguin sostenibles, “evidentment no hi ha una solució única i per això estem els agents oficials de suport a la internacionalització d’ACCIO. Per ajudar a estratègia més adequada”.
A priori, segons l’assessora en acompanyament internacional de la Cecot, les afectacions per sectors en el document amb els TARIC estarien les empreses de béns d’equipament, farma, químic o agroalimentari, “aquí sí que l’afectació pujaria al 10% d’empreses d’aquests sectors, però val a dir, tot i que no és cap consol, que els nostres competidors també tenen el mateix problema”. Ara bé, sí hi ha sectors molt més castigats com el dels vins i caves, “per ells sí que els Estats Units suposa el principal mercat exportador i estem parlant d’un producte amb marges molt petits en comparació amb un fabricant de maquinària que compten amb més marge. Així doncs, l’impacte serà més potent en aquests sectors i, d’altra banda, els EUA hauran de buscar altres mercats d’on importar com poden ser Xile, Austràlia o, incrementar les produccions a Califòrnia”.
Val a dir que s’estan produint molts moviments al voltant de la situació i hi ha molts actors sobre el tauler de joc que han de moure fitxa, “tenim moltes incerteses més enllà dels ajuts del Govern d’Espanya com ara les decisions que prengui la Unió Europea, les noves relacions comercials que es puguin produir a partir d’aquí amb altres països, i el fet que s’està posant el focus l’Àsia. En aquest sentit, des d’ACCIO s’està recompilant la informació i fent anàlisi”, afirma Alícia Sánchez, “estan habilitant un espai web on publicaran informacions de fonts oficials el que ens ajudarà a les organitzacions empresarials i als agents oficials d’internacionalització a poder orientar i ajudar les empreses reduint les incerteses i el soroll informatiu que existeix ara mateix”.
L’entitat ja està preparant una sessió informativa a empreses afectades on participaran tant representants d’ACCIO, com el partner d’EUA de l’àrea d’internacionalització per donar visió geopolítica, macroeconòmica i sobretot oferir orientació i ajuda directa a les empreses.