Indústria, marc laboral, competivititat fiscal i col·lectiu autònom: els quatre eixos de treball amb representants intercamerals de Junts
Panés: “Les organitzacions patronals, com agents actius en el desenvolupament econòmic i empresarial, actuem com a corretja de transmissió entre l’economia productiva i les administracions públiques«.
«Aquestes sessions de treball tenen com a objectiu posar en contacte empresaris i responsables polítics per tal de traslladar la realitat del teixit empresarial i afrontar els reptes en un context econòmic marcat per la incertesa global”.
El passat divendres, 14 de febrer de 2025, una delegació de Cecot, encapçalada pel president Xavier Panés, es va reunir amb representants de Junts per abordar diversos aspectes clau per a la competitivitat empresarial i el desenvolupament econòmic de Catalunya. La sessió es va desenvolupar a l’Edifici Institucional de la Cecot a Terrassa i va comptar amb la participació de representants empresarials de diferents sectors d’activitat econòmica i una àmplia representació de membres de Junts en les diferents cambres parlamentàries com és el cas de la portaveu al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras, i els diputats Josep Maria Cervera, Josep Maria Cruset i Pilar Calvo, el portaveu al Senat, Eduard Pujol, i el senador Joan Bagué i els diputats del Parlament de Catalunya, Judith Toronjo, Anna Navarro, Toni Castellà, Salvador Vergés, Joan Canadell i Jordi Munell i Maria Àngels Planas. També ha participat la tinenta d’Alcalde de Promoció Econòmica i Educació de Terrassa, Meritxell Lluís.
La trobada va ser moderada pel secretari general de la Cecot, Oriol Alba qui va introduir la jornada i les línies de defensa empresarial basades en quatre eixos de treball:
1. Impuls a la Indústria
El primer eix es va iniciar amb una exposició de la situació i context a càrrec de Miquel Àngel Cerdà, president de Cecot Indústria; Jordi Vilar, president de l’Agrupació de Polígons; i Oriol Xalabarder, president de Cecot Energia i Sostenibilitat. Es va destacar la necessitat de simplificar la tramitació administrativa per a l’obertura i ampliació d’indústries, la manca de relleu generacional i la necessitat de millores en infraestructures als polígons industrials.
Es va posar de manifest que en altres comunitats autònomes, les empreses industrials tenen facilitats per agilitzar les contractacions i iniciar operacions, fet que fa més atractiu el seu entorn empresarial pel grau de certeses que aporta a la presa de decisions empresarials. Es va subratllar la necessitat d’oferir condicions similars per evitar que empreses catalanes es traslladin a altres territoris.
Pel que fa al relleu generacional, es va constatar que la continuïtat de moltes empreses industrials està en perill, ja que les noves generacions no troben atractiu el sector. Això provoca que moltes empreses acabin en mans de fons d’inversió que les acaben desmantellant. Es va posar èmfasi en la necessitat de polítiques que incentivin la continuïtat de les empreses industrials per preservar el teixit productiu. Hi ha una gran oportunitat per a empresaris que volen créixer i invertir a Catalunya, i cal ajudar-los.
En l’àmbit dels polígons, hi ha un dèficit i deute amb els polígons industrials, amb problemes de telecomunicacions, d’accés i logística. S’ha fomentat l’associacionisme en els polígons per tal de treballar en aquests problemes de manera coordinada. Un altre aspecte sorgit és que cal transparència fiscal per conèixer on van les inversions i totes les taxes que s’abonen per part de les empreses de polígons, ja que hi ha la sensació que es paga molt i no se sap en què es destinen les aportacions.
En matèria energètica i sostenibilitat, es va destacar la necessitat d’accelerar la transició energètica, amb un pla clar per fomentar l’electrificació i garantir l’accés a infraestructures energètiques de qualitat. Es va reclamar un model de transició que vagi més enllà de les renovables i inclogui millores estructurals. És important arribar a acords transversals en polítiques energètiques, ja que són a llarg termini i requereixen de períodes de quaranta anys per desenvolupar-se. Durant la sessió també es va insistir en fomentar l’autoconsum i promoure la compra d’energia a quinze anys vista, això genera arrelament a un territori; en trobar mesures per garantir el subministrament d’aigua; vincular l’energia renovable amb la retirada d’amiant en teulades i plantejar la situació de les incineradores per poder gestionar residus.
2. Marc laboral
Posteriorment, es va tractar el marc laboral amb intervencions de Pep Bosch, assessor laboral de la Cecot i Àngel Buxó, president del Club Cecot de Recursos Humans. Es van exposar preocupacions sobre la reducció de jornada laboral, l’increment desmesurat de l’absentisme i la necessitat de retornar els acords al seu marc natural que és el del diàleg social efectiu.
Es va debatre especialment la proposta de reducció de jornada a 37,5 hores setmanals aprovada pel Govern d’Espanya. Es va destacar que aquest canvi pot incrementar el cost laboral entre un 6 i un 7%, acumulant un augment del 18% des de 2019. Es van proposar mesures compensatòries per minimitzar l’impacte de la reforma, com ara bonificacions a la Seguretat Social, ampliar al límit d’hores extres o la flexibilització en la mobilitat funcional dins de les empreses.
3. Autònoms
Després d’una pausa, Enric Rius, president de l’Organització d’Autònoms de Catalunya, i Marta Sánchez, vicepresidenta de la mateixa organització, van exposar les dificultats del col·lectiu, destacant el nou sistema de cotitzacions i la problemàtica que s’està generant amb la reclamació per part de la SS de les prestacions COVID. Es va insistir en la necessitat d’ajustar millor les quotes als ingressos efectius dels treballadors per compte propi.
Tot i que gairebé la meitat dels autònoms no ha de regularitzar la seva situació, un 23,85% haurà de pagar diferències per haver cotitzat per sota del seu tram, mentre que un 26,85% podrà rebre devolucions. Es va insistir que caldria més estabilitat i un procés de revisió menys restrictiu per evitar incerteses en el col·lectiu.
Els portaveus de l’Autcat van valorar positivament la reforma del sistema de cotitzacions per ingressos reals, implementada el 2023, ja que contribueix a una major justícia contributiva. No obstant això, consideren que encara hi ha marge de millora, especialment en la base de càlcul de les cotitzacions, per garantir que els autònoms tributin segons els seus guanys reals i no segons els criteris fiscals establerts per Hisenda.
Es va reclamar una revisió de les deduccions per permetre als autònoms desgravar despeses essencials, com ara el vehicle propi, i més flexibilitat en els trams de cotització per adaptar-se millor a les fluctuacions d’ingressos. A més, es va insistir en un tractament més just per als autònoms administradors de societats, diferenciant els ingressos salarials dels beneficis d’inversions.
També es va donar a conèixer els dos estudis elaborats amb perspectiva de gènere sobre la situació del teixit autònom i que aporta informació com ara les motivacions d’homes i dones per fer-se autònom. Un alt percentatge de dones decideixen fer-se autònomes per poder facilitar la conciliació de la vida laboral i la personal. Els estudis també projecten diferència salarial entre homes i dones autònoms i per aquest motiu es va posar a consideració la necessitat de legislar tenint en compte la gran diversitat de casuístiques que hi ha en el col·lectiu autònom.
4. Competitivitat fiscal a Catalunya
El darrer eix de competitivitat fiscal va comptar amb la intervenció d’Enric Rius, assessor fiscal de la Cecot, i Susana Daban, membre del Club Financer i Fiscal de la Cecot. Es va posar de manifest la necessitat d’una reforma fiscal que permeti millorar la competitivitat de les empreses i el poder adquisitiu dels ciutadans.
Es va criticar la manca de deflactació de l’IRPF des de 2008, la pressió fiscal sobre les empreses i la necessitat d’harmonitzar els tributs autonòmics per evitar la pèrdua de competitivitat.
També es va defensar la reforma de l’Impost sobre Activitats Econòmiques per evitar que gravi el simple exercici de l’activitat econòmica, sense tenir en compte cap altre paràmetre, com ara, si es tenen guanys o no.
En aquest sentit, es va plantejar una reformulació eliminant la finalitat recaptatòria de l’IAE, en tot cas deixar-lo com a eina censal d’activitats, i substituir-ho per un recàrrec sobre la imposició directa de manera que: es tributi sols quan hi hagi benefici, per la qualcosa no desincentivarà l’exercici de l’activitat; no desincentivarà el creixement, perquè es pagarà en funció del benefici i no de la facturació; estimularà als ajuntaments a fer polítiques proactives d’atracció d’activitats i de facilitació perqùe pugui tenir majors rendiments que els suposarà majors ingressos.
La sessió es va tancar destacant la importància d’aquestes trobades per reforçar el diàleg entre empresaris i responsables polítics. Els representants de Junts es van comprometre a estudiar propostes concretes en matèria fiscal, laboral i energètica. Es va acordar treballar en la concreció de mesures legislatives i en la recollida de dades per reforçar el relat empresarial en les negociacions polítiques.
