Les persones autònomes paguen, però no reben: la paradoxa de la formació professional 

Des de l’1 de gener de 2019, totes les persones treballadores autònomes de l’Estat espanyol cotitzen un 0,1% de la seva base de cotització en concepte de formació professional. En teoria, aquesta aportació havia de significar un pas endavant en la igualtat d’oportunitats entre assalariades i assalariats i les persones autònomes a l’hora d’accedir a la formació contínua. Però, a la pràctica, la realitat és molt diferent: mentre les persones assalariades poden beneficiar-se de la formació bonificada a través de FUNDAE, les persones autònomes que no tenen treballadores o treballadors contractats no disposen d’aquest dret. 

Aquesta situació genera una contradicció evident. Es paga una quota específica però no s’obté la contraprestació corresponent. Una persona autònoma que ingressa a la Seguretat Social gairebé un euro mensual en aquest concepte veu com aquests diners no li permeten finançar la seva pròpia formació. Únicament les persones autònomes amb personal assalariat poden utilitzar el crèdit de FUNDAE, però aquest crèdit només serveix per formar l’equip i no pas per formar-se elles mateixes. 

Això comporta que el col·lectiu autònom quedi en una situació de clara desigualtat davant dels reptes de l’economia actual. La digitalització, la transformació verda o els nous requeriments normatius exigeixen un aprenentatge continu. No obstant això, moltes professionals per compte propi han de recórrer a cursos gratuïts d’oferta pública —limitats i sovint poc adaptats a la seva realitat— o bé assumir íntegrament el cost de la seva formació privada. 

El greuge comparatiu és doble: d’una banda, es destinen recursos a una finalitat de la qual no es pot gaudir; de l’altra, es deixa fora de la formació contínua a un segment de persones treballadores que representa gairebé el 16% de l’ocupació a Espanya i que és clau en sectors com el comerç, la cultura, els serveis professionals o l’artesania.