Xavier Panés, “Que la tramitació de la proposta del ministeri de Treball hagi quedat aturada no s’ha d’entendre en termes de victòries o derrotes, sinó com un exercici de seny i sentit comú. Parlem d’un tema cabdal que afecta autònoms, empreses i treballadors, i per això s’ha de resoldre en les taules del diàleg social i la negociació col·lectiva.”
- La Cecot no es posiciona contra la reducció de jornada per se, sinó contra la seva imposició unilateral.
Terrassa, 10 de setembre de 2025 – La patronal catalana Cecot rebutja fer-ne una lectura política i considera que l’aturada de la tramitació de la proposta de reducció de jornada laboral a 37,5 hores setmanals al Congrés dels Diputats és coherent amb la realitat econòmica i empresarial del país i obre l’oportunitat de situar el debat al seu marc natural: el diàleg social.
La Cecot reitera que qualsevol mesura que impacti directament en empreses i treballadors ha de sorgir del diàleg social, en el qual s’han de seure patronals i sindicats. “Treure la negociació d’aquest àmbit només genera incertesa i tensions innecessàries com estem veient els darrers mesos. Una mesura d’aquesta magnitud només es pot abordar en el marc del diàleg social perquè empreses i treballadors són els qui coneixen de primera mà l’impacte en l’organització del treball”, afirma Xavier Panés, president de la Cecot qui afegeix que “el Congrés dels Diputats no disposen de tota la capacitat tècnica necessària per calibrar aquests impactes en detall, ja que depenen de moltes variables microeconòmiques. El veritable repte a dia d’avui és construir, des del consens, un marc laboral equilibrat i sostenible per a tothom i adaptat al context actual”.
Des que l’actual ministra de Treball, Yolanda Díaz, va incloure la proposta de la reducció de jornada en les negociacions pels pactes de Govern, la Cecot s’ha pronunciat públicament en contra, “i en cap cas pel fet de proposar reduir la jornada, sinó pel fet de voler poden imposar canvis laborals d’aquesta magnitud sense consens i sense analitzar l’impacte real sobre la competitivitat”. “Si parlem de reducció de jornada ho hem de fer en relació a factors que estan entrellaçats com l’increment de productivitat, la reducció d’absentisme, les inversions en transformació digital, innovació o reorganització de processos productius o una major flexibilitat en la contractació”, argumenta Panés.
Des de la visió empresarial i patronal, la crítica de la Cecot a la proposta de la ministra Díaz es fonamenta en l’impacte econòmic (costos), la desigualtat d’efectes per sectors i territoris, la pèrdua de competitivitat i la manca de consens. Per això, insisteixen que només el diàleg social pot establir una aplicació viable i adaptada a la realitat del teixit productiu.
El president de la Cecot, Xavier Panés, ja va demanar al president Puigdemont, el mes de febrer, una esmena a la totalitat de la proposta i va instar Junts a defensar-la, amb l’objectiu que la mesura retornés a la via de la negociació col·lectiva.
El cost i l’efecte de reduir la jornada no és homogeni: depèn molt del sector (indústria, serveis, comerç, sanitat, hostaleria…) i de la realitat territorial.
En sectors amb més intensitat de mà d’obra (hostaleria, comerç de proximitat, transport, sanitat privada…), la reducció horària té un impacte més fort que en sectors amb més automatització o flexibilitat.
A Catalunya ja hi ha 101 convenis col·lectius signats amb jornades per sota de les 37 hores pactades lliurement fins al 31 d’octubre de 2024. Això demostra que el diàleg social funciona i permet adaptar les condicions laborals a cada sector. Imposar-ho per llei trenca el consens, genera inseguretat jurídica i atempta contra un dels grans èxits democràtics: la concertació social.
La reducció de la jornada sense una disminució proporcional del cost horari hagués implicat un augment directe dels costos laborals. Les estimacions situen aquest impacte en 12.000 milions d’euros addicionals per a les empreses, que, sumats al cost de l’absentisme (37.000 milions anuals), porten la factura global a una estimació de prop de 49.000 milions d’euros, l’equivalent al 4,1% del PIB espanyol. Per a les pimes i els autònoms, això suposa una pressió financera insuportable que posa en risc la seva viabilitat.
La imposició d’una reducció horària generalitzada desconnectada de la realitat sectorial debilita la productivitat i, per tant, la competitivitat de les empreses. Això es tradueix en una pèrdua d’eficiència i capacitat d’innovació, especialment en els sectors més exposats a la competència internacional. El resultat és una economia menys dinàmica i menys capaç de crear i mantenir llocs de treball de qualitat.
La reducció obligatòria impactaria amb força en sectors que requereixen serveis 24/7 (com sanitat, dependència, transport o restauració), que haurien de contractar més personal sense tenir marge econòmic per fer-ho. Això pot comportar pèrdua de milers de llocs de treball i comprometre la continuïtat de serveis bàsics destinats a persones vulnerables.
La Cecot considera que el rebuig d’aquesta proposta obre una nova oportunitat per situar el debat al lloc que li correspon: el diàleg social. “Només des de la negociació i la corresponsabilitat serà possible trobar solucions que protegeixin els drets laborals, garanteixin la productivitat i assegurin la viabilitat de les empreses”, conclou el president de la patronal catalana.