Des de la Cecot s’està demanant als grups polítics amb representació parlamentària que no donin suport a la proposta impulsada pel ministeri de Treball i, si cal, s’esmeni la totalitat de la proposta amb l’únic objectiu que retorni al marc del diàleg social i les taules de negociació col·lectiva “d’on no hauria d’haver marxat mai”.
L’impacte de la proposta incidirà de manera negativa sobre autònoms, microempreses i pimes, el 98% del nostre teixit empresarial.
Increment de costos laborals difícil d’assumir per les micro i pimes
La mesura incrementarà els costos laborals entre un 6% i 7%, que se sumaria a l’increment ja acumulat de costos laborals d’un 18% des de l’any 2019. Si ho mirem per grandària, en el cas de les petites empreses, aquestes han experimentat un increment del 19,3% dels seus costos laborals, davant del 15,3% que han suposat per les mitjanes. “Es pot donar la contradicció que, en incrementar-se la massa salarial de l’empresa, i per tant en minvar la seva rendibilitat, algunes empreses esdevinguin inviables i hagin d’acomiadar, o bé hagin de contractar nou personal per cobrir la feina pendent de cobrir, amb les dificultats que això suposa, i impedeixin millores salarials futures per als treballadors actuals”, argumenta Panés, “i vull recordar que a més un dels principals frens de les empreses avui dia és precisament la manca de professionals qualificats o especialistes en molts àmbits productius. S’està generant un problema organitzatiu dins les empreses”.
Un altre dels efectes perjudicials que preveu la Cecot és l’impacte sobre les persones treballadores autònomes que tindran poques alternatives per adaptar-se. Segons el president de l’Autcat, Enric Rius, “moltes petites empreses es veuran obligades a cobrir la reducció de jornada amb més hores de treball de l’autònom o contractant més personal, una solució difícil d’assumir per a moltes petites empreses i que genera un impacte desigual entre les microempreses i les grans corporacions que tenen més capacitat per adaptar-se als canvis”.
Un altre aspecte que des de la patronal es considera important és l’impacte en els treballadors a temps parcial. Tot i que la seva jornada no es veurà reduïda, sí que es preveu un augment dels seus salaris, ja que passaran a rebre entre un 4% i un 6% més, segons els convenis sectorials. Aquest increment salarial, per altra banda, pot generar tensions en els costos laborals i contribuir a l’augment dels preus de béns i serveis.
Radiografia d’impacte de la mesura -[Notes de l’àrea d’assessorament laboral de Cecot]
Com que una gran majoria de convenis col·lectius tenen pactada la seva jornada en còmput anual i no pas setmanal, traduirem aquestes jornades setmanals a jornades anuals.
Sabut és, i així ens ho ha recordat el Tribunal Suprem en més d’una ocasió que una jornada setmanal de 40 hores de mitjana, en còmput anual equival a 1.826 hores i 27 minuts.
Fent la corresponent proporció podem afirmar que una jornada setmanal de 37,5 hores de mitjana, en còmput anual equival a una jornada de 1.712 hores i 25 minuts.
La Comisión Consultiva Nacional de Convenios Colectivos, que és un òrgan col·legiat tripartit adscrit a la Direcció General de Treball, del Ministeri de Treball i Economia Social, i que recull en el seu Butlletí de l’Observatori de Negociació Col·lectiva l’estadística dels convenis col·lectius, en el seu núm. 91, corresponent a desembre de 2024, respecte a la jornada de treball pactada en els convenis col·lectius, recollia les següents dades:
- Jornada pactada en convenis d’empresa (2024): 1.709,30 hores/any.
- Jornada pactada en convenis d’àmbit superior (2024): 1.759,10 hores/any.
La distribució del nombre de convenis que afecten un nombre d’empreses afectades per un conveni col·lectiu es distribueixen en la següent forma:
- Empreses afectades per convenis d’empresa (2024): 2.582
- Empreses afectades per convenis d’àmbit superior (2024): 974
Respecte del nombre de persones treballadores que engloba aquests convenis, la seva distribució és la següent:
- Treballadors afectats per convenis d’empresa (2024): 622,2
- Treballadors afectats per convenis d’àmbit superior (2024): 9.645,4
Per altra banda, i d’acord amb l’estadística d’empreses inscrites a la Seguretat Social corresponent al mes de desembre de 2024, pel nombre dels seus treballadors, presenta la següent distribució:
| Treballadors | Empreses |
| D’1 a 2 | 694.320 |
| De 3 a 5 | 301.527 |
| De 6 a 9 | 143.580 |
| De 10 a 49 | 172.435 |
| De 50 a 249 | 27.261 |
| De 250 a 499 | 3.151 |
| De 500 o més | 2.660 |
Sembla bastant obvi pensar que els convenis d’empresa es negociïn en les tres últimes agrupacions d’empreses, això és, les de més de 50 treballadors. I això per un doble motiu: la representació legal dels treballadors entre les quatre primeres agrupacions d’empresa, que agrupa el 84,72% del total d’empreses, és pràcticament nul·la i, la representativitat sindical es concentra en les dues últimes agrupacions d’empreses.
Atesa aquesta realitat es pot afirmar que la reducció de jornada que proposa el Ministeri de Treball i que va ser acordada amb les organitzacions sindicals més representatives afecta en gran manera els convenis col·lectius sectorials, que de mitjana van pactar una jornada anual el 2024 de 1.759,10 hores/any i no pas als convenis d’empresa, ja que la seva jornada pactada el 2024 va ser de 1.709,30 hores i, per tant, per sota de les 1.712 hores i 25 minuts del nostre càlcul.
Si tot això es trasllada en termes de grandària d’empresa, segons la seva plantilla de persones treballadores, l’afectació es produirà de manera molt majoritària en les empreses que pertanyen a les quatre primeres agrupacions de la taula anterior que són les que tenen menys o nul·la implantació de les organitzacions sindicals.
I, finalment, cal tenir en compte que alguns dels convenis d’empresa i també de pactes d’empresa que regulen de manera més o menys àmplia les relacions laborals d’empreses de les últimes agrupacions que veiem en la taula, estan recolzats en convenis sectorials. I aquí es pot produir una disparitat d’interessos: els negociadors dels convenis i pactes d’empresa voldran celeritat en la negociació dels convenis sectorials i, aquests, es trobaran condicionats per una reducció de jornada no pactada.
Per tal d’absorbir aquest increment, les futures taules de negociació dels convenis es veuran més condicionades a estabilitzar els increments dels salaris per sota la inflació i, per tant, perdent poder adquisitiu. Si volem millorar les condicions dels nostres treballadors i treballadors i disposar d’una economia més dinàmica i sostenible hem de centrar el debat en la reconversió del nostre model econòmic cap a un de més valor afegit que permeti una major generació de riquesa, una millora del seu repartiment i la creació d’una millor ocupació.
