En el marc de la trobada anual amb mitjans de comunicació, des de la Cecot hem presentat les principals conclusions sobre el tancament empresarial de 2024 i les perspectives per a l’exercici 2025. L’acte, presidit per Xavier Panés , president de la Cecot, amb l’assistència de Miquel Àngel Cerdà Salvà, president de la nova Comissió d’Indústria i d’Oriol Alba, secretari general de la Cecot, ha servit per posar en relleu tant els avenços assolits com els reptes que encara limiten el creixement del teixit empresarial català.
En relació al 2024, Panés ha recordat el compromís anunciat el nostre compromís, ara fa just un any, en relació a la Reclamació de la reforma de l’administració pública i la reducció de la burocràcia administrativa. “La reivindicació històrica més aclamada entre el nostre teixit associatiu durant anys. En aquest sentit, durant el 2024 vam demanar a tots els partits polítics incloure en els seus programes la reforma de l’administració; fins i tot vam proposar una Conselleria per la Simplificació Administrativa i la Reforma de l’Administració abans de les eleccions del 12 de maig. També vam presentar el Manifest per a la Reforma de l’Administració que vam impulsar les entitats del FERA, recolzat per més de tres-centes entitats socioeconòmiques”. Fruit d’aquests moviments el Govern de la Generalitat aprova el pla de reforma de l’Administració i la millora dels serveis públics el mes d’octubre de 2024; el mes de novembre, el president del Parlament es va comprometre a plantejar una cartografia normativa i a treballar per reduir la teranyina normativa amb els grups parlamentaris, amb els mecanismes que pugui tenir a l’abast. I el mateix mes es constitueix la Comissió d’experts per a la definició de l’estratègia de transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la millora dels serveis públics (CETRA), del que el secretari general de la patronal en forma part.
“Vol dir que hem assolit l’objectiu? No, evidentment que no. Qui ho pensés seria un il·lús, però calia començar a fer passes per poder avançar i, d’entrada, n’estem satisfets d’haver contribuït a donar impuls”.
Balanç empresarial 2024
Ha estat un any de recuperació moderada per a les empreses catalanes i per a les empreses de la Cecot. Especialment en aquelles de sectors exportadors i innovadors més que en les pimes orientades al mercat intern.
Del sondeig intern que hem realitzat, el 43% de les empreses que han respost confirmen que aquest 2025 esperen incrementar beneficis i el 35% preveu tancar igual que l’any anterior. Només un 2% preveu tancar amb més pèrdues que el 2024. “Tot i que aquests resultats van per barris. Com sabeu representem molts sectors diferents i, fins i tot, en funció de l’activitat que desenvolupen les empreses d’un mateix sector, les afectacions son molt dispars”.
Si bé hi ha hagut increments en ocupació i facturació a gran part del teixit productiu respecte el 2023, els frens estructurals com la fiscalitat, l’excés de burocràcia, la manca de personal qualificat o el dèficit d’infraestructures continuen limitant el potencial de creixement.
Perspectiva empresarial per al 2025
“Com encarem a la Cecot l’any? Doncs preveiem un exercici 2025 amb cert optimisme però ull! amb un optimisme prudent, contingut i moderat. Aquí els adjectius són clau. Perquè malgrat The Economist ha situat l’economia espanyola del 2024 com la més creixent de les 37 economies de la OCDE, també us dic compte amb el massatge d’autocomplaença que pot suposar”, ha exposat el president de la Cecot.
“Ens diuen que el nostre PIB creix per sobre de la mitja europea, que les nostres exportacions augmenten any rere any, que han vingut més turistes que l’any passat, etc. Però compte amb el parany estadístic!
El PIB per càpita no està creixent al mateix ritme que l’economia. No hem de mirar el PIB sinó el PIB per càpita que és el que determina quant li tocaria a cadascú, el repartiment”.
Entre 2000 i 2023, el creixement mitjà anual del PIB per càpita a Catalunya ha estat només del 0,46%, el més baix d’Europa excepte Itàlia, i un 67% inferior al d’Espanya. Segons Idescat, el PIB en paritat de compra ha caigut un 3,7% des de 2018, reflectint una pèrdua de riquesa relativa.
Tot i tenir 4,2 milions de treballadors i generar 292.000 milions d’euros, Catalunya no assoleix la mitjana europea en PIB per càpita. Aquesta situació es deu a la caiguda de la productivitat, l’absentisme elevat, la manca de personal qualificat i l’envelliment poblacional. Malgrat previsions positives, amb un creixement estimat del 2,3% el 2025, sense reformes estructurals serà difícil revertir l’empobriment de la ciutadania.
“Jo soc partidari de moderar l’optimisme i treballar, treballar, i treballar conjuntament per millorar la situació dels propers anys perquè els problemes estructurals que patim requereixen d’un pla a llarg per obtenir resultats, i la tendència d’empobriment i de distribució de la riquesa que estem tenint no la podem revertir a curt. Precisament és en moments de bonança quan més hem d’actuar de manera previsora”, ha explicat Panés durant la seva intervenció.
Factors que condicionen el 2025
Durant la roda de premsa, Xavier Panés ha posat èmfasi en cinc problemes estructurals que limiten el creixement empresarial: la manca de personal qualificat, un marc laboral caduc i poc flexible, l’absentisme laboral, la pressió fiscal i el dèficit d’infraestructures.
Un altre element destacat és la proposta de reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals sense reducció salarial que pot transformar la dinàmica econòmica i laboral del país, però comporta riscos significatius si no s’aborda amb prudència. Aquesta mesura implicaria un increment del 6,6% en el cost salarial per hora treballada, fet que pot posar en perill la viabilitat de moltes empreses, especialment pimes, i derivar en reduccions de plantilla o increments de l’atur. A més, les diferències estructurals entre el sector públic i privat fan que una aplicació uniforme d’aquesta norma pugui comprometre la competitivitat empresarial.
La Cecot advoca per un diàleg social rigorós per consensuar reformes que equilibrin el benestar laboral i la sostenibilitat econòmica. Incrementar la productivitat, essencial per assumir aquest tipus d’ajustaments, ha de ser una prioritat. Només així es podrà avançar cap a un repartiment equitatiu entre increments salarials o reduccions de jornada sense posar en risc el teixit empresarial. Fem una crida a la prudència i al consens per evitar que aquesta proposta, malgrat les seves bones intencions, acabi perjudicant l’economia i la societat.
Un darrer element que condiciona la sostenibilitat i el creixement empresarial és l’absentisme laboral. L’absentisme laboral és un problema creixent a Catalunya, amb una mitjana del 7% i sectors que superen el 20%. Aquest fenomen genera costos econòmics directes i d’oportunitat, afectant la productivitat i la competitivitat empresarial. La situació s’ha agreujat pels efectes de la pandèmia, el col·lapse sanitari i una cultura que sovint normalitza l’absentisme injustificat, el qual, en un 80%, es deu a malalties comunes, duplicant-se en els últims deu anys.
La solució exigeix un enfocament integral. Les empreses han de fomentar entorns laborals saludables que prioritzin la salut mental, la conciliació i el benestar per reduir l’absentisme i fidelitzar el talent en un context de manca de personal qualificat. L’administració ha de revisar el rol de les mútues i millorar els processos sanitaris per evitar el col·lapse de l’atenció primària, a més de negociar mecanismes que redueixin abusos i incentivin el retorn al treball.
“També cal posar atenció en els emprenedors i directius, sovint oblidats, que pateixen una gran pressió i responsabilitat. Si volem un teixit empresarial sostenible i resilient, hem de cuidar tant els treballadors com els qui lideren les empreses”, sentencia Panés .
Finalment, també s’ha abordat la fusió potencial entre BBVA i Banc Sabadell, que genera preocupació en el prop del 80% de les empreses consultades en el sondeig sobre perspectiva empresarial. Els empresaris temen que una concentració bancària pugui reduir la competència i dificultar l’accés al crèdit, un factor clau per al desenvolupament del teixit productiu.
Eixos estratègics de la Cecot per al 2025
En aquest context, la Cecot ha presentat cinc eixos de treball estratègics per contribuir a millorar la competitivitat empresarial:
- Competitivitat fiscal: Panés ha criticat la pressió fiscal que pateixen les empreses catalanes, destacant que Catalunya ocupa l’últim lloc en el l’índex de competitivitat fiscal autonòmica. “Necessitem una reforma fiscal que fomenti la inversió i el creixement econòmic. Les empreses i la ciutadania de Catalunya estem assumint una pressió fiscal molt superior a la de la resta de CCAA i això suposa una pèrdua de competitivitat important pers les nostres empreses,” ha afirmat.
- Modernització del marc laboral: La Cecot defensa una reforma integral del sistema laboral, amb un enfocament en la flexibilitat i la productivitat, per tal d’afrontar els reptes d’un mercat globalitzat.
“Els acords polítics previs a la investidura del nou Govern, que preveien un seguit de mesures com la de la reducció de jornada màxima, estan generant incerteses que incidiran en un major increment de costos, sobre tot en branques d’activitat econòmica de poc valor afegit.
A més, com cada any, el Govern diu que augmenten les pensions un 2,8 % i els salaris segons els acords dels convenis, però el Govern no deflacta les taules de l’IRPF. El que suposa un augment de les càrregues fiscals per a tothom. En el cas dels pensionistes, les pensions augmenten poc més del 2%, per tant hi ha una pèrdua del valor adquisitiu de les mateixes. Ja va sent l’hora que les taules impositives que serveixen per pagar els % dels impostos que estableix el Govern, anualment es deflactin, com a mínim, amb l’IPC. Perquè tots nosaltres, treballadors, treballadores i pensionistes no compren amb el brut, compren amb el net”.
- Transició energètica: La patronal seguirà impulsant l’autoconsum energètic i fomentant la mobilitat sostenible, especialment mitjançant ajuts per a la substitució de cobertes de fibrociment i el desenvolupament d’infraestructures energètiques.
- Infraestructures: S’han destacat prioritats com el Corredor Mediterrani, la Ronda Nord, l’estació intermodal de La Llagosta o l’aeroport, com a projectes imprescindibles per millorar la competitivitat econòmica de Catalunya.
- Enfortiment del sector industrial: “Indústria, indústria i més indústria.Si realment volem enfortir la nostra economia hem de canviar el model econòmic i això passa per incrementar el pes industrial (25% del PIB). Per sort Europa i el Govern Espanyol semblen decidits a potenciar polítiques industrials que garanteixin la nostra sobirania estratègica. Però una cosa és la voluntat, els grans anuncis, les bones intencions i una de molt diferent executar les accions necessàries per fer-ho efectiu. I aquesta serà una de les funcions de la nostra nova Comissió d’Indústria: monitoritzar i analitzar aquests acords per exigir el compliment dels compromisos. Necessitem fets, no més paraules”.
Per la seva part, Miquel Àngel Cerdà, president de la comissió d’Indústria ha concretat dues de les màximes preocupacions de la comissió: la pèrdua de teixit industrial a Catalunya i la pèrdua de competitivitat.
“Ens trobem que molts empresaris industrials estan invertint en altres CCAA que presenten millors condicions per poder generar activitat productiva i és un aspecte que volem parlar amb la Generalitat i altres administracions catalanes per poder retenir la inversió al nostre territori. També detectem dificultats en els relleus generacionals de les empreses industrials ja que les condicions per garantir l’activitat cada vegada són més i més complexes, la qual cosa fa que els familiars no vulguin continuar amb l’empresa o no puguin fer-se càrrec i acabin venent-la a fons externs”, ha explicar Cerdà, “i ja sabem que aquesta venda acaba amb una deslocalització dels centres productius amb el tancament definitiu. Hem de treballar amb l’administració colze a colze per oferir mesures que incentivin la inversió a Catalunya. És un tema estratègic de país i cal abordar-lo”.
En relació a la pèrdua de competitivitat, un factor clau és el baix nivell de productivitat. “Si mirem els convenis, hi ha increments salarials per sobre de la inflació. Tenim un absentisme desmesurat, cada vegada més permisos retribuïts, un sobre excés administratius i normatiu, i tot això fa difícil que puguem competir a nivell global. Estem totalment d’acord en millorar salaris, en poder disposar de més temps lliure, però a canvi d’alguna cosa perquè mica en mica s’està ofegant les empreses. El nostre teixit a Catalunya és fonamentalment pime i és molt difícil gestionar amb la quantitat de normatives que tenim i les que venen”.
“Estem en un país molt potent, amb directius i empresaris amb moltes ganes de fer coses, l’únic que hem de fer és millorar les condicions perquè les empreses puguin garantir l’activitat i créixer de manera sostenible i sostinguda”, ha conclòs el nou president de la comissió d’Indústria de la Cecot.
Gran part de les reformes depenen d’un millor finançament per Catalunya.
Per finalitzar, Panés ha reconegut que “part de la situació en la que ens trobem en quant a temes estructurals, deriva de l’infrafinançament que pateix Catalunya des de fa dècades”.
“A la Cecot ens hem manifestat reiteradament a favor d’una necessària millora que suposi un finançament més just per Catalunya i hem reclamat una reforma ambiciosa del sistema de finançament territorial basada en els principis de transparència, equitat i eficiència, en un marc de lleialtat institucional”.
“Creiem que ens trobem en un moment sociopolític on cal arribar a acords que resolguin un greuge històric que no es pot ajornar més. En les trobades que fem amb diferents grups parlamentaris ens hem posat a disposició per poder treballar plegats en l’assoliment d’aquesta millora del finançament per Catalunya que necessita el nostre país i la nostra ciutadania”, ha finalitzat la seva intervenció.
